EDITORIAL 
Amics dels pobres
Redacció 05/11/2019

El papa Francesc de vegades preguntava als qui s’anaven a confessar: «Fas almoina als pobres? Quan fas almoina mires els ulls de la persona que la demana? Toques la mà d’aquells a qui dones almoina?» Són preguntes que estan en plena sintonia amb la vida i l’actuació de sant Francesc de qui el Bisbe de Roma va adoptar el nom. Conta la història que Francesc cavalcava un dia per la plana d’Assís quan li va sortir a camí un leprós. Era el moment de donar a Crist la prova decisiva de la seva disponibilitat per «conèixer la seva voluntat». Fent-se enorme violència, Francesc va baixar del cavall, va posar l'almoina a la mà del leprós i li va fer un petó; el leprós, al seu torn, va prémer contra els seus llavis la mà del benefactor.

Amb la mà al cor, molts diríem que refusem aquest contacte físic amb el germà o germana pobre, perquè la pobresa és una realitat incòmoda, que ens molesta i que voldríem allunyar de la nostra vida: del metro, del tren, de les portes de les esglésies o dels carrers i places.

El Primer Pla d’aquest número de Catalunya Cristiana el dediquem a la Jornada Mundial dels Pobres que se celebra aquest 17 de novembre. El P. González Faus, jesuïta, citant sant Ignasi, diu que «l’amistat amb els pobres ens fa amics del Rei etern». Si volem l’amistat amb Déu, en la mesura que tinguem un pobre amic experimentarem la dimensió de l’amistat i de la sintonia. «L’Església ha de propiciar aquest contacte personal perquè no només acabi en experiències que impactin, sinó també en amistats. Cal passar de ser paternalista a ser paternal, i de ser paternal a ser fratern.»

Cal donar tot el suport a l’acció de Càritas, d’Arrels i d’altres que s’atansen i tracten els pobres com a persones. L’atenció de les Càritas diocesanes i parroquials busca afavorir més aquest contacte humà amb les persones vulnerables que superi la fredor d’un despatx. De fa anys la Comunitat de Sant’Egidio parla i tracta els pobres com a amics. En l’amistat, no hi ha jerarquies, tots estem en pla d’igualtat.

Davant la dada impactant de l’informe FOESSA, segons la qual el 19,3% de la població de Catalunya està en situació d’exclusió social, tenim moltes ocasions properes d’establir aquests fecunds vincles d’amistat amb persones en risc d’exclusió. Un dels cants de les celebracions exequials demana que els pobres a qui el finat ha ajudat el rebin agraïts al Paradís i que tingui amb Llàtzer el pobre, un repòs etern.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET