Carmelites missioneres pregant a la seva capella durant el confinament.
EDITORIAL 
L’oportunitat de la crisi
Redacció 16/06/2020

El papa Francesc ha recordat recentment que tota crisi ofereix una oportunitat, que una humanitat sense crisi seria una humanitat malalta. I ara estem immersos en una crisi planetària inèdita des del punt de vista sanitari, econòmic i social de la qual n’ha de sortir una «nova normalitat». Llegit en cristià «nova» vol dir «plena».

 

Mirant d’anar a fons i no quedar-nos en la lamentació ni evadir-nos en una frívola fugida cap endavant, al Primer Pla d’aquest número, recollim testimonis de religiosos, experts en vida interior i en cases d’espiritualitat, que afirmen que el coronavirus ha aconseguit enderrocar el pedestal en el qual havia pujat l’home modern, que el Covid-19 ens fa ser veritablement humils, deixar de creure’ns els déus de l’univers i veure’ns com a part integrant i responsable. En aquesta mateixa línia, el bisbe Josep Maria Abella, claretià, lleidatà, que hagut de prendre posses- sió de la diòcesi de Fukuoka, al Japó, en plena crisi sanitària i en un país on el catolicisme és minoria, afirma a les pàgines centrals que «d’aquesta pandèmia en sortirem tots una mica més humils i molt més conscients que ens necessitem els uns als altres».

 

Els experts asseguren també que en aquest temps per a les grans preguntes, el Covid-19 ha despertat una nova set d’interioritat i espiritualitat, que ens ha enviat a tots al racó de pensar, a la talaia des de la qual veiem d’un cop d’ull tot plegat: vida i mort, el conjunt del gènere humà i el malmès planeta on vivim. Ens hem adonat que estàvem bevent una aigua que no sadolla, la necessitat d’entendre d’on venim i cap on anem. I quan ni les ideologies, ni els partits, ni tan sols el benestar són capaços d’assegurar-nos la vida, només Crist pot donar la resposta. Només Ell ha estat capaç de viure fins i tot donant sentit i valor al patiment i a la mort, a la mancança, a la dificultat. Només Ell promet proximitat, amor i esperança certa. Cal, doncs, aturar-nos, preguntar-nos què passa, veure la nostra situació concreta; no rebutjar, no cercar justificacions ni causants, acollir en silenci; informar-nos bé (no viure de notícies), deixar-nos afectar en pregària; analitzar, ponderar, discernir i encarar-ho i implicar-nos en algun servei concret amb els necessitats. Segur que molts en seran capaços. Estem cert que, arran de tot plegat, l’Esperit Sant suscitarà en l’Església una nova florida vocacional.
















  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET