EDITORIAL 
Alegreu-vos i feu festa
Redacció 19/04/2018

El vaticanista Marcelo Figueroa a L’Osservatore Romano diu que si haguéssim de respondre la pregunta de quant de temps li ha portat a Bergoglio escriure l’exhortació apostòlica Gaudete et exsultate («Alegreu-vos i feu festa») sobre la crida a la santedat, hauríem de respondre que gairebé cinquanta anys de sacerdoci, perquè Francesc parla de la seva pròpia experiència de santificació. Tot i que l’exhortació no pretén ser un tractat sobre la santedat, que defineix com «el rostre més bell de l’Església», sí que n’ofereix elements clau: la santedat en el poble de Déu pacient, la dels qui viuen a prop nostre; el testimoni martirial com a patrimoni comú de catòlics, ortodoxos, anglicans i protestants; els estils femenins de santedat, indispensables per reflectir la santedat de Déu en el món; la santedat és una crida universal, a l’Església es troben tots els mitjans per fer-la créixer, ho fem a través de petits gestos, es concreta vivint el moment present i omplint-lo amb amor. Cada sant és una missió, un projecte del Pare per reflectir i encarnar, en un determinat moment de la història, un aspecte de l’Evangeli. La santedat és viure amb unió en Crist els moments de la vida, és la caritat plenament viscuda. La santedat no treu forces, vida o alegria, tot al contrari: en la mesura que se santifica, cada cristià es torna més fecund per al món. Igualment parla de comunitats santes i de matrimonis sants (141).

El Papa afirma amb realisme que hi ha testimonis que són útils per estimular-nos i motivar-nos, però no perquè mirem de copiar-los, l’interessant és que cada creient discerneixi el seu propi camí i tregui a la llum el millor de si. També adverteix sobre dues falsificacions de santedat el nou gnosticisme (elitisme narcisista i autoritari, subjectivista, desencarnat) i el nou pelagianisme, que dona excessiva importància a l’acompliment de determinades normes pròpies, costums o estils. Francesc —glossant les benaurances— es refereix a les humiliacions quotidianes d’aquells que callen per salvar la seva família, o eviten parlar bé d’ells mateixos i s’estimen més exaltar-ne d’altres en lloc de gloriar-se, trien les tasques menys brillants, i fins i tot, de vegades prefereixen suportar una cosa injusta per oferir-la al Senyor (119).

La santedat, en definitiva, és el carnet d’identitat del cristià. En el nostre món accelerat, voluble i agressiu, està feta de paciència i constància en el bé. És la fidelitat de l’amor (112).













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET