EDITORIAL 
Els «santjordis» de Puig i Cadafalch
 20/04/2017

Enguany s’escau el 150è aniversari del naixement de Josep Puig i Cadafalch i el centenari del seu nomenament com a president de la Mancomunitat de Catalunya.

La figura de sant Jordi és molt present en la seva obra perquè condensa les virtuts del cavaller cristià —ardit, valent, generós— i alhora sintetitza els ideals patriòtics de la Renaixença que es perpetuaren en el Modernisme i el Noucentisme.

Cal recordar que Puig i Cadafalch tingué formació religiosa: va cursar els seus estudis secundaris al col·legi de Santa Anna, dels escolapis de Mataró, igual com el seu coetani Antoni Gaudí es formà als escolapis de Reus. Va ser un gran coneixedor del romànic català i un restaurador, amb els criteris de la seva època, de conjunts monumentals tan importants com la seu episcopal d’Egara o els monestirs de Montserrat i de Sant Joan de les Abadesses.

El 1893, Puig va dissenyar un estendard modernista ofert per la seva ciutat nadiua en consagrar el nou temple del monestir de Ripoll, bressol de Catalunya. Destruït el 1936, avui una reproducció penja de la volta de l’església monacal. En una de les cares hi ha la figura de sant Jordi amb el drac damunt les quatre barres, a l’altra cara s’hi reprodueix la Mare de Déu envoltada per una orla.

L’indià Nicolau Font i Maig va encarregar a Puig la direcció de la reforma del santuari de Sant Pere del Bosc, a Lloret de Mar. Puig dissenyà, per al camí d’accés, un oratori a la Mare de Déu de Gràcia i una creu de terme, amb un sant Jordi obra d’Eusebi Arnau, inaugurat l’1 de maig del 1898 i al qual mossèn Cinto Verdaguer li dedicà unes estrofes al seu càntic «La Creu» musicat pel prestigiós compositor Càndid Candi i Casanovas.

Com a escultura aplicada a l’arquitectura, destaca la llegenda de sant Jordi, la princesa i el drac, explicada amb enginy a la façana de la Casa Amatller (1898-1900), al Passeig de Gràcia de Barcelona, mitjançant les escultures d’Eusebi Arnau.

A la façana de la Casa Terrades o de les Punxes (1905), en el mosaic del coronament que dona al carrer de Rosselló, hi ha un magnífic sant Jordi contenint el dragó que porta la inscripció: «Sant Patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat.» Probablement, per la seva ubicació, va passar desapercebut als règims dictatorials. Tota la llegenda de sant Jordi és present en aquest emblemàtic edifici, avui visitable.

El 1907, Puig, des del seu escó a les Corts espanyoles, afirmava: «S’ha substituït l’estructura pròpia d’Espanya, reflectint-la en un estat unionista i uniformista a la francesa, i nosaltres volem restaurar aquella tradició d’una Espanya amb totes les seves varietats.» Ben segur que s’encomanava a sant Jordi perquè s’assolís aquest nou model de convivència.





Més notícies sobre EDITORIAL

Valentia missionera

Pactes i responsabilitats

Catalans ferits

Diàleg i drets










  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET