Ràdio Estel
EDITORIAL 
Un doctorat doblement honorífic
Redacció 21/11/2017

El P. Alexandre Olivar Daydí, benedictí, ha estat investit doctor honoris causa per l’Ateneu Sant Pacià a proposta de la Facultat de Teologia de Catalunya. Aquest títol és doblement honorífic perquè és el reconeixement a una llarga trajectòria recercadora i alhora un homenatge a un monjo venerable: el P. Alexandre, de 98 anys, és el més ancià de la comunitat benedictina. En rebre l’anell de mans del Gran Canceller, cardenal Omella —emblema del privilegi de signar i segellar els dictàmens i consultes— va dir espontàniament: «És el primer anell que porto en la meva vida.» Alexandre (Lluís) Olivar, nascut a l’Eixample de Barcelona el 1919, porta 82 anys de vida monàstica i 75 de prevere i es manté encara en plena lucidesa, com va quedar palès en les paraules aparentment improvisades que volgué dir al final de l’acte plenes d’humor desinhibit i de saviesa.

És lloable que l’Església reconegui els fills que li han dedicat la vida. La impecable laudatio (lloança dels mèrits) fou pronunciada pel professor Joan Torras Billoch, que va glossar la trajectòria acadèmica del P. Olivar com a patròleg i liturgista. El P. Olivar és internacionalment reconegut pels seus estudis sobre Pere Crisòleg i el més gran especialista que hi ha sobre la predicació cristiana antiga. D’ell digué, «fou un pastor espiritual que complia molt bé el seu deure d’explicar la Sagrada Escriptura, començant pel sentit literal, per passar tot seguit a la recerca del sentit profund i acabar amb les aplicacions pràctiques per a la vida».

La lectio (la lliçó magistral), basada en un article del P. Olivar, portava el suggestiu títol de La litúrgia a Catalunya ara fa mil anys i fou llegida pel P. Ignasi Fossas, prior del monestir, que prèviament la recollí de mans del P. Olivar. Entre moltes d’altres dades interessants la lliçó conclou que els narbonesos aclimatats, esdevinguts «pre-catalans», obraren amb llibertat i en moltes coses que afectaven la seva idiosincràsia, «els cristians d’aleshores saberen resistir. Fins i tot crearen una notació musical pròpia per als cants litúrgics, notació que des de Dom Maur Sablayrolles ha rebut el nom de “catalana”». Segons el P. Olivar, «la llibertat de creació o d’improvisació i d’organització en el camp de la litúrgia perdura molt viva fins al segle XII». Hom es pregunta si avui aquesta llibertat perdura i en quin sentit.

Catalunya Cristiana se suma a aquest merescut homenatge i dedica al P. Olivar el Primer Pla d’aquest número sobre música i fe, elaborat per Joan Andreu Parra, que glossa la importància i la vigència del cant litúrgic.





Més notícies sobre EDITORIAL

La pitjor plaga social

El camí errat de la revenja

Palma més propera

A reveure, bisbe Sebastià










  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET