Ràdio Estel
Xavier Puigdollers, exdirector general d'Afers Religiosos, aquest dimarts durant el programa 'El Mirador'
POLÍTICA 
"La nova llei educativa mostra que no hi ha model clar de societat"
L'advocat Xavier Puigdollers, en conversa amb Carles Armengol i Lluís Sols, diu que "hi ha a Espanya més lluita política que no pas consens"
@IgnasiMiranda / Marcel Gallart 10/03/2020

Carles Armengol, pedagog i president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Xavier Puigdollers, advocat i president de l'Associació d'Amics i Devots de Sant Ramon de Penyafort, i Lluís Sols, professor i col·laborador de Cristianisme i Justícia, han analitzat aquest dimarts, des del programa El Mirador de l'actualitat, les friccions i els equilibris interns del govern espanyol, que han arribat en un moment especialment intens pel que fa a algunes iniciatives considerades per molts més ideològiques que no pas socials. És el cas dels projectes de llei d’eutanàsia (que pot donar via lliure a aquesta pràctica fins i tot sense consentiment del pacient), d’Educació (per derogar l’anterior llei i sense cap horitzó de pacte) i de Llibertat Sexual (considerada des de molts sectors massa intervencionista sobre drets individuals). Tots tres han coincidit en la idea que estem en una “legislatura difícil”, on tant el govern com l’oposició presenten postures molt marcades i on algunes de les noves mesures de l'executiu poden ser devtemes delicats i que arrosseguen cert debat i polèmica.

Sobre la Llei d’Educació, Xavier Puigdollers ha dit que “aquesta reforma demostra no tenim un model clar de societat ni de futur”, en el sentit que hi ha països on "la política funciona a través del consens i del pacte, mentre que a Espanya acostuma a haver-hi més discussió i lluita política entre els diferents governs, que volen marcar territori”. L'advocat també ha apuntat que caldria tenir “lleis per a l’interès general del país”, i ha conclòs que l’exemple més clar seria pensar “quina educació volem per als nostres fills”. S’ha dit que, des dels inicis, han anat malament les reformes educatives, i que les lleis d’educació han anat variant amb cada canvi de govern. Aquesta mena de “selva legislativa” no és positiva, segons han coincidit els tres participants en el col·loqui. Lluís Sols, per la seva banda, ha destacat que “les lleis haurien d’anar evolucionant amb el temps”. I Carles Armengol ha recordat que "els canvis que provoquen sovint les reformes legislatives, maltrat el rebombori que acostumen a portar, acaben sent menys del que s’anunciava".

Pel que fa a la regulació de l’eutanàsia, Armengol ha destacat que “és una llei per rebre ajuda per a morir en condicions”, i que aquesta regulació “comença a ser necessària”. Igualment ha comentat que, de fet, fins i tot “el Parlament de Catalunya, tot i no tenir competències en això, ha instat a legislar sobre aquest tema”. “Realment el pacient té l’última paraula?”. A partir d'aquesta pregunta, el pedagog ha destacat que el més important és que el pacient es trobi “en una situació de llibertat real”, cosa que pot ser difícil de determinar, ja que, segons ell apunta, els pacients es poden trobar en vivències  a partir de les quals “el malalt pot estar tensionat o pressionat per l’entorn” en el moment de prendre una decisió, i ha conclòs que “cal vetllar perquè això no passi”. Segons Lluís Sols, "el debat se sol centrar en casos límits" que hi pot haver, com ara persones amb discapacitat o problemàtiques en què el pacient no pugui expressar-se. Xavier Puigdollers ha situat la clau en el fet de saber “com s’ha d’interpretar aquesta llibertat”. L'advocat finalment ha destacat la importància que, més parlar d'eutanàsia, es pugui “assegurar una vida digna” en moments de dificultat per a la persona, com ara les cures pal·liatives.

Finalment, el col·loqui ha servit per reflexionar sobre el projecte de llei governamental de Llibertat Sexual i contra les agressions i violències de gènere, que marca el consentiment de la dona com un element clau. Sols ha assegurat que “calia fer alguna cosa per tot el que està passant”, tot i que aquesta llei es veu també com una mica massa precipitada. El col·laborador de Cristianisme i Justícia ha recordat que la llei posa el focus en el “només sí és sí” com a base del consentiment, tot i que “s’haurà de vigilar com sinterpreta en casos concrets”, mentre es debat si pot ser una llei excessivament restrictiva. També Xavier Puigdollers ha criticat que, a Espanya, sovint “s’intenten resoldre els problemes a base de canviar el codi penal”, quan cal fer molt més, i ha destacat la importància i la necessitat de mantenir “el diàleg, el respecte i la dignitat” entre tots com a base més profunda i essencial per a la societat. Aquests tres temes, a més de l’actual situació interna del govern de coalició presidit per Pedro Sánchez, porten debat i fins i tot polèmica, ja que són delicats i poden tenir un impacte en la vida de les persones.

Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimarts 10 de març.

La Llei de Llibertat Sexual vol ser una norma contra les violències, i està impulsada per la ministra d’Igualtat, Irene Montero, de Podem. En el text, desapareix l’abús sexual per posar el consentiment de la dona en el centre. Tothom sap que elaborar aquesta reforma del Codi Penal ha estat molt difícil, amb reunions tenses entre socialistes i morats. Tot i la contenció, fins i tot després de l’aprovació en Consell de Ministres, Pablo Iglesias va comentar, als passadissos del Senat, que “hi ha masclistes frustrats en les excuses tècniques”, referint-se als matisos que el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, hauria introduït en el text.

Pel que fa a l’eutanàsia, l’executiu de Pedro Sánchez vol regular el dret de les persones a rebre l’ajuda necessària per morir quan es compleixin unes condicions concretes que ho marquin. Per exemple, al costat dels termes “malaltia greu i incurable”, s’afegeixen les paraules “crònica”, “invalidant” o “causant d’un sofriment físic o psíquic intolerable”. Sota aquests últims paràmetres, molts experts en bioètica veuen una mena de colador, com va passar també amb l’avortament. D’altra banda, es deixa inicialment marge al metge que gestioni la sol·licitud perquè, en determinats moments, pugui tenir l’última paraula. Interpretacions a banda, sembla que es vol donar llum verda a les morts voluntàries assistides en règim de seguretat jurídica.

I la nova Llei Orgànica de Modificació de la LOE vol fer un gir a la política educativa a través d’un text que ja s’havia elaborat abans de les eleccions del 10 de novembre i que ara només admetrà modificacions al Congrés o al Senat. Amb la idea que “ningú no es quedi enrere i s’assoleixi una excel·lència”, s’introdueixen nous criteris de flexibilitat en els currículums, amb la possibilitat de superar fins i tot el Batxillerat amb una assignatura suspesa. D’altra banda, la religió perdrà pes en el currículum, amb una oferta que ja no serà obligatòria en primer i segon de Batxillerat, i les qualificacions no computaran per a l’accés de la universitat o l’obtenció de beques. S’eliminen els itineraris diferents de l’alumnat segons la capacitat acadèmica, i també se suprimeix el concepte de “demanda social” per a la planificació de les places escolars. Es concedeix més poder als consells escolars dels centres i se substitueixen les revàlides per unes proves de diagnòstic. En tota la gran qüestió educativa, una vegada més, sembla que tirarà endavant un canvi legislatiu sense pacte escolar i sense consens polític.

En definitiva, el gran interrogant és si aquestes iniciatives del primer executiu de coalició a la democràcia espanyola tindran alguna repercussió, tant a nivell intern com en la implantació i la visió social. De moment, les disputes internes entre PSOE i Podem no inviten a l’optimisme, no tant per la dimensió desagradable del tema, sinó sobretot per la manca de cohesió en un govern que necessita un gran treball de diàleg i consens davant molts altres problemes, com ara el de Catalunya, però també la despoblació de moltes zones d’Espanya, l’alerta pel coronavirus o l’evolució de l’economia, entre molts altres. Caldrà una gran alçada i molta cintura per afrontar els temps polítics i socials que venen els propers dies.


















  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET