L'arquebisbe Joan-Enric Vives pot ser una veu important de l'Església, tenint en compte la seva condició de cap d'Estat
ESGLÉSIA CATALUNYA 
"L'Episcopat no ha de marcar el camí polític; és de lliure criteri"
L'arquebisbe Joan-Enric Vives assegura, en una entrevista al programa 'El Mirador', que "tothom té part de veritat enmig de les tensions"
@IgnasiMiranda 12/11/2019

L’arquebisbe Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, ha analitzat aquest dimarts, des del programa 'El Mirador de l'actualitat', la situació política i social que viu Catalunya . En una entrevista en profunditat, el també secretari de la Tarraconense ha comentat diverses claus del moment que vivim i les possibilitats que l'Església ajudi a fomentar el diàleg i la concòrdia. El prelat ha destacat que els bisbes "volen tenir un horitzó de sortida al problema en pau". Vives ha lamentat que les reaccions després de la sentència "estan creant molts problemes, amb uns que protesten amb contundència contra la sentència i altres la defensen". També ha recordat que una nota episcopal com la del 14 d'octubre "no és fàcil", com es veu en el fet que "ha estat rebuda de diferents formes, potser perquè hem intentat ser en el lloc que pertoca a un episcopat que vol parlar conjuntament". El secretari de la Tarraconense, a més, ha reconegut que l'escrit "no va ser unànime" i que va tenir "alguna diferència" entre els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya. "No sempre som ben compresos, però ja hi estem acostumats", ha comentat.

En aquesta línia, el bisbe d'Urgell ha dit que, "quan es donen paraules de pastors, la gent diu que els bisbes s'estan posant en cantó o en un altre, que basculen o que són excessius"Vives ha explicat que, "en la nota del moment de la sentència, no hi ha cap comentari sobre la violència, esmentada després en un article a la premsa" escrit per ell mateix, on assegurava que "els bisbes pensen que la violència no arriba enlloc, fa mal i desprestigia uns i altres, alhora que cal respectar els agents de l’ordre públic". En un altre moment, Joan-Enric Vives ha admès que, per als bisbes, "no és fàcil trobar la veu com a pastors, perquè el camí polític no l'ha de marcar l'Episcopat, perquè és de lliure decisió i criteri dels cristians". El copríncep d'Andorra ha aclarit, això sí, que "hi ha alguns temes, com la qüestió nacional, la situació dels presos o altres, generen un debat espinós davant el qual els bisbes volen donar esperança".

Igualment Vives ha dit que "els bisbes de Catalunya han anat donant una doctrina sobre aquests temes aquests anys, ja des del 1985 amb el document Arrels Cristianes de Catalunya i, més recentment, Al servei del nostre poble". Vives ha explicat que "els diversos bisbes que tenen presons a les seves diòcesis han fet visites", tot i que ha aclarit que ell no pot "tenir injerència en assumptes d'un estat veí com és Espanya". "Els bisbe no fem notes públiques de visites a presos o d'intercanvi de missatges, però està clar que són persones que pateixen i alguns d'ells són catòlics", ha assegurat el prelat.

Vives ha recordat que "és l'Església en la seva totalitat, amb entitats, moviments, comunitats de base i religiosos, la que suma i ofereix una visió que no és només la veu de la jerarquia, que té els seus propis límits i les seves responsabilitats, i tothom s'ha pronunciat, per exemple, sobre la sentència". El bisbe d'Urgell ha confirmat que "s'han produït des de l'Església intents de mediació, amb el cardenal Omella, l'abat de Poblet, el president de l'Episcopat espanyol o l'arquebisbe de Madrid, mentre altres han fet coses en l'àmbit europeu". Ha admès que, "des de la política, no s'ha volgut fins ara una mediació, però l'Església sempre hi serà, amb misericòrdia". Pel que fa a mesures concretes, "els bisbes no hi entraran, però sí que proposen magnanimitat, cosa que pot fer gran un país, i això convé que es tingui present".

L'arquebisbe Joan-Enric ha comentat que "cal admetre que el món està ple de conflictes, com passa, per exemple, a Bolívia, a Veneçuela o a Escòcia i els seus episcopats". Ha defensat, sobretot, "una comunió amb la Santa Seu i amb tots els bisbes d'Espanya i del món". Ha conclòs que, "enmig de les tensions, tothom té part de veritat", i ha afegit que "els bisbes han de fomentar que els cristians prenguin els seus compromisos i les seves decisions".

Andorra i la realitat de l'Església a Catalunya

El copríncep ha destacat, d'altra banda, que "Andorra forma ara una societat europea que ha fet una gran evolució els últims 100 anys, amb un camí recorregut en educació, integració i altres aspectes". Ha destacat que "la nova Constitució ha obert una perspectiva de normalitat, amb un sistema proporcional i majoritari, amb el repte de renovar, refer i obrir un acord d'associació amb la Unió Europea". Ha dit que "hi ha molt bon ambient, amb el repte de trobar l'encaix perquè la petitesa andorrana no quedi esclafada per la gran Europa, tot i que tothom té clar que els andorrans són europeus". Vives ha aclarit que "el Papa Francesc vol que els bisbes mantinguin una certa distància prudent amb la política, sobretot la de partits, i se centrin en les prioritats pastorals i espirituals, donant al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu, el que és de Déu". Tot i que ha reconegut que "certament el sistema pot canviar, però el pontífex permet que un bisbe sigui cap d'Estat perquè és pel bé del poble i també per atendre pastoralment els andorrans, que consideren històricament que el copríncep és un defensor i històricament li han demanat ajuda".

Finalment, Joan Enric Vives ha valorat positivament l'aplicació, aquests 25 anys, del Concili Provincial Tarraconense. "Rellegit aquest Concili, hi ha encara elements pendents de recollir avui, perquè mereixen molt d'interès", ha comentat. Ha destacat que "l'Església que fa camí a Catalunya treballa en comú des de fa molts anys". Com a balanç dels seus 26 anys de bisbe, primer com a auxiliar de Barcelona i després com a coadjutor i titular a Urgell, Vives ha destacat que "no és qüestió de xifres, sinó de ser significatius, encara que l'Església sigui minoria, com diu l'arquebisbe de Rabat". Ha conclòs que "queda oberta la qüestió del balanç".

Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimarts 12 de novembre.

Aquesta difícil situació política i social que viu Catalunya preocupa de manera especial l’Església i les comunitats cristianes, on conviuen diverses sensibilitats davant el conflicte i la necessitat de resoldre’l. Els bisbes de les diòcesis que formen la Tarraconense feien pública, el 14 d’octubre passat, una nota coincidint amb la publicació de la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés, en què es condemnava els 9 dirigents independentistes jutjats a penes entre 9 i 13 anys.

Els pastors asseguren que “Catalunya no és una societat violenta”, tot i que admeten que “ha minvat la qualitat de la convivència per la via del refredament” els darrers anys. Igualment recorden que “és necessari, en primer lloc, que s’apliqui la via de la misericòrdia per tal de desactivar la tensió acumulada aquests darrers anys i retornar a l’únic camí possible”, que és el del “diàleg entre els governs espanyol i català que permeti anar trobant una solució política adequada”. En la mateixa línia, els bisbes diuen que “cal respectar la sentència emanada del poder judicial d’un Estat de dret, així com les eventuals decisions que puguin venir dels tribunals europeus”, i alhora que “l’assoliment d’un recte ordre social que permeti un desenvolupament harmònic de tota la societat necessita alguna cosa més que l’aplicació de la llei”.

Sabem que el govern català i diversos dirigents polítics, catalans i del conjunt d’Espanya, han parlat amb bisbes de Catalunya i representants eclesials, almenys des del 2017, per intentar trobar-hi ajuda, en el que molts han interpretat com una possible mediació. Situats en el moment actual, volem parlar de tota aquesta difícil situació amb l’arquebisbe Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell, secretari de la Tarraconense i copríncep d’Andorra. Estem segurs també que, des de la seva visió de cap d’Estat, ens podrà ajudar a mantenir viva la flama de l’esperança.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET