EDITORIAL 
Cap a un nou model de relacions laborals
Redacció 23/06/2020

Estem entrant en un nou paradigma, ho sosteníem en l’editorial del 19 d’abril passat (CC 2.117), i l’evolució dels esdeveniments ens referma en aquesta intuïció. I és que la lògica del model econòmic i laboral actual de l’«encara més» i dels beneficis «ràpids» per als qui posen els diners ha fet fallida. Hem començat a obrir els ulls al fet que la conseqüència d’aquest tipus de desenvolupament a qualsevol preu representa la reducció dels recursos naturals i converteix les persones en mers instruments. Davant d’aquesta injustícia estructural, el papa Francesc diu que «un altre model (un altre “paradigma”) és possible». I Mons. Bruno-Marie Duffé, secretari general del Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, apunta una de les característiques d’aquest nou model: la gratuïtat com la dimensió més humana del treball. No vol dir, naturalment, que els que treballen hagin de fer-ho gratuïtament, sinó que la manera d’estar compromès a la feina li dona una significació particular. «La gratuïtat permet passar d’una producció sense ànima a un servei de la vida i de les germanes i germans» (vegeu CC 2.125).

Els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense, en una nota del 12 de juny passat, instaven «tots els catòlics i persones de bona voluntat, particularment aquells amb més capacitats i responsabilitats, a col·laborar en una reflexió més aprofundida i creativa i a posar els recursos a l’abast de la societat per construir una economia més justa i equitativa». Des dels nostres mitjans creiem que estem contribuint a aquesta reflexió.

Segons diu mossèn Pepe Rodado, director del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya, al Primer Pla d’aquesta setmana, «tots els que formem l’Església hem d’assumir, de manera personal i associada, les responsabilitats que tenim en els afers de la vida en comú. Fora desitjable que hi hagués més persones decidides a assumir aquestes tasques, ja sigui en el camp sindical, empresarial, polític, educatiu, etc.». I apunta també una important reflexió interna: «Tenim un repte gran i bonic: fer que les relacions laborals al si de l’Església, en la diversitat d’organismes i d’associacions que la formem, siguin coherents amb el que prediquem (...).»

El Covid-19 ha provocat el major experiment de teletreball de la història, i ha obert la porta a nous escenaris en els quals el teletreball postpandèmia cobra molta més força. Les conseqüències també repercutiran a les oficines, algunes de les quals desapareixeran, d’altres es contrauran o canviaran de model. No és un trànsit simple: caldrà escoltar sindicats, patronals, Organització Internacional del Treball, nivells territorials que treballen la regulació i generació de drets i deures. I alhora caldrà facilitar la conciliació feina-família: el fet de tenir els fills a casa pel nou règim de les escoles i persones dependents a la llar pel tancament d’altres centres. Segons analitzava Ingrid Guardiola, professora, realitzadora i assagista, al programa Llevat dins la pasta de Ràdio Estel: «No hi ha hagut transició i no s’ha pogut pensar ni discutir quina era la forma més òptima d’integrar el teletreball a la vida privada.» Un altre repte que afecta molts i al qual caldrà tornar.


PS. Amb aquest número 2.127, Catalunya Cristiana reprèn la impressió en paper. Agraïm sincerament la confiança i la fidelitat dels nostres subscriptors i lectors, manifestada dia rere dia al llarg d’aquests llargs mesos de confinament. Recordeu que al nostre web trobareu tots els números que hem fet en aquest temps de pandèmia. 
















  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET