EDITORIAL 
Benvinguda Renda Garantida de Ciutadania
Redacció 30/05/2017

La Renda Garantida de Ciutadania (RGC) és una ajuda assistencial adreçada a totes aquelles persones que no tenen els recursos necessaris per mantenir un mínim nivell de vida. És un dret de tota persona —pel sol fet d’existir— que té entre els seus deures el d’acceptar una oferta de treball en condicions legals. Si no és així, es perd la prestació. Per tant, és fals que aquesta renda desactivi la recerca de treball. La RGC es mou, doncs, en un àmbit de més drets que de subsidis, que ens empara a tots (sabem que molta gent ben situada, per efecte de la crisi i de manera totalment inesperada, ha quedat al marge i sense xarxa de protecció).

Cal no confondre la RGC amb la Renda Mínima d’Inserció (RMI coneguda també com a pirmi) que és del tot insuficient. Segons Diosdado Toledano, portaveu de la comissió promotora de la Iniciativa Legislativa Popular per la RGC: «Poseu-vos a la pell de les famílies que perceben la renda mínima; escolteu el Comitè Europeu dels Drets Socials quan en les seves conclusions del gener del 2014 per Espanya i Catalunya —excepte el País Basc i Navarra— denuncia que els sistemes de renda mínima no són conformes a allò que es disposa en la Carta Social Europea, ni pel que fa al nivell de prestació —molt per sota del sou de pobresa fixada per Eurostat— ni per les restriccions en les condicions de la seva aplicació.» S’espera que la RGC, substituint la RMI, entri en funcionament a partir del 15 de setembre del 2017.

El papa Francesc a l’encíclica Laudato Si —un exemplar de la qual va regalar significativament al president Donald Trump— afirma: «No cal que imaginem solament els pobres del futur; n’hi ha prou de recordar els pobres d’avui, que tenen pocs anys de vida en aquesta terra i no poden continuar esperant» (162). Aquesta emergència que assenyala el Papa va ser un dels arguments de Toledano a l’hora de defensar la RGC al Parlament. També, amb motiu de la roda de premsa de Nadal de Càritas diocesana de Barcelona (CDB), Mons. Omella i el director de CDB, Salvador Busquets, van reclamar a les administracions una renda garantida de ciutadania, constatant que l’entitat ha multiplicat per quatre les ajudes per necessitats bàsiques, passant d’un milió d’euros l’any 2007 a gairebé quatre milions l’any 2016. En aquesta mateixa línia va la instrucció pastoral de la CEE «Església, servidora dels pobres», en l’elaboració de la qual tingué un paper important el cardenal electe de Barcelona. En ella s’afirma: «Si la crisi s’ha desencadenat entre nosaltres amb rapidesa, ha estat en gran mesura per donar prioritat a una forma d’economia basada exclusivament en la lògica del creixement, amb la convicció que “més és igual a millor”. Sens dubte, és el mateix model el que correspon revisar». Dediquem el Primer Pla d’aquest número, elaborat pel nostre redactor Joan Andreu Parra, expert en economia social, a aquesta proposta d’ajut tan actual.





Més notícies sobre EDITORIAL

Valentia missionera

Pactes i responsabilitats

Catalans ferits

Diàleg i drets










  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET