Ràdio Estel
EDITORIAL 
El primer dia de la setmana
Redacció 30/07/2019

Al Primer Pla del número d’aquesta setmana ens preguntem si el diumenge està en risc. A la cultura catalana —com en moltes altres d’arrels cristianes— aquest dia té una peculiar densitat. Existeix el verb endiumenjar-se, que significa vestir-se amb la roba de les festes i que també s’aplica a l’aspecte que presenta alguna cosa els dies de festa, o bé diumengejar, que vol dir celebrar aquesta festa i encara diumenger, aquell a qui li agrada celebrar aquest dia. A Catalunya, tradicionalment, es fa dissabte, que vol dir netejar i endreçar a fons la llar, una activitat que demostrava, en temps passats, el distanciament de la cultura jueva, per a la qual el dissabte és dia de repòs, i la condició de cristians vells, en temps de persecució. Era el més oposat al dia de repòs dels nostres germans grans, els jueus.

Al Catecisme hi llegim: «L’Església, seguint una tradició apostòlica que té el seu origen en el mateix dia de la Resurrecció del Crist, celebra el misteri Pasqual cada vuit dies, el dia anomenat amb raó dia del Senyor o diumenge» i, fent-se ressò de la litúrgia bizantina, continua afirmant que «el diumenge és a la vegada el “primer dia de la setmana”, memorial del primer dia de la creació i “el dia vuitè” en què Crist, després del repòs del gran Sàbat, inaugura el Dia “que ha fet el Senyor”, el dia “que no coneix vespre”» (CEC n. 1166). Fa un cert temps penjaven a les portes de les esglésies un rètol que deia: «Sense missa no és diumenge», indicant amb enginy que l’eucaristia és en el centre d’aquest dia i el que l’omple de sentit.

Certament, cal ser senyors del diumenge: ha estat posat al servei de la persona i no a l’inrevés. Però les festes no han estat fixades arbitràriament al calendari: responen a raons teològiques, històriques o culturals. Són com estels en el nostre firmament que per raons comercials no podem canviar arbitràriament de lloc. Tampoc no ens podem deixar arrossegar per l’espiral del consum i fer que creixi el treball dominical: totes les festes són recuperables. Equilibrar el treball i el descans dominical és molt savi. I així com a la tradició anglesa (molt estesa també aquí) el dissabte i el diumenge formen el week end (el final de la setmana), en les nostres latituds és «el cap de setmana», és a dir, el que l’encapçala o inaugura. És estimulant començar la setmana amb l’impuls festiu del diumenge havent-lo celebrat amb un lleure ple de sentit.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET