EDITORIAL 
Involucrar-se en política
Redacció 08/01/2019

Una pregunta que implícitament o explícita és avui en llavis de molts: com pot ser que la política hagi passat de ser l’art més sublim, la de regir rectament la convivència, a ser la més menystinguda en l’opinió pública? Aristòtil concebia la política com el govern de la polis, la comunitat perfecta, la que sorgí per satisfer les necessitats vitals de la persona. En canvi, avui popularment molts se n’inhibeixen perquè culpen els polítics de la devaluació de la mateixa política. Probablement en el fons hi ha una manera diversa d’entendre-la: els que conceben allò que és polític com un espai constructiu de llibertat i de deliberació pública, i els que ho consideren un espai de poder, conflicte i antagonisme.

El papa Francesc, al començament del seu pontificat, en l’audiència pública amb alumnes i exalumnes dels col·legis jesuïtes d’Itàlia i Albània, responent a la pregunta d’un jove, afirmava amb molta força: «Involucrar-se en la política és una obligació per a un cristià. No podem jugar a ser Pilat i rentar-nos les mans: la política és una de les formes més altes de la caritat, perquè cerca el bé comú. Els laics cristians han de treballar en política. Diuen “la política està molt bruta”, però jo em demano per culpa de qui? Jo què faig? És un deure treballar pel bé comú i sovint el camí per treballar-hi és el camí de la política.»

També el cardenal Omella en una carta dominical recent (9/12/2018) afirmava: «És el moment de recuperar el sentit més autèntic de la política. El Concili Vaticà II ens recorda que la política és un instrument decisiu al servei de la persona, de la comunitat i de la convivència social que cerca sempre el bé comú dels ciutadans.» I citant Jaques Maritain recordava que la política no és la reunió dels iguals, sinó la convivència i comprensió entre persones diferents.

Joan Rigol, al seu excel·lent llibre Restaurar la política. A propòsit de Jacques Maritain (Viena Edicions) afirma: «La presència cristiana en el món polític s’adreça al conjunt de la humanitat. No és una introspecció corporativa clerical, sinó una projecció al conjunt de la humanitat, en la qual expressa una visió esperançada de la convivència humana.»

Cal tornar a la bona política: ho defensem en el Primer Pla d’aquest número de Catalunya Cristiana amb opcions concretes al nostre país que brollen de l’evangeli i de la reflexió sobre el complex moment actual.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET