Catalunya Cristiana
UN NOU LLINDAR 
Atrauré tothom cap a mi! (Jn 12,32)
SebastiĂ  Taltavull 20/03/2018

Ja als inicis del cristianisme era viva aquesta pregunta: per què la creu de Jesús és escàndol i absurd per a uns i poder i saviesa per a uns altres? Estem davant d’un misteri i només és possible accedir-hi des de la fe en Aquell que ha estat crucificat. La creu és un misteri perquè no sols és un enigma difícil de desfer, sinó perquè conté la profunditat del drama més humà que existeix: una mort afectada per un doble moviment: primer, per la realitat universal i indiscutible que tots morim i, segon, per la possibilitat tristament real que l’home és capaç de matar. És el trist relat de molts dies!

«Ja als inicis del cristianisme era viva aquesta pregunta: per què la creu de Jesús és escàndol i absurd per a uns i poder i saviesa per a uns altres?»

«Ja als inicis del cristianisme era viva aquesta pregunta: per què la creu de Jesús és escàndol i absurd per a uns i poder i saviesa per a uns altres?»

Jesús viu en la seva persona el doble efecte d’aquest drama. I, perquè és home i Déu, aquest drama pren una nova significació amb conseqüències salvífiques per a la humanitat. Així ho entenem els cristians des de la fe i així ho anunciem. Tant, que la seva mort implica la nostra i li dona un sentit nou: la mort ja no és la darrera paraula, perquè Déu ha intervingut en l’home Jesús a favor de tots nosaltres, homes i dones de tots els temps. Així, ha fet que la mort sigui el pas necessari per arribar a la Vida.

Incomprensible misteri des d’una mentalitat que no accepta la intervenció de Déu. Incomprensible misteri per aquell que es resisteix a morir i no hi veu més enllà. La Vida apareix en el nucli més dramàtic d’aquesta mort com el fruit que neix del gra de blat que s’ha podrit en el cor de la terra per donar vida. «Ha arribat l’hora —diu Jesús— que el Fill de l’home serà glorificat. Us ho ben asseguro: si el gra de blat, quan cau a la terra no mor, queda ell tot sol, però si mor, dona molt de fruit» (Jn 12,23-24). Paraules que ens mouen a la confiança i omplen d’esperança i joia l’existència.

Al final de la Setmana Santa la creu queda il·luminada i ja no hi penja ningú, mai no hi hauria de penjar ningú! La llum de Pasqua ens la fa mirar amb uns ulls nous, transfigurats, els de la fe, que veuen superat el mal, la mort, el pecat i vençuda tota injustícia.

SebastiĂ  Taltavull
Bisbe de Mallorca













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET