Catalunya Cristiana
EDITORIAL Foto: Sor Isaura (monestir de Pedralbes)
Morir dignament
Redacció 23/05/2018

El Primer Pla d’aquesta setmana, elaborat per Carme Munté, parteix d’una notícia que ha preocupat molts i que ha encès algunes alarmes: el fet que el 3 de maig passat el grup parlamentari socialista del Congrés de Diputats d’Espanya —arran d’una proposta de part del Parlament català— presentés una Proposició de Llei Orgànica de regulació de l’eutanàsia. I que quatre dies després fos acceptada a tràmit per al seu debat i posterior votació. Tot i que la mort és una realitat humana i que tots sabem que ens arribarà algun dia, encara és un tabú que la nostra societat occidental mira d’ometre en les converses i en l’àmbit públic. Els metges solen ser clars a l’hora de parlar amb un pacient i els seus familiars sobre el diagnòstic d’una malaltia greu i sobre la imminència o no del final. Paral·lelament, però, la mort ha perdut rellevància social i en el nostre context passa cada vegada amb més rapidesa: hospital o clínica, dipòsit, tanatori, vetlla (o no), cerimònia i inhumació o incineració. No obstant això, a tothom preocupa la pròpia mort i particularment la mort dels éssers estimats. I més encara que la mort, el que de debò amoïna és el patiment. Així, són freqüents les frases: «Quan em veieu així, no em deixeu patir», «doctor, sobretot que no pateixi», «la mort no m’espanta, però el patiment, sí». La Dra. Maria Pilar Núñez Cubero, experta en bioètica, afirma que avui «tenim en medicina un arsenal terapèutic per pal·liar i alleugerir el malalt de forma psíquica, social i espiritual», caldria que aquests recursos fossin més coneguts per tots i que es treballés en aquesta triple dimensió de manera molt més coordinada. De la mateixa manera que es rebutja el patiment evitable o l’obstinació terapèutica, també esgarrifa pensar que d’altres puguin decidir sobre la fi de la pròpia vida i que la mort —pròpia o dels éssers estimats— sigui planejada com es planifica una cesària o qualsevol operació quirúrgica. Per això diem no a l’eutanàsia activa, sí a un acompanyament digne en el final; que la mort pugui ser de debò l’últim acte humà. Que puguem morir amb la major naturalitat possible i en companyia dels éssers volguts. I que tot sigui objecte d’un debat serè, sense crispació.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET