EDITORIAL 
40 anys del setmanari
Redacció 24/09/2019

Catalunya Cristiana fou concebuda el 1978, però va néixer l’any següent. Fa, doncs, quaranta anys. El número 40 és bíblicament de plenitud. Som conscients que encara resta molt per arribar-hi, però també som conscients que és l’únic setmanari de què disposa l’Església a Catalunya avui.

En poc temps hem perdut els qui en foren cofundadors, mossèn Joan E. Jarque, que morí l’ 11 de setembre passat, i mossèn Francesc Malgosa, que finí l’any passat. Jarque portava una dilatada trajectòria en òrgans superiors de comunicació de l’Església. I Malgosa, escriptor i poeta, li havia donat suport de seguida. CC naixia de l’esperit del decret Inter mirifica de sant Pau VI (4/12/1963), on per primera vegada apareixia la definició de comunicació social, on un concili ecumènic parlava dels instruments fonamentals en la missió de l’Església i on es reconeixia la dimensió kerigmàtica dels mass media, instruments d’evangelització, útils per a la difusió de la Bona Nova. El document conté afirmacions rotundes: «És indigne que els fills de l'Església permetin que, per la seva apatia, la paraula de salvació pugui ser emmordassada i obstaculitzada per les demandes tècniques o despeses monetàries, certament quantioses, pròpies d'aquests mitjans, aquest Sant Sínode els adverteix que tenen l'obligació de sostenir i ajudar diaris catòlics, revistes i iniciatives cinematogràfiques, emissores i emissions de ràdio i televisió, el fi principal de les quals és difondre i defensar la veritat i promoure la formació cristiana de la societat humana» (17). Tot i aquest seriós advertiment sobre l’obligació moral de sostenir els mitjans d’Església, ni els orígens ni la trajectòria d’aquest mitjà no han estat ni són gens fàcils.

En el decurs d’aquests anys, CC ha informat de la vida de l’Església que fa camí a Catalunya, a Espanya i al món. Des dels grans esdeveniments eclesials, com l’elecció dels dos darrers Papes, fins als fets més aparentment petits de les comunitats locals (a ulls de Déu res no és petit), passant pels Sínodes, el Concili Provincial Tarraconense, la tasca abnegada de missioners i missioneres d’arreu del món, el testimoni de les congregacions religioses, el de les minories cristianes, el diàleg interreligiós i ecumènic, etc. La cultura que genera la fe en totes les seves formes hi ha tingut un relleu important.

I hi ha hagut molts d’altres fruits intangibles, com el de descobrir el gust de la pregària, el fet de suscitar vocacions, el del treball de grups comentant un article, o el de posar en comunicació persones, comunitats i institucions.

Avui CC topa amb les dificultats de gairebé tota la premsa escrita en la galàxia digital. Aquests anys han nascut i s’han estès altres mitjans com la televisió, internet i les xarxes socials, però els fruits de la lectura reposada d’un mitjà no immediatista no han estat encara superats.

La fundació del 1994 de Ràdio Estel ha representat un impuls per al setmanari, perquè són dos mitjans que cada dia més aprofiten les seves sinergies.

En uns moments que molts preveres s’han de multiplicar per atendre parròquies i comunitats, encara pren més relleu la importància de disposar d’un setmanari cristià com a eina de formació, de comunicació i de comunió.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET