Ràdio Estel
EDITORIAL 
Eucaristia: adoració i compromís
Redacció 07/05/2019

El mes de maig és mes de primeres comunions. Unes celebracions envers les quals les catequesis esmercen encara molts esforços, difícilment compensats amb una continuïtat en la postcomunió. François Mauriac, un dels grans escriptors catòlics del segle XX, diria de la Primera Comunió: «...Aquest acte amb el qual res no comença i tot s’acaba.» El bisbe Joan Carrera, en la seva secció Ara mateix, d’aquest setmanari, va dedicar tres articles a la història de les primeres comunions, seguint un llibre de Jean Delumeau i altres autors titulat La première Communion. Quatre siècles d’histoire (Desclée de Brouwer, 1987). Explica que l’arrel de les primeres comunions cal cercar-la en la separació entre Baptisme i Eucaristia, dos sagraments que, conjuntament amb la Confirmació, els nens petits, durant els primers segles rebien alhora. «Al cant del gall, tots s’apropen a l’indret on raja aigua de mar pura i consagrada. Els qui responen pels infants els treuen els vestits... (segueixen el Baptisme i la Confirmació) després el diaca comença el sacrifici, el bisbe porta les espècies misterioses del cos i de la sang de Nostre Senyor i els preveres porten en altres calzes llet i mel, per tal d’ensenyar els qui combreguen que acaben de renéixer com infants que es nodreixen de llet i mel... Aleshores ja són cristians perfectes, que rebran profit del Cos de Crist i progressaran en saviesa» (Cànons d’Hipòlit s. IV).

En aquest context de progressiva separació dels sagraments de la iniciació tenen lloc dues pèrdues: d’una banda, es va abandonant la comunió amb el calze, que era la forma com combregaven els nadons. Avui la comunió amb les dues espècies és encara ben lluny de ser una praxi estesa (ni infants ni adults) i, en la majoria de parròquies i centres de culte, queda reservada als ministres de l’altar. Les raons higièniques, dignes d’ésser tingudes en consideració, no haurien de privar els fidels d’aquest dret. D’altra banda, des d’aleshores es desenvolupa i va in crescendo el realisme eucarístic: l’accent ja no es posa en l’aliment espiritual sinó en el Crist present de manera permanent a l’hòstia que és adorada en l’elevació com la relíquia de les relíquies.

El Primer Pla d’aquest número de Catalunya Cristiana és dedicat a l’adoració perpètua. L’adoració com ha dit el papa Francesc és una «forma fonamental d’oració». Però la primera forma d’adoració com assenyala el P. Justo Antonio Lofeudo (missioner de la Societat Missionera de Nostra Senyora del Santíssim Sagrament, el carisma de la qual és obrir arreu del món el major nombre possible de capelles d’Adoració Eucarística Perpètua) és en l’eucaristia. L’adoració, doncs, no es pot desvincular de l’eucaristia ni, per tant, del compromís. «Visitar un malalt també és adoració», diu gràficament el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET