UN NOU LLINDAR Foto: Fano
Començar a tastar el cel a la terra
Sebastià Taltavull 30/07/2019

La fe no ens eximeix de la responsabilitat de viure cada dia el nostre compromís cristià, sinó més aviat ens demana que estiguem més i més presents i atents perquè l’Evangeli amari de sentit tota l’activitat humana. Coneixem la força de la fe a través del testimoni de persones que han posat tota la seva confiança en Déu i han tingut una actuació decisiva en la història. Ara, la crida es dirigeix a nosaltres, els qui tenim la responsabilitat de respondre al moment històric que ens toca viure i sobre el qual hem d’actuar segons l’Evangeli, sempre amb visió esperançada de futur en Déu.

«La fe demana voluntat de despreniment de tot el que ens manté lligats als béns materials i ens impedeix de ser lliures i esperançats; al mateix temps, s’espera de nosaltres gestos de solidaritat amb els més necessitats.»

És per la fe que sabem que el present es troba marcat per aquest futur que ens ha promès. La nostra mirada, dirigida a Déu, queda il·luminada per veure la manera de com fer present els signes de vida del Regne de Déu que Jesús ja ha inaugurat amb la seva mort i resurrecció. Perquè aquest Regne ja és enmig nostre, ara es tracta de fer-lo visible mitjançant el nostre testimoni personal i col·lectiu amb paraules i gestos que donin raó de la nostra esperança a qui ens la demani i fer-nos creïbles des del seguiment.

Com fer-ho? Jesús ens ho proposa així: «Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no es facin malbé, reuniu-vos al cel un tresor que no s’acabi; allà, els lladres no s’hi acosten, ni les arnes no fan malbé res. Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el vostre cor» (Lc 12,33-34). Demana voluntat de despreniment de tot el que ens manté lligats als béns materials i ens impedeix de ser lliures i esperançats; al mateix temps, s’espera de nosaltres gestos de solidaritat amb els més necessitats. La fe ens obre a l’esperança i ambdues se solidifiquen amb la caritat.

Jesús obre una vegada més el nostre cor a la confiança, un cor que ha de trobar-hi en Ell el seu tresor. Aquestes paraules de confiança ens fan saber que hem de fer desaparèixer aquelles pors que ens impedeixen avançar segons la seva voluntat. Ens demana vetllar, estar desperts, atents a tot, disponibles, confiats, fidels, responsables en les tasques encomanades i amb mirada esperançada de futur, el que ens ha promès i serà un regal. És gran pensar que ara ja podem tastar-lo fent present el cel a la terra, construint la civilització de l’amor.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET