EDITORIAL 
Euràfrica
Redacció 13/03/2018

El P. Cristóbal López, salesià, és el nou arquebisbe de Rabat, la capital del regne del Marroc. Natural de Vélez Rubio (Almería), coneix bé la realitat marroquina perquè va estar treballant en aquell país des del 2003 fins al 2010: fou director de la comunitat salesiana, del col·legi i centre de formació professional Don Bosco (Kenitra). El fet que passés la seva infantesa i joventut a Badalona i que l’ordenant principal hagi estat el cardenal Omella, ens fan més propera la seva figura.

Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant’Egidio, i Mario Marazziti van escriure un llibre titulat Euráfrica: lo que no se dice sobre la inmigración. Lo que se podría decir sobre Europa (2005). Els autors defensen que sense un destí comú amb Europa, Àfrica té poc futur i que Europa sense Àfrica perd gran part de la seva significació. Caldria parlar d’un sol continent, Euràfrica, per la gran quantitat de vincles històrics, religiosos i culturals que ens uneixen. Són solament catorze quilòmetres els que separen Europa d’Àfrica per l’estret de Gibraltar. La presència en els campionats europeus d’estrelles com Thomas N’Kono o Samuel Eto’o, és la prolongació contemporània d’una successió de relacions històriques. Sense ànim de ser exhaustius, des de sant Agustí, africà i pare de l’Església llatina, passant a Ramon Llull, que feu tres estades missioneres a Tunísia, fins a Carles de Foucauld, el místic del desert. Els temps de l’esclavatge es caracteritzà per un vaivé d’africans que arribaren a sumar un 15% de la població de Sevilla al segle XVI. Alexandre Dumas era mestís. Marià Fortuny i Josep Tapiró foren pintors catalans actius al nord de l’Àfrica. Antoni Gaudí projectà un gran edifici per a les missions franciscanes de Tànger que es considera precedent de la Sagrada Família. Miquel Barceló hi feu llargues estades creatives. Però la colonització europea va esborrar les petjades de la història d’Àfrica, en el mateix sòl africà i en la diàspora. 

Al «Primer Pla» d’aquest número de Catalunya Cristiana, la nostra redactora Rosa María Jané, recollint el testimoni d’experts com el bisbe de Tànger, Santiago Agrelo; José Luis Pinilla, director de Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola; Gabriel Delgado, director del Secretariat de Migracions de Cadis i Ceuta, i l’activista i periodista Helena Maleno, premi Mundo Negro a la Fraternitad 2017 pel seu treball amb els emigrants que intenten arribar a Europa pel Mediterrani, traça un quadre real i dramàtic de les migracions a Europa des del que s’anomena la Frontera Sud. Un drama humanitari creixent i una font de sofriments inútils que haurien pogut ser evitables amb previsió, generositat i altura de mires per part dels països europeus.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET