Catalunya Cristiana
EDITORIAL 
Tòpics de la comunicació
Redacció 10/04/2018

De vegades en la comunicació es creen tòpics que el temps demostra que són erronis. Així, l’aparició de la televisió no va suposar la desaparició de la ràdio, ni de la premsa escrita, com alguns auguraven. Tampoc la ràdio digital no ha arraconat l’analògica. La proliferació de les xarxes no ha acabat amb els mitjans convencionals, i més quan alguna d’aquestes poderoses xarxes està marcada per la sospita. S’equivoquen els que diuen que avui tot es troba a internet i que els llibres han quedat obsolets: ni tot és a les xarxes, ni el que es troba a les xarxes exhaureix els continguts sobre paper. En els mitjans de comunicació prima l’et (i) per sobre de l’aut (o).

Al Primer Pla d’aquest número, de Catalunya Cristiana, ja amb el nou format, Rosa María Jané parla de les ones profètiques. La dimensió de denúncia profètica que tot batejat està cridat a exercir amb llibertat d’esperit troba en les emissores potents caixes de ressonància que contribueixen a formar l’opinió pública fins a arribar a transformar la societat. Recordem, per exemple, el gran paper que la ràdio va tenir en la revolució pacífica de Mahatma Gandhi. Evangelitzar amb la ràdio és possible però en societats plurals o secularitzades com les nostres, els productes radiofònics han de tenir un to humil i obert i han d’estar molt ben pensats i elaborats. No pel simple fet d’emetre programes litúrgics o pietosos necessàriament s’evangelitza més ni millor. La repetició o la insistència en uns mateixos continguts, servits amb una terminologia pròpia, pot arribar a crear rebuig. Les celebracions litúrgiques —que fan sovint un bon servei públic— s’han de saber harmonitzar amb altres continguts que estiguin amarats de valors i virtuts humans i cristians, que il·luminin les diverses àrees de la vida de les persones i dels pobles, sempre amb ànim propositiu i mai impositiu. I han de ser emissores inculturades en el context on emeten, altrament poden crear rebuig.

El debat de si l’Església ha d’estar present en els mitjans públics, o bé si ha de disposar de mitjans propis, és una falsa dualitat. La resposta congruent és que en la mesura del possible els catòlics hem d’estar presents arreu, coneixent les regles d’enunciació i el format propi de cada mitjà.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET