EDITORIAL 
Solitaris i solidaris
Mn. 01/08/2017

Ara fa dos anys Catalunya Cristiana es va ocupar àmpliament de la celebració del 34è Congrés Internacional sobre la Cartoixa, en l’ocasió del sisè centenari de la de Montalegre (Tiana, Maresme, 1415-2015), que va comptar amb una notable participació d’assistents i que va posar en relleu que l’orde fundat per sant Bru continua suscitant l’atenció d’estudiosos, persones afins a aquesta espiritualitat i públic en general.

Ara la Cartoixa de Montalegre torna a ser notícia perquè recentment el reverend pare Dimas, general de l’orde, n’ha nomenat prior el P. Josep Maria Canals Lamiel (Corbera de Llobregat, 1930). És una bona notícia perquè el P. Canals —amic i company de curs del bisbe Joan Carrera— s’estima tant la Cartoixa tianenca —l’única que resta habitada a Catalunya— que fa anys va oferir la seva pròpia vida perquè no es tanqués, com explica ell mateix en l’entrevista que li fa en aquest número el nostre redactor Joan Andreu Parra. Però un altre motiu de satisfacció és que el P. Canals —el primer català que és prior després de l’estimat pare Jesús Arbolí— mostra un rostre de la cartoixa encarnat en la nostra cultura, sensible a les orientacions del Concili Vaticà II i a les necessitats del món. Uns monjos "solitaris" i "solidaris": amb aquest aparent joc de paraules defineix la vocació cartoixana.

El P. Josep Maria ja era sacerdot diocesà de Barcelona quan sentí una nova crida de Déu a viure la solitud i el silenci a la cartoixa. Quan li va anar a explicar al seu bisbe, el Dr. Narcís Jubany, no s’ho creia, es resistia molt que un home tan actiu pogués fer un canvi de vida tan radical. Finalment va accedir-hi i en Josep Maria, format a la Grande Chartreuse, va esdevenir cartoixà. Quan ja profés el Dr. Jubany el va veure amb l’hàbit blanc, es va emocionar tant que es va posar a plorar.

És enriquidor que des de fa anys els capellans dels arxiprestats de Badalona i Santa Coloma de Gramenet, especialment, facin un matí de recés a la Cartoixa, així com que algun bisbe català es deturi periòdicament uns dies en la solitud i el silenci de Montalegre. Els qui són per definició "homes de la Paraula" han de pouar en el silenci per poder-la formular amb profit.

El P. Canals fa constar que a la Cartoixa de Montalegre es llegeix Catalunya Cristiana. Tot i que és el prior el que rep habitualment la informació exterior, són tots els monjos que en poden fruir, això sí, d’una manera dosificada, perquè no pel fet d’estar més immediatament informat s’és necessàriament més feliç. Ens enforteix encomanar-nos a les pregàries dels cartoixans. I és un motiu d’agraïment.





Més notícies sobre EDITORIAL

Valentia missionera

Pactes i responsabilitats

Catalans ferits

Diàleg i drets










  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET