Juan David Escorcia
AQUESTA SETMANA 
Pares sinodals: missatgers de l’Amazones
L'exhortació apostòlica del Papa s'espera per al gener vinent
 14/11/2019

La invitació del papa Francesc al llarg de tres setmanes a la Ciutat del Vaticà per a 185 pares sinodals, 16 representants dels pobles indígenes i 83 experts, no únicament deixa un extens coneixement de la regió Panamazònica, sinó que també és un reflex dels encerts i desafiaments que afronta l’Església catòlica de cara al futur.

 

Minuts anteriors al repic de les campanes que provenen de la basílica de Sant Pere a la Ciutat del Vaticà, ingressaven a l’assemblea sinodal els participants elegits pel papa Francesc per acompanyar les reunions diàries que buscaven nous camins per a l’Església catòlica a la regió Panamazònica. En arribar-hi, el Summe Pontífex sol saludar el personal del Vaticà que l’observa amb admiració.

 

Al llarg de tots els dies del Sínode, Francesc s’ha mostrat engrescat amb la reunió que ha presidit. Fins i tot fonts properes a aquesta revista han assenyalat que va fer una petició especial a tot l’equip sinodal que l’acompanyava: «No perdem el sentit de l’humor ni l’alegria de formar part d’aquest moment.»

 

Un cop a l’aula de Sant Pere, les sessions i els pares sinodals s’organitzaven per grups de treball o cercles menors. El Papa els havia sol·licitat que exposessin la situació de l’Amazònia en intervencions itinerants d’un màxim de cinc minuts de durada. Cada dia i segons les temàtiques, els grups estructuraven documents que, al final de la segona setmana del Sínode, esdevenien relatories de les intervencions, que eren seguides amb atenció i que constitueixen el principal instrument perquè el Sant Pare defineixi la seva exhortació apostòlica, que s’espera per al gener vinent.

 

Varietat de temàtiques

 

El capellà Dario Bossi, relator d’un dels dotze grups del Sínode, indica que els temes han estat variats i que en bona part no han sortit a la premsa. Segons el relator, «el Sínode Panamazònic, entre altres temes no mediàtics, ha dialogat sobre la necessitat dels capellans d’entrar a les comunitats indígenes desprovistos de qualsevol concepte espiritual perquè, d’aquesta manera, ens sigui possible escoltar els pobles indígenes i trobar-hi la presència de Déu».

 

Un repte que, sense cap dubte, parla de la renovació que l’Església catòlica busca en el seu camí d’evangelització a l’Amazones. Alhora, els continus informes dels pares sinodals en les trobades amb la premsa han tingut com a denominador comú conceptes com «Església companya dels pobles indígenes» i la «força política de l’Església catòlica» en l’agenda global per mitjà de la qual volen incidir en benefici dels pobles originaris.

 

El bisbe sinodal Alfredo Viscarra Mori (Perú) va exposar diversos dels temes i les propostes que van ser presentats a l’Assemblea. El bisbe hi va destacar la creació de l’Observatori de l’Església catòlica per a afers socioambientals i l’establiment de xarxes internacionals que permetin visibilitzar les violacions de drets humans als pobles indígenes. Temes com l’accés de la dona al diaconat i la celebració de l’eucaristia a càrrec dels mateixos pobles indígenes s’han inclòs en el document final.

 

El Sínode Panamazònic ha suposat l’exercici de diàleg i representativitat més important realitzat mai entre els pobles indígenes i l’Església catòlica. Els primers asseguren que la majoria dels seus pobles reconeixen l’espiritualitat que prové de la fe catòlica i estan d’acord a continuar incorporant-la en el més pregon de la seva saviesa ancestral. Per la seva part, la institució catòlica busca reinventar-se amb l’objectiu, entre d’altres, de passar d’una pastoral de visita a una de presència, segons indica Alfredo Ferro, pare sinodal i coordinador del servei Jesuïta Panamazònic.












  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET