UN NOU LLINDAR 
Partir, repartir i compartir
Sebastià Taltavull 13/06/2017

Celebrar l’Eucaristia ens mostra l’amor amb què Déu Pare mira el món. Un Pare, que gràcies a Jesús que ens l’ha fet conèixer, vol que tots els fills i filles estiguin asseguts a la mateixa taula. Com s’ha fet perceptible? Jesús ens ho fa arribar fent-se home com nosaltres pel misteri de la seva Encarnació, però vol perpetuar-lo quedant-se sacramentalment present en l’Eucaristia mitjançant les espècies del pa i del vi. És el signe visible que ens obre els ulls de la fe i ens mou a anunciar-lo, fent que les condicions inhumanes de vida i les desigualtats canviïn a partir de la fracció del pa.

«En un món que «acapara» i s’obsessiona «acaparant», no és significatiu i enormement subversiu que els cristians reunits fem el gest de partir el pa eucarístic per repartir-lo?»

«En un món que «acapara» i s’obsessiona «acaparant», no és significatiu i enormement subversiu que els cristians reunits fem el gest de partir el pa eucarístic per repartir-lo?»

En un món que «acapara» i s’obsessiona «acaparant», no és significatiu i enormement subversiu que els cristians reunits fem el gest de partir el pa eucarístic per repartir-lo? Què canvia en la comunitat que celebra l’Eucaristia? Quin canvi provoca en les nostres relacions socials i en el cor de cadascú? Què fem perquè l’obsessió per «acaparar» doni pas a l’obsessió per «compartir»?

Em deia un agnòstic després de la missa a la qual havia assistit amb uns amics per primera vegada: «M’ha sorprès el gest que he vist que feies: has partit el pa i has dit que ho feies com ho va fer Jesús en el darrer sopar: per repartir-lo i compartir-lo. Ho he entès bé, però, ¿sou conscients del que feu quan partiu el pa i del que significa?» Per això, em demano moltes vegades, què ha de canviar en cadascú, en l’Església, en la societat, amb la quantitat d’eucaristies que celebrem i fem el gest de Jesús? A què ens compromet?

Aquest gest d’amor que és l’Eucaristia, memorial de la mort i resurrecció del Senyor, no és un gest aïllat ni queda reclòs en el temple o en l’organització tancada d’un grup, sinó que transcendeix la vida per transformar-la des de les seves arrels i projectar-la cap a Déu. D’altra part, ho sabem bé, exigeix un canvi profund en el conjunt de les nostres relacions humanes, promogut per l’exercici de la caritat com a signe identitari del qui segueix Jesús, que ens vol tots asseguts a taula.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona i
Administrador Apostòlic de Mallorca





Més notícies sobre UN NOU LLINDAR

Artesans de la pau o mercaders de la mort

Déu, que és Amor, és la solució!

Un llenguatge bo d’entendre

Moldre blat o males herbes










  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET