L'acte va tenir lloc a l'Auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna
COMUNICACIÓ Foto: Agustí Codinach
Comunicació social per a la comunió
«Catalunya Cristiana» es presenta en format de revista amb «L’Osservatore Romano» i la Conferència Episcopal Espanyola
Joan Andreu Parra 13/04/2018

Posada de llarg amb nota. Aquesta ha estat la sensació generalitzada que s'ha desprès de la presentació del nou format en revista del setmanari Catalunya Cristiana en un acte acadèmic a l’auditori de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna el 12 d’abril. El director de L’Osservatore Romano, Giovanni M. Vian, ha felicitat Jaume Aymar, director del setmanari català, pel nou disseny i, al seu torn, el secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola, José M. Gil Tamayo, ha elogiat que el setmanari sigui «més visual», destacant que «és temps de renovar-se o morir».

De fet, la taula rodona, organitzada conjuntament amb l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, ha estat una autèntica jornada acadèmica en què s'han aportat diverses propostes sobre com hauria de ser la Comunicació religiosa a l’Església del segle XXI, de fet, el títol de la sessió. La primera conclusió és que a l’Església se li gira feina, molta feina, en aquest àmbit, malgrat que hi hagi un camí recorregut. Per una banda, Vian ha observat que a l’Església li cal un «canvi de mentalitat» i una obertura necessària; i ho ha exemplificat amb el cas per excel·lència, el problema dels abusos: «Calen portes obertes i mentalitat oberta.»

 Mitjans escrits contra corrent

 El director de L’Osservatore Romano ha defensat la necessitat dels mitjans de comunicació tradicionals com a eina útil per enfrontar críticament la realitat precisament en un context en què «estem veient els límits del món digital» (referint-se a la crisi de la fuga de dades de la xarxa social Facebook). «Els mitjans tradicionals són un antídot a aquesta boira dels mitjans digitals que poden enganyar», ha anotat Vian, que ha recomanat «combinar sàviament la tradició del paper i la novetat del digital».

Gil Tamayo ha admpes que l’Església, d’antuvi, ha tingut una mirada desconfiada vers el periodisme i que això encara no està resolt i, alhora, ha defensat que l’Església, «per la seva missió evangelitzadora», s’ha de fer present a la plaça pública, «sortint de les sagristies i amb vocació de majories». Això sí, amb un llenguatge adaptat a tothom, no pas un llenguatge catequètic, i fent servir amb intel·ligència les eines digitals generalment acceptades com les aplicacions de mòbils.

Testimonis, històries de vida, el fet religiós «com a part integrant de la vida de les persones», són els continguts que l’Església ha d’aportar, segons el secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola. I, sempre, amb un tret característic: la comunicació social amarada d’humanitat. «Els mitjans eclesials no poden ser de partit. Un mitjà eclesial té com a fi la comunicació per a la comunió. Ha de ser un mitjà de tots per a tots. Oblidem les trinxeres d’ideologies dels uns contra els altres.» Per la seva banda, Jaume Aymar va complementar: «Des de les publicacions eclesials hem de baixar al debat, trobar temes d’interès general, incorporar germans de les altres Esglésies cristianes i ser reflex de l’Església en sortida que demana el Papa.»

La taula rodona va ser conduïda per la cap de redacció de Catalunya Cristiana, Carme Munté, que va recordar que l’acte s’incardinava en el marc del número 2.000 del setmanari i en el de la celebració, l’any vinent, del 40è aniversari de la seva creació. «Continuem fent nostre —va dir— el propòsit dels fundadors, Mn. Jarque i Mn. Malgosa: ser la plaça pública de l’Església a Catalunya.»













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET