Posada de llarg amb nota. Aquesta ha estat la sensació generalitzada
que s'ha desprès de la presentació del nou format en revista del setmanari Catalunya
Cristiana en un acte acadèmic a l’auditori de la Facultat de Comunicació i
Relacions Internacionals Blanquerna el 12 d’abril. El director de L’Osservatore
Romano, Giovanni M. Vian, ha felicitat Jaume Aymar, director del setmanari
català , pel nou disseny i, al seu torn, el secretari general de la Conferència
Episcopal Espanyola, José M. Gil Tamayo, ha elogiat que el setmanari sigui «més
visual», destacant que «és temps de renovar-se o morir».
De fet, la taula rodona, organitzada conjuntament amb l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, ha estat una autèntica jornada acadèmica en què s'han aportat diverses propostes sobre
com hauria de ser la Comunicació religiosa a l’Església del segle XXI, de
fet, el tÃtol de la sessió. La primera conclusió és que a l’Església se li gira
feina, molta feina, en aquest à mbit, malgrat que hi hagi un camà recorregut.
Per una banda, Vian ha observat que a l’Església li cal un «canvi de
mentalitat» i una obertura necessà ria; i ho ha exemplificat amb el cas per
excel·lència, el problema dels abusos: «Calen portes obertes i mentalitat
oberta.»
 Mitjans escrits contra corrent
 El director de L’Osservatore Romano ha defensat la
necessitat dels mitjans de comunicació tradicionals com a eina útil per
enfrontar crÃticament la realitat precisament en un context en què «estem
veient els lÃmits del món digital» (referint-se a la crisi de la fuga de dades
de la xarxa social Facebook). «Els mitjans tradicionals són un antÃdot a
aquesta boira dels mitjans digitals que poden enganyar», ha anotat Vian, que ha recomanat «combinar sà viament la tradició del paper i la novetat del digital».
Gil Tamayo ha admpes que l’Església, d’antuvi, ha tingut
una mirada desconfiada vers el periodisme i que això encara no està resolt i,
alhora, ha defensat que l’Església, «per la seva missió evangelitzadora», s’ha
de fer present a la plaça pública, «sortint de les sagristies i amb vocació de
majories». Això sÃ, amb un llenguatge adaptat a tothom, no pas
un llenguatge catequètic, i fent servir amb intel·ligència les eines digitals
generalment acceptades com les aplicacions de mòbils.
Testimonis, històries de vida, el fet religiós «com a part
integrant de la vida de les persones», són els continguts que l’Església ha
d’aportar, segons el secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola.
I, sempre, amb un tret caracterÃstic: la comunicació social amarada
d’humanitat. «Els mitjans eclesials no poden ser de partit. Un mitjà eclesial té
com a fi la comunicació per a la comunió. Ha de ser un mitjà de tots per a
tots. Oblidem les trinxeres d’ideologies dels uns contra els altres.» Per la
seva banda, Jaume Aymar va complementar: «Des de les publicacions eclesials hem
de baixar al debat, trobar temes d’interès general, incorporar germans de les
altres Esglésies cristianes i ser reflex de l’Església en sortida que demana el
Papa.»
La taula rodona va ser conduïda per la cap de redacció de Catalunya
Cristiana, Carme Munté, que va recordar que l’acte s’incardinava en el marc del
número 2.000 del setmanari i en el de la celebració, l’any vinent, del 40è
aniversari de la seva creació. «Continuem fent nostre —va dir— el propòsit dels fundadors,
Mn. Jarque i Mn. Malgosa: ser la plaça pública de l’Església a Catalunya.»
|
