EDITORIAL
Claus d’interpretació dels nous cardenals
Redacció 04/07/2017

La convocatòria del quart consistori del papa Francesc (28/06/2017), amb la creació de només cinc cardenals i solament set mesos després del darrer, fa reflexionar en les possibles claus d’interpretació d’aquests nomenaments per comprendre millor cap on va l’Església.

Dos dels novells purpurats han estat molt a prop dels màrtirs: Louis-Marie Ling (Laos), el primer vicari apostòlic creat cardenal, l’any 1970 va ser l’únic supervivent de l’atac d’uns sicaris que van assassinar el seu cosí, el catequista Luc Sy, màrtir, beatificat el novembre passat. Ell mateix es va passar tres anys a la presó on va coincidir amb diversos sacerdots empresonats pel règim comunista. En el cas de Gregorio Rosa Chávez, el mateix Papa ho va revelar: «És un màrtir de la fidelitat», perquè ha treballat exemplarment i discreta al costat de quatre bisbes: el beat Òscar Romero (assassinat per un grup paramilitar) i de tres arquebisbes més, de diferents sensibilitats: Rivera Damas (salvadorenc, salesià), Sáenz Lacalle (espanyol, Opus Dei) i l’actual, Escobar Alas (també salvadorenc, format a Mèxic i llicenciat en Filosofia per la Gregoriana). El dia de conèixer la notícia del seu nomenament, Rosa Chávez tenia dues misses relacionades amb Romero i ho va veure com un senyal de Déu.

Quant a Jean Zerbo, arquebisbe de Bamako (Mali), és la primera vegada que un país africà de majoria musulmana (17 milions d’habitants, amb només el 3% de catòlics) té un cardenal. Zerbo és conegut com «el cardenal de la pau» pels seus esforços de reconciliació després que els jihadistes prenguessin el nord del país i provoquessin una guerra civil (2012-2015) que va acabar amb la signatura de l’acord d’Alger que no acaba de fer-se efectiu.

Pel que fa a Anders Arborelius, convers als vint anys, carmelita descalç, és el primer bisbe catòlic d’Estocolm (113.000 catòlics d’una població que s’acosta al milió d’habitants) i el primer cardenal de Suècia. En vigílies del cinquè centenari de la Reforma de Luter, Arborelius va gestionar la recent visita del papa Francesc al seu país, que va qualificar de «profètic impuls ecumènic i gràcia pels catòlics».

I quina seria la clau del cardenalat d’Omella? La seva sintonia amb la línia i l’estil del papa Francesc és evident: es tradueix, entre d’altres aspectes, en el seu caire missioner («Església en sortida»), en promoure o donar suport als «hospitals de campanya» (Santa Anna, concerts a la presó de Can Brians...), en la sinodalitat (Pla Pastoral en col·laboració de creients i no creients) en la sobrietat de vida, la proximitat, el bon humor. Però a més Omella és un veritable alfil capaç de moure’s amb sagacitat i prudència en el tauler de la Conferència Episcopal Espanyola, sabent que Francesc la segueix molt de prop i la considera «una mica com la seva pròpia casa», en declaracions del mateix Omella.





Més notícies sobre EDITORIAL

La pitjor plaga social

El camí errat de la revenja

Palma més propera

Un doctorat doblement honorífic










  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET