EDITORIAL 
Dos auxiliars estil Omella
Redacció 20/06/2017

La notícia del nomenament de dos nous bisbes auxiliars per a Barcelona ha estat llargament esperada. Des del nomenament del bisbe Sebastià Taltavull ara fa deu mesos com a administrador apostòlic de Mallorca, aquesta era una necessitat sentida per la pràctica totalitat de la comunitat diocesana. Els dos bisbes electes són de la confiança de l’arquebisbe Omella, aviat cardenal.

Mossèn Sergi Gordo Rodríguez (Barcelona, 1967) és un home de consens, apreciat per un ampli ventall de sacerdots i laics de diverses sensibilitats. Treballador infatigable, professor de la Facultat de Filosofia de Catalunya —avui el grau que imparteix en Filosofia, segons U-Rànking és el millor de la seva especialitat en tot Espanya— estava fent la tesi doctoral sobre el P. Eusebi Colomer, amb estades a Alemanya, quan el cardenal Martínez Sistach el va nomenar canceller secretari, càrrec que es va prolongar tot el seu pontificat i que ha continuat amb el de l’arquebisbe Omella. Actualment a l’Església hi ha càrrecs triennals, però d’altres que es dilaten en el temps; en la comunitat diocesana hi ha persones que opinen que una renovació periòdica és saludable. Mossèn Gordo ha fet també un bon servei com a consiliari del Moviment de Professionals Catòlics. Atén amb cura exemplar la seva mare i un germà malalt.

Mossèn Antoni Vadell Ferrer (Llucmajor, Mallorca, 1972) actualment vicari episcopal per a l’evangelització de Mallorca, és poc conegut a Barcelona. Amb 45 anys, serà un dels bisbes més joves d’Espanya. En la taula rodona del curs de formació permanent Pensar en l’evangelització, de la Universitat Sant Vicenç Ferrer, va presentar la Unitat Pastoral de la Mare de Déu a Inca. A partir de l’Èxode del poble d’Israel en el qual molts van perdre la fe en Déu però molts altres es mantingueren fidels, va plantejar que l’Església a Mallorca es troba ara en una situació semblant, la d’una «Església petita i pobra». Si la resposta del poble d’Israel fou tenir cura de la fe, «potser aquesta és ara la nostra gran missió. Hem de cuidar la fe i fer memòria de per què som Església i per a qui ho fem». Per aconseguir-ho «cal tenir cura del clima comunitari i això s’aconsegueix mitjançant les parròquies i els diferents moviments en cada una d’elles». La Unitat Pastoral d’Inca engloba vuit parròquies amb tres sacerdots, un diaca i una secretària. Això sí «la Unitat Pastoral no és simplement una manera d’organitzar-nos perquè som pocs sacerdots, sinó que es tracta d’una nova fesomia de l’Església». Les unitats pastorals s’estan aplicant també a Barcelona.

La seva procedència de Mallorca augura també un nou element de reforç de la relació pastoral de Catalunya i les Illes, històricament molt important i avui debilitat.





Més notícies sobre EDITORIAL

Fonamentalisme evangèlic i integrisme catòlic

Raó auroral

Solitaris i solidaris

Cent anys dels casals d’estiu










  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET