AQUESTA SETMANA 
Retratar els Papes al cinema
Leticia Soberón 14/01/2020

Per a bé i per a mal, a la nostra cultura la història s’explica al cinema. Les persones es queden amb el que les sèries i les pel·lícules els narren sobre reis, científics, pensadors, criminals o sants; ja poden els experts protestar a posteriori o intentar oferir claus de lectura que matisin possibles errors d’enfocament. El fet és que la gent es quedarà amb la imatge i la narrativa que vegi a la pantalla. Literalment: així s’escriu la història.

I això és el que passarà, gairebé segurament, amb el papa emèrit Benet XVI i el papa Francesc després de la pel·lícula Los dos Papas, amb guió d’Anthony McCarten i dirigida per Fernando Meirelles. Hi veiem plasmades dues maneres d’entendre l’Església «personificades» en tots dos personatges. Benet-Anthony Hopkins apareix amb un estil rígid i adust molt allunyat de la natural gentilesa i humilitat del papa Ratzinger. Està més aconseguit un valent, però serè, Bergoglio-Jonathan Pryce, que expressa la seva visió pastoral de l’Església i els canvis necessaris que requereix. La bona notícia és que, malgrat aquests recursos exagerats de la ficció, tots dos apropen posicions, s’escolten mútuament en confessió i acaben en un àgape amical a base de pizza i fanta a la sagristia de la Capella Sixtina. La unitat és possible entre creients de bona voluntat, tot i que pensin diferent.

Més enllà d’altres comentaris i consideracions de fons, sí que m’agradaria treure una conclusió òbvia: l’Església ha d’impulsar molt més la cinematografia de qualitat sobre persones santes i bones que han fet història. Si no ho fem, no ens queixem sobre el que altres expliquen i queda en la ment de moltes generacions d’espectadors.











  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET