EDITORIAL 
Palma més propera
Redacció 28/11/2017

Sebastià Taltavull ja és el nou bisbe de Mallorca. En una cerimònia impecable («l’haveu brodada» digué ell mateix al final de la missa) celebrada a la catedral amb l’assistència dels cardenals Omella, Martínez Sistach, Cañizares i Blázquez, i del nunci, d’una vintena de prelats, de capellans vinguts de les Illes, de Catalunya i de València, i d’una gernació plural de fidels, el fins ara bisbe auxiliar de Barcelona ha esdevingut el 67è bisbe titular de Mallorca des de la restauració de la diòcesi al segle XIII. El papa Francesc el coneix personalment i coneix també la diòcesi mallorquina: la va visitar fa anys per devoció a sant Alonso Rodríguez, l’humil jesuïta mallorquí que fou 32 anys porter de Montisió i que animà Pere Claver a anar a Colòmbia on realitzà un apostolat gegantí.

Mentre brandava N’Eloi, la grandiosa campana major de la seu, el bisbe Sebastià arribà al portal major de la catedral on rebé la solemne benvinguda del col·legi de consultors i saludà les primeres autoritats civils. En un clima d’alegria, al final de la celebració, el bisbe Sebastià convidava els fidels a llegir una pregària que havia introduït ja a l’homilia: «Ens has fet una pregunta que en tot moment espera resposta. Vas al cor, a l’essencial, allà on només l’amor pot respondre. Tu ens coneixes, saps molt bé de quin peu botam i com som. Avui i aquí ens tornes a demanar a cadascú: “M’estimes?” T’ho vull dir ben clar: “Tu Jesús, saps molt bé que t’estim.” Tanmateix, ara t’ho dèim junts: “Aquí ens tens! T’estimam.”» Amb la seva habitual senzillesa, el bisbe Sebastià es mou amb soltesa en una diòcesi que coneix bé arran de l’any llarg que ha administrat apostòlicament. Josep Amengual (escriptor i historiador), Teodor Suau i Francesc Ramis (biblistes), Gabriel Ramis (postulador de la causa de Ramon Llull), Biel Amengual (filòsof), Gabriel Seguí (liturgista), són els noms d’alguns preveres que en el decurs dels anys han ajudat a aprofundir els lligams entre les diòcesis catalanes i la mallorquina. El fet que Sebastià Taltavull presideixi en la comunió la major de les diòcesis de Ses Illes és un bon auguri de la intensificació d’aquestes relacions. És poc conegut que les Illes estigueren a punt d’esdevenir província eclesiàstica pròpia, si una obscura maniobra de despatxos no ho hagués impedit.

El 1971, poc abans de l’ordenació sacerdotal de Sebastià, Maria del Mar Bonet cantava amb enyorament una cançó a la seva mare: «Mercè, Palma més llunyana...» A la llum de tot el que hem vist el dissabte 25 de novembre, avui podríem cantar: «Palma més propera.»





Més notícies sobre EDITORIAL

La pitjor plaga social

El camí errat de la revenja

Un doctorat doblement honorífic

A reveure, bisbe Sebastià










  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET