EDITORIAL 
També som clàssics
Redacció 29/01/2019

La periodista cultural britànica Catherine Nixey, en el seu llibre La edad de la penumbra. Cómo el cristianismo destruyó el mundo clásico (Ed. Taurus), explica la destrucció del món antic a mans del fanatisme religiós cristià. Des de la mateixa perspectiva, i amb to sensacionalista, en una entrevista publicada a «La Contra» de La Vanguardia del 29 d’octubre, la mateixa autora afirmava que «els cristians van arrasar mil anys de filosofia atenesa» i explicava que «van tirar a terra temples pagans, van enderrocar estàtues de déus, van mutilar relleus, van arrencar frescos i mosaics, van cremar biblioteques, van talar arbredes sagrades, van raspar pergamins amb textos grecollatins... per escriure-hi oracions». Tot i que en el decurs de la història de l’Església es poden trobar exemples de fanatisme iconoclasta, cal evitar l’extensió dels tòpics injustos. Ja el Dr. Armand Puig, rector de l’Ateneu Sant Pacià, el 4 de novembre va sortir al pas de les poc matisades afirmacions de la senyora Nixey i explicava, entre d’altres coses, com el cristianisme es convertí en l’hereu de la cultura grecoromana fins al punt, per exemple, que un 80% dels coneixements que posseïm de l’antiguitat grecoromana ens han arribat per les còpies fetes als escriptoris monàstics.

En la mateixa línia, al Primer Pla d’aquest número de Catalunya Cristiana, aprofundim en la relació del cristianisme amb el món clàssic. Subratllem com el cristianisme naixent va destacar per assimilar, no pas per destruir, el llegat grecoromà.  El Dr. Antoni Bosch explica que «el projecte cristià, arrelat en Jesús de Natzaret, va anar obrint-se a totes les cultures i, de manera ben particular, a la cultura grega. Amb algunes excepcions, el cristianisme no va rebutjar la filosofia grega, sinó que la va assimilar». I l’arqueòloga Dra. Julia Beltrán de Heredia explica que «quan els temples clàssics havien perdut la seva funció, uns van ser convertits en esglésies i altres van ser abandonats i reutilitzats per a altres usos, com per exemple espais d’hàbitat o de tallers. També van ser “desmuntats” (que no és el mateix que destruïts) per aprofitar la pedra en altres construccions».

En un important volum, La nissaga catalana del món clàssic, a cura de Montserrat Tudela i Pere Izquierdo (Auriga), s’hi apleguen més de cent seixanta testimonis històrics —molts d’ells homes i dones d’Església— la  semblança dels quals explica fefaentment que la cultura catalana s’ha creat gràcies al món clàssic grec, romà i iber. Però els diaris, les fakes, les mitges veritats distorsionen l’opinió pública i semblen tenir més pes que els estudis científics.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET