Quan parlem de crisi financera pensem espontàniament que els responsables exclusius són els qui mouen els fils del poder i que poca cosa hi podem fer la resta de la ciutadania. Realment és així? En aquest número de Catalunya Cristiana oferim pistes per fer una reflexió en profunditat del nostre viure quotidià per tal que, en coherència amb el pensament social de l’Església, deixem de contribuir indirectament i quotidiana amb els abusos que s’estan produint. Ens hi pot ajudar el document Consideracions per a un discerniment ètic sobre alguns aspectes de l’actual sistema econòmic i financer elaborat per la Congregació per a la Doctrina de la Fe, en col·laboració amb el Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral.

El document exposa la necessitat d’emprendre una reflexió ètica sobre la intermediació financera. El fet que aquesta sovint s’hagi desvinculat dels fonaments antropològics i morals apropiats, ha produït abusos i injustícies evidents i ha creat crisis sistèmiques arreu del món. Tot progrés del sistema econòmic no es pot considerar com a tal si es mesura solament amb paràmetres de quantitat i eficàcia en l’obtenció de beneficis, ha de ser avaluat també sobre la base de la qualitat de vida que produeix i de l’extensió social del benestar que difon, que no es pot limitar als aspectes materials. Tot sistema econòmic legitima la seva existència no sols pel creixement quantitatiu dels intercanvis econòmics, sinó provant la seva capacitat de produir desenvolupament per a tothom. «El benestar i el desenvolupament s’exigeixen i es donen suport mútuament, i requereixen polítiques i perspectives sostenibles més enllà del curt termini.»

Baixant al dia a dia és important un exercici crític i responsable del consum i de l’estalvi. Fer la compra implica una selecció entre els diversos productes que ofereix el mercat. És una opció que sovint fem de manera inconscient i no ens adonem que estem comprant béns la producció dels quals es realitza a través de cadenes productives on és normal la violació dels drets humans més elementals, no es té en compte el medi ambient o es busca el guany a tota costa. Quant a la gestió dels propis estalvis cal adreçar-los a aquelles empreses que operen amb criteris clars, inspirats en una ètica respectuosa de la persona en globalitat i de tothom en un horitzó de responsabilitat social.