EDITORIAL 
Eremites, solitud triada
Redacció 17/09/2019

Josep Maria Razquin, polític i erudit cerverí, que fou sotsdirector de la Biblioteca de Catalunya, sostenia que a cada municipi hi hauria d’haver dues places subvencionades per l’administració local: la d’ermità i la de campaner. Creia que tothom tenia dret a ocupar-les temporalment. Més enllà d’una vel·leïtat romàntica, qui no s’ha sentit atret a viure un temps en la solitud d’una ermita o a enfilar-se dalt del campanar per fer voltar o repicar les cloques? I si és veritat que darrerament el món campaner viu un cert ressorgiment, no tant el món dels eremites i en concret, de les eremites, llevat de les honroses excepcions que ocupen l’atenció del Primer Pla d’aquest número on es fa palès que el geni femení dota d’un especial tarannà aquestes vides amagades.

En la mateixa línia de temporalitat, fa uns anys l’escriptor Carles Sapena subratllava una perspectiva inèdita que es va posicionant internacionalment: l’eremitisme de temporada, a mig camí entre el turisme religiós i l’allotjament rural. Als països de parla catalana són els casos de les ermites de lloguer del Desert de les Palmes, a Castelló, o l’ermitori d’Estellencs a Mallorca on la tradició eremítica es remunta si més no a Ramon Llull. A Europa és remarcable la vigoria de l’eremitisme urbà, especialment a França. A Alemanya, el Carmel de l’Encarnació d’Hamburg és un intent d’inculturació d’aquell carisma en un barri de diàspora.

Avui hauríem de parlar del dret universal a la solitud triada. Josep Otón sosté que «l’ésser humà necessita espais de solitud on cultivar el seu món interior, on poder escoltar-se, on aprendre a conèixer-se, on assimilar tot allò que ha viscut i el que espera viure. En aquest espai d’intimitat, reservat a la pròpia privacitat, però que de cap manera no pretén desentendre’s dels altres» [Búsqueda (2019) p. 27].

Alguns poderosos han catalogat l’eremitisme com a asocial, rupturista i perillós; els provoca un desassossec semblant al que produïa en la societat hel·lenística l’aparició dels cínics o en la societat occidental el moviment hippy. Per contra, el Papa emèrit Benet XVI assenyalava sàviament que quan l’ésser humà es retira en silenci i solitud és capaç de trobar-se amb el més essencial de la vida, amb Déu.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET