EDITORIAL 
Sensibilitat davant del patrimoni
Redacció 18/06/2019

En una ocasió, el Dr. Francesc Camprubí Alemany, perspicaç historiador de l’art i canonge de la catedral de Barcelona, va presenciar una escena singular: en una sala del Museu Marès, davant d’una de les moltes imatges del Sant Crist que hi ha exposades, una velleta s’havia agenollat i pregava. Uns turistes alemanys se’n mofaven. Mn. Camprubí els va increpar en aquest idioma que, pels seus anys de formació a Munic, coneixia bé: «Aquesta dona està fent davant d’aquesta imatge allò per a la qual cosa va ser creada», els va dir. Aquesta dimensió transcendent és molt important a considerar quan es contempla, es restaura o s’exposa una obra d’art. A més del seu valor històric, artístic o sentimental, té un valor espiritual preeminent: una església fou bastida per acollir la comunitat orant, un retaule fou pintat perquè davant d’ell s’hi celebrés missa i una imatge fou tallada per pregar-hi als seus peus. I moltes generacions abans que la nostra així ho han fet. Com deia el bisbe Pere Tena, expert mundial en litúrgia, l’art no és solament pedagogia de la fe, sinó expressió d’aquesta mateixa fe.

Les parròquies i els monestirs catalans —malgrat les destruccions i els espolis— conserven encara un ric patrimoni que ha de ser preservat. Sobre les mesures que n’han emprès diversos bisbats hi dediquem el Primer Pla d’aquest número de Catalunya Cristiana. Les obres d’art sacre, sempre que es pugui, haurien de romandre en el context per al qual foren pensades però això demana unes mesures que no totes les esglésies estan en condicions de complir, sobretot quan moltes veus demanen també de tenir els temples oberts. La solució de portar-les als museus diocesans i mantenir rèpliques als llocs d’origen és útil, però no plenament satisfactòria.

 Cal no oblidar que els fidels són molt sensibles a aquest patrimoni cultural i espiritual perquè el senten com a propi i aquesta vessant transcendent no es pot menystenir en casos tan dolorosos com el litigi de les obres d’art de la Franja actualment encara sub iudice. La sensibilitat de poble fidel davant del patrimoni material o intangible és un element a tenir molt present a l’hora de tractar amb rigor aquest tema i per poder-lo transmetre amb fruit a les noves generacions. I això demana que sigui tota la comunitat creient la que s’impliqui cada vegada més, amb signes concrets, en aquesta tasca de protecció i divulgació. La iniciativa Catalonia Sacra hi està ajudant molt.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET