Quan parlem de crisi financera pensem
espontàniament que els responsables exclusius són els qui mouen els fils del
poder i que poca cosa hi podem fer la resta de la ciutadania. Realment és així?
En aquest número de Catalunya Cristiana oferim pistes per fer una reflexió en
profunditat del nostre viure quotidià per tal que, en coherència amb el
pensament social de l’Església, deixem de contribuir indirectament i quotidiana
amb els abusos que s’estan produint. Ens hi pot ajudar el document
Consideracions per a un discerniment ètic sobre alguns aspectes de l’actual
sistema econòmic i financer elaborat per la Congregació per a la Doctrina de la
Fe, en col·laboració amb el Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà
Integral.
El document exposa la necessitat d’emprendre
una reflexió ètica sobre la intermediació financera. El fet que aquesta sovint
s’hagi desvinculat dels fonaments antropològics i morals apropiats, ha produït
abusos i injustícies evidents i ha creat crisis sistèmiques arreu del món. Tot
progrés del sistema econòmic no es pot considerar com a tal si es mesura
solament amb paràmetres de quantitat i eficàcia en l’obtenció de beneficis, ha
de ser avaluat també sobre la base de la qualitat de vida que produeix i de
l’extensió social del benestar que difon, que no es pot limitar als aspectes
materials. Tot sistema econòmic legitima la seva existència no sols pel
creixement quantitatiu dels intercanvis econòmics, sinó provant la seva
capacitat de produir desenvolupament per a tothom. «El benestar i el
desenvolupament s’exigeixen i es donen suport mútuament, i requereixen
polítiques i perspectives sostenibles més enllà del curt termini.»
Baixant al dia a dia és important un exercici
crític i responsable del consum i de l’estalvi. Fer la compra implica una
selecció entre els diversos productes que ofereix el mercat. És una opció que
sovint fem de manera inconscient i no ens adonem que estem comprant béns la
producció dels quals es realitza a través de cadenes productives on és normal
la violació dels drets humans més elementals, no es té en compte el medi
ambient o es busca el guany a tota costa. Quant a la gestió dels propis
estalvis cal adreçar-los a aquelles empreses que operen amb criteris clars,
inspirats en una ètica respectuosa de la persona en globalitat i de tothom en
un horitzó de responsabilitat social.
Més que mai estem cridats a vetllar com a «sentinelles
de la vida bona» fent-nos intèrprets d’un nou protagonisme social, a basar la
nostra acció en la recerca del bé comú i a fonamentant-la en els sòlids
principis de la solidaritat i la subsidiarietat. |