Ràdio Estel
EDITORIAL 
Efemèrides «rocieras»
Redacció 04/06/2019

«Dios te salve María/ del Rocío Señora/ luna, sol, norte y guía/ y Pastora celestial/ Dios te salve María/ todo el pueblo te adora/ y repite a porfía/ como Tú no hay otra igual.» Així comença la popular Salve rociera també coneguda com, a Salve a la Virgen del Rocío o Salve del olé que és cantada arreu aquests mesos, també entre nosaltres. L’autor de la lletra fou Rafael de León (Sevilla, 1908-Madrid, 1982) un poeta de la Generació del 27 que es va fer famós per ser un dels components del trio Quintero, León i Quiroga. La música és del mestre Manuel Pareja-Obregón (Sevilla, 1933-1995) que també era escultor i la compongué en col·laboració amb Gerardo del Valle Beltrán.

Cal subratllar la creixença entre nosaltres des de fa uns anys de misses amb cants propis del Rocío, anomenades popularment «misses rocieras». En elles es fa palesa la profunditat religiosa del poble andalús amb cants com el del Parenostre o l’esmentada Salve. Les misses rocieras són profundament alegres i mobilitzen persones que no són habituals a les nostres parròquies i comunitats.

Enguany s’escau el centenari de la coronació canònica de la Mare de Déu del Rocío de mans del cardenal Almaraz, el juny del 1919, i ha estat declarat any jubilar pel papa Francesc. La Verge del Rocío és una marededéu trobada o «que s’ha fet trobadissa». És anomenada també la Blanca Paloma fent referència a l’Esperit Sant. Maria es relaciona de manera diferent amb cadascuna de les persones de la Santíssima Trinitat: és la filla del Pare, és la mare del Fill i és l’esposa de l’Esperit Sant. També se l’anomena Pastora celestial, relacionant-la amb una advocació molt popular entre la pagesia, la que fins al Concili fou anomenada Divina Pastora, que fou molt venerada també a tot Catalunya.

El 10 de juny, dilluns de Pentecosta, més d’un milió de pelegrins d’arreu del món es trobaran com cada any a Almonte per celebrar la festa de la patrona, però en aquesta ocasió amb l’afegitó de l’inici de l’any jubilar. Els trasllats de la Verge del Rocío des de la seva ermita a aquesta població venien motivats històricament per epidèmies, guerres, sequeres, males collites o fam. Aleshores es portava la imatge a la parròquia de l’Assumpció d’Almonte on se li retia culte i un grup d’habitants hi passava la nit per tal de vigilar-la i protegir-la. Actualment els trasllats no depenen de cap infortuni, es fan cada set anys el 19 d’agost i duren nou mesos fins que la pietosa imatge es retorna de nou a l’aldea del Rocío. Aquest any toca trasllat.

El Primer Pla d’aquest número de Catalunya Cristiana està dedicat a aquesta estesa devoció mariana que té una interessant vessant d’interculturalitat.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET