VATICÀ 
“Hem descuidat i abandonat els més petits”
El Papa expressa en una carta avergonyiment i penediment pels abusos sexuals, i insta a la conversió personal i comunitària
Redacció 20/08/2018

“Avergonyits i penedits, com a comunitat eclesial, assumim que no vam saber ser on calia, que no vam actuar a temps reconeixent la magnitud i la gravetat del mal que s’estava causant en tantes vides. Hem descuidat i abandonat els més petits.” Així s’ha manifestat el papa Francesc en una carta contundent adreçada a tot el Poble de Déu davant del “patiment viscut per molts menors a causa dels abusos sexuals, de poder i de consciència comesos per un nombre notable de clergues i persones consagrades”.

 “El dolor de les víctimes i les seves famílies és també el nostre dolor”

 “Mirant al passat”, afirma Francesc, “mai no es farà prou per demanar perdó i mirar de reparar el mal que s’ha fet. Mirant al futur caldrà fer tant com es pugui per generar una cultura capaç d’evitar que aquestes situacions no únicament no es repeteixin, sinó que no trobin espais on s’encobreixin i es perpetuïn. El dolor de les víctimes i de les seves famílies és també el nostre dolor. Per això és urgent reafirmar un cop més el nostre compromís per garantir la protecció dels menors i dels adults en situació de vulnerabilitat”.

 “Les ferides no prescriuen mai”

 La carta del papa Francesc comença amb una cita de sant Pau: “Quan un membre sofreix tots els altres sofreixen amb ell” (1 Co 12,26). Així, el papa Francesc recorda en la seva carta l’informe en què es detalla el que van viure almenys mil supervivents, víctimes d’abús, a Pensilvània, als Estats Units. “Hem conegut el dolor de moltes de les víctimes i constatem que les ferides no desapareixen mai i ens obliguen a condemnar amb força aquestes atrocitats, així com unir esforços per erradicar aquesta cultura de mort; les ferides no prescriuen mai”.

El Papa reconeix que el dolor de les víctimes “durant molt de temps va ser ignorat, callat o silenciat”. “Però el seu crit va ser més fort que totes les mesures que el van intentar silenciar o, fins i tot, que van pretendre resoldre’l amb decisions que van augmentar-ne la gravetat caient en la complicitat”.

 “Denunciar tot el que posi en perill la integritat de qualsevol persona”

 “La magnitud i gravetat dels esdeveniment exigeix assumir aquest fet de manera global i comunitària”, prossegueix el Papa. “Si en el passat l’omissió va esdevenir una forma de resposta, avui volem que la solidaritat, entesa en el sentit més pregon i desafiant, esdevingui la nostra manera de fer la història present i futura en un àmbit en què els conflictes, les tensions i especialment les víctimes de tota mena d’abús puguin trobar una mà estesa que les protegeixi i rescati del dolor”. Així, cal “denunciar tot el que posi en perill la integritat de qualsevol persona”.

En la carta, si bé valora l’esforç i el treball que es fa arreu del món per protegir els menors, reconeix que “hem trigat a aplicar aquestes accions i sancions tan necessàries”.

Així mateix, és important “que cadascun dels batejats se senti involucrat en la tranformació eclesial i social que tant necessitem”. “Aquesta transformació exigeix la conversió personal i comunitària, i ens porta a mirar en la mateixa direcció que el Senyor mira”. 

 “Dir no a l’abús és dir no a qualsevol forma de clericalisme” 

 En la seva carta, el papa Francesc també critica quan s’intenta reduir el Poble de Déu a petites elits: “Construïm comunitats, plans, accents teològics, espiritualitats i estructures sense arrels, sense memòria, sense rostre, sense cos; en definitiva, sense vida”. “Això es manifesta amb claredat en una manera anòmala d’entendre l’autoritat de l’Església —tan comuna en moltes comunitats en què s’han donat les conductes d’abús sexual, de poder i de consciència— com és el clericalisme”. “Tant si s’ha vist afavorit pels mateixos sacerdots com pels laics, genera una escissió en el cos eclesial que beneficia i ajuda a perpetuar molts dels mals que avui denunciem. Dir no a l’abús és dir enèrgicament no a qualsevol forma de clericalisme”. 

 “Demanem perdó pels pecats propis i aliens”

 Al final de la carta, el papa Francesc diu que “és imprescindible que com a Església puguem reconèixer i condemnar amb dolor i vergonya les atrocitats comeses per persones consagrades, clergues i fins i tot per tots aquells que tenien la missió de vetllar i cuidar els més vulnerables. Demanem perdó pels pecats propis i aliens. La consciència de pecat ens ajuda a reconèixer els errors, els delictes i les ferides generades en el passat i ens permet obrir-nos i comprometre’ns més amb el present en un camí de renovada conversió”.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET