ESGLÉSIA CATALUNYA 
Els caputxins màrtirs de Manresa
Aprovada la beatificació de Benet de Santa Coloma de Gramenet, Josep Oriol de Barcelona i Domènec de Riudebitlles
Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels Caputxins 28/01/2020

El papa Francesc, amb data 24 de gener, acaba d’obrir el camí cap a la beatificació dels religiosos caputxins Benet de Santa Coloma de Gramenet, Josep Oriol de Barcelona i Domènec de Riudebitlles.

Fra Benet de Santa Coloma de Gramanet, és el nom de religiós de Josep Domènech i Bonet. Nascut a Santa Coloma de Gramenet  el 6 de setembre del 1892, cursà estudis al Seminari Conciliar de Barcelona i sol·licità d’ingressar amb els frares caputxins. Vestí l’hàbit al convent d’Arenys de Mar el 18 de febrer del 1909 i rebé el presbiterat el 29 de maig del 1915. Destinat al convent d’Igualada, exercí de formador i professor a l’Escola Seràfica. El febrer del 1925 fou destinat a Manresa amb el càrrec de vicemestre de novicis i el 1927 fou nomenat mestre de novicis. Entusiasmat amb el moviment de renovació litúrgica, estudià cant gregorià a Montserrat, el 1923  fundà a Manresa els «Amics del cant gregorià» i reformà l’església conventual de Manresa, que esdevingué un bell exemple de simplicitat franciscana i d’elegància litúrgica.

Fou un caputxí modèlic de tarannà ascètic i un exemple de vida consagrada. Com a formador sabia exigir, amb fermesa i dolcesa, als seus novicis el progrés espiritual. Amb motiu de la persecució religiosa el P. Benet es refugià a Casajoana, una masia situada a la veïna població de Rocafort i Vilomara, on sojornà fins que, arran d’unes delacions, el 6 d’agost fou identificat i detingut per uns milicians que l’escarniren i el torturaren. Finalment fou assassinat in odium fidei el 7 d’agost del 1936, al Pla de Cal Gravat, situat entre el quilòmetre 2 i 3 de la carretera de Manresa al Pont de Vilomara. El P. Benet acceptà la mort amb heroica resignació.

Fra Domènec de Riudebitlles és el nom de religiós de Joan Romeu i Canadell, nascut a Sant Pere de Riudebitlles l’11 de desembre del 1882. L’any 1897 ingressà al Seminari Conciliar de Barcelona i rebé el presbiterat el 25 de maig del 1907. Nomenat capellà de l’Hospital i Casa de Caritat de Sant Llàtzer de Terrassa, mogut per uns forts ideals missioners, i comptant amb l’autorització del cardenal Casañas, sol·licità l’ingrés als caputxins. Començà el noviciat al convent d’Arenys el 3 d’octubre del 1908. Després de la professió solemne (4 octubre 1912), fou destinat al convent de Tarragona, on romangué quatre anys dedicat a la predicació i al confessionari. L’any 1917 fou enviat a l’Amèrica Central on, durant 17 anys, treballà pastoralment a Cartago (Costa Rica) i Managua (Nicaragua). Després d’un apostolat molt intens, el 1930 retornà a Catalunya força malalt. Visqué la darrera etapa de la vida al convent de Manresa, agraciat amb una fama de religiós bo i exemplar,  observant i molt sacrificat. En esclatar la revolta fou identificat i detingut com a eclesiàstic a casa d’uns parents, on havia estat acollit, i confessant la condició religiosa fou assassinat el 27 de juliol del 1936 a l’Era del Xivit, al costat de la carretera del Pont de Vilomara. El seu cadàver fou recollit per la Creu Roja i sebollit l’endemà en una fossa comuna del cementiri municipal de Manresa.

Josep Oriol de Barcelona és el nom de religiós de Jaume Barjau Martí. Nasqué a Barcelona el 25 de juliol del 1891. Era fill de l’hebraista de la Universitat de Barcelona Dr. Francesc Barjau. Desenvolupà la seva infantesa a Sevilla, on el Dr. Barjau era catedràtic d’Àrab i Hebreu. Quan retornà a Barcelona, junt amb el seu germà Francesc ingressaren al Seminari Conciliar, però fascinat per la figura de sant Francesc d’Assís, Jaume Barjau sol·licità l’ingrés als caputxins. Començà el noviciat al convent d’Arenys el 21 d’octubre del 1906 i una volta rebuda l’ordenació sacerdotal (29 maig 1915) es dedicà a la predicació, atenció al confessionari, direcció espiritual i, també, a la recerca històrica. Preparà l’edició del Chorale Psalterium, obra monumental que rebé els elogis del papa Pius XI, estampat l’any 1932 a Manresa per a ús de totes les cases de l’Orde.

El pare Oriol de Barcelona, junt amb el reverend Pere Vintró, foren els primers a morir assassinats a Manresa per la seva condició religiosa el 24 de juliol del 1936. El P. Oriol havia trobat refugi en una casa veïna al convent i celebrava clandestinament la Santa Missa i també visitava i administrava els sagraments a religiosos i religioses ocults. En una d’aquestes perilloses sortides fou descobert i detingut. Després de manifestar-se religiós, fou insultat i assotat mentre perdonava els botxins i recitava el Te Deum. Finalment, al capvespre del 24 de juliol del 1936 fou assassinat junt amb Mn. Vintró al camí rural del Pouet de Bufalvent, als afores de Manresa.

El P. Oriol inaugurà la llista dels màrtirs caputxins in odium Ecclesiae. El procés de beatificació d’aquests tres religiosos començà a la diòcesi de Vic el 18 d’abril del 1955, fou tramès a Roma l’any 1962 i fou prosseguit i completat entre 1997-2005. El 24 de gener del 2020 el papa Francesc aprovava la seva beatificació.

En el mateix decret, el papa Francesc ha aprovat la beatificació del català Josep Maria Gran, Missioner del Sagrat Cor, assassinat pels militars el 1980 a Guatemala. Alhora, inclou el reconeixement de les virtuts heroiques de Joaquim Masmitjà, fundador de la Congregació de les Missioneres del Cor de Maria.

 













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET