EDITORIAL 
Perdonar i donar
Redacció 23/10/2018

El 5 de gener del 1794 a Lió (França), en el context de la Revolució Francesa, la jove de dinou anys Claudina Thévenet —coneguda familiarment com Glady— reconegué dos dels seus germans, Lluís i Francesc, en el seguici de condemnats a mort i en recollí amb emoció una carta de comiat: «Ànim, Glady, perdona com nosaltres perdonem.» Claudina els seguí, presencià el seu afusellament i fou testimoni de com els soldats els remataren. A la noia li va quedar tota la vida una tremolor al cap, però va seguir amb fermesa el testament espiritual dels seus germans: va perdonar i es va donar.

Una tarda d’hivern trucà a la porta de Claudina el P. André Coindre, un sant sacerdot que venia amb dues nenes de tres i quatre anys que havia trobat abandonades i gelades de fred al pòrtic de l’església de Saint Nezier. Sabia que Claudina les acolliria i així fou: se les va quedar a casa seva. Aquell moment va marcar el canvi de rumb definitiu de la seva vida. Lliurada a l’acció de l’Esperit i commoguda per les misèries del seu temps, Claudina va fundar una congregació dedicada a l’educació cristiana de nens i joves de tots els ambients socials amb preferència pels més pobres, els més abandonats i ignorants. Ja abans d’acabar la guerra havia iniciat clandestinament aquest apostolat defensant juntament amb d’altres joves la fe de Crist i el seu missatge evangèlic. La compassió i l’estima envers les nenes abandonades havien estat l’origen de la Providència del Sagrat Cor que va començar a funcionar independentment el 1817; la senyoreta Thévenet en fou la seva superiora i directora. La fundació quallaria l’any següent. La seva pedagogia es basava en l’amor, la bondat, l’atenció a cada persona i l’esperit de família. Jesús i Maria serien els seus grans referents. En un any ja comptava amb tres germanes i trenta alumnes.

El 3 de febrer del 1837, divendres, a les tres de la tarda, Claudina morí a la casa de Fourvière. Les seves darreres paraules foren: «Que n’és de bo, Déu!» Havia nascut un Dijous Sant i morí associada a la Passió de Crist.

Allò que es va iniciar «des de la pobresa i el no-res», avui ha quallat en 28 països d’Àsia, Europa, Amèrica i Àfrica. Són 1.187 religioses, amb una associació seglar «Familia Jesús-María». Hi ha també molts laics que en diferents plataformes apostòliques comparteixen la missió i el carisma.

Els actes del bicentenari de la Congregació de Jesús-Maria, tan present a Catalunya on ha deixat empremta a moltes llars gràcies a la formació a la dona, es van cloure el 7 d’octubre passat amb una eucaristia al temple de la Sagrada Família, molt ben preparada i participada, que fou presidida pel bisbe Sergi Gordo i retransmesa per Ràdio Estel. En aquest número de Catalunya Cristiana dediquem a Jesús-Maria un suplement especial.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET