EDITORIAL 
Donar la mà als secularitzats
Redacció 09/05/2017

El bisbe Sebastià Taltavull, en la seva qualitat d’administrador apostòlic de Mallorca, ha fet un nou gest evangèlic i valent: convocar a una trobada els sacerdots secularitzats de la seva diòcesi. Més d’una trentena van respondre a la convocatòria. Un d’ells, Pere Barceló Puigpunyet, de vuitanta-set anys, escrivia així al Diari de Mallorca (27/04/2017): «Ahir, dins un convent de germanes religioses mallorquines, vàrem ser acollits i fent-nos comensals, ens comunicàrem les nostres biografies i íntimes vivències i vos, Sebastià, com a pare de tots els diocesans, que sabíeu de nosaltres, però no ens coneixíeu encara, pacientment (...) escoltàreu, anotàreu i combregàrem junts de les paraules sortides dels cors oberts, per confirmar-nos entre tots, que no som ni uns renegats, ni uns fills pròdigs de l’Església mallorquina, sinó uns sacerdots que en un altre estat civil (el de casats) estan disposats a servir de testimonis de Jesús des de l’amor.» Un altre prevere, molt emocionat, va agrair al bisbe que el mirés als ulls en franca actitud d’acolliment.

No és un gest aïllat. A finals de l’any passat, Francesc en un barri de la perifèria de Roma es va reunir amb set famílies formades per joves que en el decurs dels darrers anys han abandonat el sacerdoci. El Papa va dir després a la sala de premsa vaticana que havia volgut oferir un gest de proximitat i d’afecte envers aquests joves que van prendre una decisió que sovint els seus germans sacerdots i famílies no comparteixen.

Entre nosaltres, el bisbe Joan Carrera va cultivar també l’amistat amb companys seus de promoció secularitzats. Mossèn Josep Maria Galbany, que fou vicari episcopal de Barcelona, els convocava als dinars de sacerdots de la seva zona. I avui molts sacerdots mantenen encara una sincera amistat amb companys secularitzats.

Certament, hi ha una gran diversitat de situacions entre els capellans que han abandonat el ministeri, però la comunitat eclesial ha de saber agrair a aquells que donaren uns anys de la seva vida a servir l’Església en un ministeri ordenat i després, per diversos motius, van deixar d’exercir-lo. Encara més, a les comunitats cristianes hem de donar exemple que cada persona ha de ser valorada per allò que és i no tant pel servei que presta. No fos que repetint tantes vegades la paraula misericòrdia, ens descuidéssim d’exercir-la envers aquells germans nostres que han servit —i en alguns casos encara serveixen— les nostres comunitats. Des de la seva nova situació, poden continuar (si així ho volen) servint i oferint els seus dons a l'Església i al món.





Més notícies sobre EDITORIAL

Valentia missionera

Pactes i responsabilitats

Catalans ferits

Diàleg i drets










  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET