EDITORIAL 
Una matança que esdevingué clam
Redacció 12/11/2019

El 16 de novembre del 1989, ara ha fet trenta anys, a la residència de l’UCA (Universitat Centreamericana) del Salvador, en un context polític convuls de confrontació, hi hagué una massacre: els jesuïtes Ignacio Ellacuría, Ignacio Martín-Baró, Segundo Montes, Amando López, Juan Ramón Moreno i Joaquín López, i les serventes de la residència Elba Julia Ramos i la seva filla Celina, de quinze anys (calia que no hi hagués testimonis) foren assassinats per un escamot d’afusellament de l’exèrcit salvadorenc obeint les ordres d’una procedència encara no del tot aclarida. A l’editorial de Catalunya Cristiana d’aquell moment (n. 531, 2 de desembre del 1989) ens preguntàvem: «Els màrtirs, avui i sempre presents en la història de l’Església, ens obliguen a revisar si vivim prou radicalment la contradicció inevitable entre fe en el Crist vivent i els poders d’aquest món. Els nostres germans jesuïtes del Salvador van arribar al fons. I nosaltres...?» Segons explicava el jesuïta P. Pedro Miguel Lamed, la germana del P. Segundo Montes, Catalina, li digué: «Aquesta matança és un crit.»

El P. Xavier Alegre, que va plorar arran de la mort d’aquests germans seus de congregació, ha declarat al nostre setmanari amb motiu d’aquest trentè aniversari: «Els màrtirs ens recorden el nucli, l’essencial en Jesús, que és la creu. Precisament perquè estimava denunciava la injustícia que provocava un mal innecessari i, això, l’Església ho fa poc. Jesús és el primer màrtir cristià, el protomàrtir. Recordem que el van matar les autoritats religioses perquè la manera com encarnava la fe jueva no era l’adequada. Ell va posar l’home per davant de la Llei del dissabte i no a la inversa. Per això, els cristians hauríem de ser molt més crítics amb la llei que no fa bé a l’home.»

El P. Ellacuría era un jesuïta de prestigi intel·lectual i un professor universitari, defensor de la Teologia de l’Alliberament. El seu missatge valent de denúncia li havia valgut l’enemistat d’alguns sectors financers i militars que ja l’havien amenaçat. A principis de novembre d’aquell any havia recollit a Barcelona el premi Comín atorgat a la Universitat que regia i va avançar el seu viatge a San Salvador per tal d’intentar fer de mitjancer a favor de la pau i la convivència. Ja no fou possible, però la sang d’ell i dels seus germans, continua clamant a Déu.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET