Ràdio Estel
El Sant Pare ha dedicat l'audiència general d'aquest dimecres a la segona benaurança: "Feliços els qui ploren"
ESGLÉSIA MÓN 
Exhortació 'Querida Amazonia': El Papa mostra camins i somnis
En el document postsinodal presentat aquest dimecres, Francesc veu una terra on l'Església ajudi els pobres i preservi el medi ambient
@IgnasiMiranda 12/02/2020

El Papa dibuixa una Amazònia on l’Església es faci present a través de l’ajuda als pobres i la protecció del medi ambient, sempre per nous camins d’inculturació que no es quedin en les inèrcies o en esquemes tancats, alhora que qualifica d’urgent assegurar els sagraments a tots els pobles d’aquest gran territori. Aquesta és la reflexió principal de l’exhortació apostòlica postsinodal ‘Querida Amazonia’, publicada presentada aquest dimecres al Vaticà. És el document conclusiu emanat del Sínode sobre aquesta zona del món, celebrat l’octubre passat. ‘Querida Amazonia’ és el títol de de l'exhortació apostòlica postsinodal del Papa per una Església amb rostre amazònic. S’ha fet  pública i s’ha presentat aquest dimecres a la Sala de Premsa de la Santa Seu. El document exposa nous camins d'evangelització i atenció pel medi ambient i pels pobres. Francesc planteja un nou impuls missioner, que desitja com un somni, i exalta el paper dels laics en les comunitats eclesials.

"L’estimada Amazònia es mostra davant del món amb tota la seva resplendor, el seu drama, el seu misteri". Així comença l'exhortació ‘Querida Amazonia’, emanada dels treballs del Sínode per a aquesta zona del món celebrat l’octubre passat al Vaticà. El pontífex, en els primers punts, explica "el sentit” de l’escrit, ple de referències a documents de les Conferències Episcopals dels països amazònics, però també a poemes d'autors relacionats amb aquests pobles del pulmó indígena d’Amèrica del Sud. Subratlla que desitja "expressar les ressonàncies" que el Sínode ha provocat en ell. I precisa que no pretén substituir ni repetir el Document Final, que invita a llegir "íntegrament", i afegeix que espera que tota l'Església es deixi "enriquir i interpel·lar" per aquell text, com també que l'Església de l'Amazònia es comprometi "en la seva aplicació". Francesc formula després "quatre grans somnis": que l'Amazònia "lluiti pels drets dels més pobres", que "preservi la riquesa cultural", que "custodiï gelosament l'aclaparadora bellesa natural" i, finalment, que les comunitats cristianes siguin "capaces d’entregar-se i encarnar-se" en aquest territori.

El primer capítol se centra en el "Somni social" (recollit en el punt 8). Destaca que "un veritable plantejament ecològic" és també "social". A més, parla "d’injustícia i crim" i fa seves les reflexions de Benet XVI, quan alertava davant "la devastació mediambiental de l'Amazònia". Francesc avisa que els pobles originaris pateixen la "submissió" tant dels poders locals com dels externs. Davant tal injustícia, el Sant Pare demana "indignar-se i demanar perdó" (concretament entre els punts 15 i 19). Apunta que són necessàries "xarxes de solidaritat i desenvolupament", i fa una crida al compromís de tothom, incloent-hi els líders polítics.

Després d’apel·lar a un “sentit comunitari” per impulsar l’Amazònia i de denunciar novament la corrupció, el bisbe de Roma entra en la idea de "somni cultural", desenvolupada en el segon capítol. Deixa clar, en el punt 28, que "promoure l'Amazònia" no vol dir "colonitzar-la culturalment". En aquesta línia, assegura que és urgent "cuidar les arrels", per subratllar també, a partir de l’encíclica Laudato Si i de l’exhortació Christus Vivit, que la "visió consumista de l'ésser humà" tendeix a "homogeneïtzar les cultures", fet que repercuteix especialment en els joves.

Convivència entre cultures

Francesc passa a centrar els seus arguments, dins aquest segon capítol, en la "trobada intercultural" (36-38). Observa que fins i tot les "cultures suposadament més evolucionades” poden aprendre dels pobles que "van desenvolupar un tresor cultural estant enllaçades amb la natura". El Papa conclou que la diversitat no és "una frontera", sinó "un pont", i diu “no” a un "indigenisme completament tancat". L'última part de el capítol segon està dedicada al tema "cultures amenaçades”, que són “pobles en risc" (39-40). Diu que, en tots els projectes amazònics, "cal incorporar la perspectiva dels drets dels pobles".

El tercer capítol, "Un Somni Ecològic", és el que es relaciona més immediatament amb l'encíclica Laudato si. En la introducció (41-42) es destaca que a l'Amazònia ha una estreta relació de l'ésser humà amb la natura. El pontífex diu que “la cura dels nostres germans és la primera ecologia que necessitem". Francesc planteja, com a solució, no pas la "internacionalització" de l'Amazònia, sinó el creixement de "la responsabilitat dels governs nacionals".

L'últim capítol de l'exhortació ‘Querida Amazonia’, el més contundent, està dedicat "més directament" als pastors i fidels catòlics, i se centra en el "Somni eclesial". El Papa invita a "desenvolupar una Església amb rostre amazònic" a través d'un "gran anunci missioner" (en el punt 61), un "anunci indispensable a l'Amazònia" (del 62 al 65). El Papa recorda que no n'hi ha prou amb l’acció de portar un "missatge social", perquè aquests pobles tenen "dret a l'anunci de l'Evangeli". Aclareix que, si no és així, "cada estructura eclesial es convertirà" en una ONG. D’altra banda, a partir de la Gaudium et Spes del Concili Vaticà II, el pontífex parla de la "inculturació" (en els punts del 66 al 69) com un procés que porta "a la plenitud, a la llum de l'Evangeli", allò de bo que hi ha en les cultures amazòniques.

El Papa marca el que poden ser "camins d'inculturació a l'Amazònia" (del punt 70 al 74). Escriu que els valors presents en les comunitats originàries han de ser "recollits en l'evangelització". En altres apartats, l’exhortació indica els "punts de partida per a una santedat amazònica" (77-80), que no han de copiar "models d'altres llocs". Destaca que "és possible recollir d'alguna manera un símbol indígena sense qualificar-lo necessàriament d'idolatria". Es pot valorar, afegeix, un mite "carregat de sentit espiritual" sense considerar-lo necessàriament "un error pagà". El mateix s'aplica a algunes festes religioses que, tot i que requereixen un "procés de purificació", "contenen un significat sagrat".

Obertura implícita a ordenacions d'homes casats

Un altre passatge significatiu d’aquest document, ‘Querida Amazonia’, és sobre la inculturació de la litúrgia (en els punts del 81 al 84). El Pontífex constata que el Concili Vaticà II havia demanat un esforç precisament "d’inculturació de la litúrgia en els pobles indígenes". Assegura que els ritus "han de ser accessibles, sobretot per als pobres".  En relació amb aquesta qüestió, el Papa reflexiona també sobre "la inculturació de la ministerialitat" (entre el punt 85 i el 90). Diu que l'Església ha de donar-hi una resposta "valenta" i que s'ha de garantir "una major freqüència de la celebració de l'Eucaristia”. I davant la manca de sacerdots, anima tots els bisbes, especialment els llatinoamericans, "a ser més generosos", orientant els qui "mostren vocació missionera" a triar l'Amazònia, i els encoratja a revisar la formació dels sacerdots.

Després d’insistir que els laics han d'assumir "responsabilitats importants", el Sant Pare aposta per nous "serveis laïcals", de persones consagrades i “d’equips missioners itinerants”.  Tot i que el document no parla explícitament de l’ordenació d’homes casats, els “viri probati” ja previstos anteriorment, Francesc obre la porta a aquesta opció quan assegura, en el punt 87, que “la manera de configurar la vida i l'exercici del ministeri dels sacerdots no és monolítica, i agafa diversos matisos en diferents llocs de la terra”. També destaca que ”és urgent evitar que els pobles amazònics estiguin privats de l’aliment de vida nova i del sagrament del perdó”, referint-se en el punt 89 a l’Eucaristia, la Reconciliació i altres sagraments.

La dona, potent dins l'Església

Finalment el Papa dedica un espai propi a la força i al el do de les dones (concretament entre els punts 99 i 103). Reconeix que, a l'Amazònia, algunes comunitats s'han mantingut només "gràcies a la presència de dones fortes i generoses". No obstant això, avisa que no s'ha de reduir "l'Església a estructures funcionals" perquè, si aquest fos el cas, només se'ls donaria un paper si tinguessin accés a l'Orde Sagrat. El pontífex rebutja el que qualifica de “clericalització de, per proposar una contribució segons l’estil femení que perllonga "la força i la tendresa de Maria". En aquest sentit, anima a crear nous serveis femenins que, amb el reconeixement públic dels bisbes, incideixin en les decisions de les comunitats.

En altres reflexions finals, Francesc reclama "ampliar horitzons més enllà dels conflictes" i que tothom es deixi desafiar per l'Amazònia per "superar perspectives limitades" que "es queden clausurades en aspectes parcials". El capítol IV acaba amb el tema de la "Convivència ecumènica i interreligiosa”. El Papa invita els creients a "trobar espais per conversar i per actuar junts pel bé comú".













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET