EDITORIAL 
Pastoral de la Salut i justícia global
 04/04/2017

Emili Ferrando —historiador i professor emèrit de Blanquerna—en la seva obra Més enllà del sofriment i la solitud, afirma que «tothom hauria de dedicar temps al contacte habitual amb els amics malalts i la gent gran». Aquest destacat cristià militant actualitza així una de les obres evangèliques de misericòrdia: «Estava malalt i em vau visitar» (Mt 25). Ferrando es plany que a la nostra societat, en general, les visites als malalts es considerin un temps poc productiu o perdut perquè t’obliga a aturar-te i a adaptar-te al ritme del malalt pel qual, sovint, les hores poden arribar a fer-se molt llargues. Conclou que «caldria fer una tasca eclesial que orientés i ajudés els creients a practicar sempre la misericòrdia i la solidaritat amb els més febles i l’atenció als nostres amics i familiars malalts o que viuen en solitud en la perspectiva d’una justícia global».

Com una conseqüència d’aquesta certa minusvaloració d’una feblesa que forma part de la condició humana, Mn. Juan Manuel Bajo, director-coordinador del Servei Interdiocesà de la Pastoral de la Salut a la Tarraconense, explica que aquesta no està gaire ben vista, és com la ventafocs de les pastorals. Una trista conseqüència d’aquesta malfiança és que l’acompanyament als malalts i als moribunds, tampoc no sembla que estigui gaire present en la formació dels seminaristes. És un dèficit que caldrà corregir per evitar caure per exemple en fets com que els capellans a l’hora d’administrar els sagraments actuïn com a mers funcionaris sense fer-se càrrec de les necessitats espirituals i temporals dels qui estan prostrats en el llit del dolor. És un bon correctiu la tasca de les hospitalitats de la Mare de Déu de Lourdes que apleguen seminaristes i joves voluntaris que en els pelegrinatges al santuari tenen contacte directe amb els malalts, acompanyant-los i mirant d’alegrar-los en el seu dolor. Cal també, és clar, una formació permanent de tots aquells professionals, voluntaris i agents de pastoral que s’atansen als malalts. I lloar els esforços des de fa tants anys de les delegacions de les pastorals de la salut.

Pel que fa a la tecnificació del món de la medicina i la possible barrera a l’espiritualitat per part dels professionals, el cirurgià Joan Viñas —amb una llarga i fecunda trajectòria de servei d’aquesta àrea pastoral a la diòcesi de Lleida— opina que «vivim del positivisme, de tenir fe en la ciència. Creure que tota realitat es basa només en allò demostrable objectivament és perdre una realitat existent. L’ésser humà és molt més que el cos material». Avui avancem cap a una medicina integral, cada vegada més s’estudia la interrelació que existeix entre pensaments, creences i emocions i la qualitat de vida.

A l’hora de discernir futurs plans pastorals cal tenir ben present aquesta dimensió. El nostre redactor Joan Andreu Parra dedica el Primer Pla d’aquest número a la Pastoral de la Salut i la justícia global.





Més notícies sobre EDITORIAL

Valentia missionera

Pactes i responsabilitats

Catalans ferits

Diàleg i drets










  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET