EDITORIAL 
Perdonar i oblidar
Redacció 28/05/2019

«Si en el moment de presentar la teva ofrena a l’altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l’altar, la teva ofrena i ves primer a fer les paus amb el teu germà» (Mt 5,23-24). El Dr. Isidre Gomà, insigne biblista, comentava amb cert humor, a classe a la Facultat de Teologia de Catalunya, que si els fidels es prenguessin al peu de la lletra aquest fragment de l’Evangeli, segurament les esglésies quedarien buides en el moment de l’ofertori, perquè gairebé tothom té algú a qui perdonar o demanar perdó. Però fou precisament aquest passatge de sant Mateu que va ocasionar una commoció a Shane O’Doherty, el primer terrorista penedit de l’IRA, el testimoni del qual recollim en el Primer Pla d’aquest número.

Ja a Catalunya Cristiana (17/07/16) aportàvem un altre testimoniatge, el del sacerdot anglicà Michael Lapsley, fundador i director de l'Institut per a la Cura dels Records. El P. Lapsley va perdre un ull i les dues mans quan li va esclatar una carta-bomba que li enviaren els qui el perseguien pel seu compromís en contra de l’apartheid. Avui està convençut de l’enorme poder guaridor que té explicar la pròpia història: «Tots els éssers humans portem el llast d’algun trauma pel que ens han fet i pel que hem omès.» Explicar és un pas per assumir. Ara, perdonar i acceptar el perdó és fruit de la llibertat. A més, el perdó per ser complet, demana reparació.

És molt enriquidor que, cada vegada més, la teologia i la psicologia en diàleg interdisciplinari aprofundeixin en el perdó. Paul Ricoeur, doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull, afirmava que el perdó és difícil, perquè és el resultat de l’equació entre la profunditat de la falta i l’altura del perdó. Per a l’eximi filòsof i antropòleg francès, el perdó exigeix la memòria i s’oposa a l’oblit. És ben cert que hom no pot oblidar un dany greu sofert per ell mateix o per una persona estimada, però oblidar no significa no tenir memòria, sinó no guardar rancúnia.

El P. Ramon Olomí, claretià i missioner de la Misericòrdia, afirma que «si els que han d’exercir el servei de reconciliació estiguessin als nivells de coneixement psicològic, teològic i d’actitud d’acceptar el Déu de la misericòrdia, potser la gent hauria valorat d’una altra manera el sagrament de la confessió». Una afirmació digna de ser aprofundida i aplicada.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET