Ràdio Estel
EDITORIAL Foto: Glòria Monés
La Immaculada del nostre Advent
Redacció 03/12/2019

Enguany la Solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria coincideix amb el segon diumenge d’Advent. Aquesta avinentesa posa en relleu que l’Advent és un temps pregonament marià, com afirmava el bisbe Pere Tena, eminent estudiós de la litúrgia cristiana. En un article publicat l’any 2002, i glossat pel cardenal Joan Josep Omella, Tena aclaria que «quan parlem de la Concepció Immaculada de Maria, no parlem d’allò que s’anomena concepció activa, és a dir, del fet que Maria concebés virginalment el Fill de Déu Fet Home, sinó de concepció passiva, és a dir, que Maria fou concebuda plena de gràcia des del primer instant de la seva existència, per voluntat amorosa de Déu». És, per tant, un fet de salvació, no simplement una idea.

Segons un relat de Jaume de Voràgine a la Llegenda Àuria (segle XV), Joaquim, espòs d’Anna i sacerdot del Temple de Jerusalem, després de vint anys de matrimoni sense descendència, fou expulsat per la seva esterilitat, aleshores considerada un oprobi. Fugit a la muntanya, un àngel va revelar per separat a Joaquim i Anna que serien pares d’una nena excepcional, Maria, i per això els va citar a la Porta Daurada del temple de Jerusalem, on la casta abraçada del reencontre obraria la prodigiosa Concepció de la que seria Mare de Jesús. Aquesta seria la representació més freqüent de la Immaculada que fou progressivament substituïda per la que parteix del llibre de l’Apocalipsi i que, tot i la bellesa excepcional de moltes de les seves representacions, no acaba de ser prou expressiva de la profunditat de l’abraçada de la porta daurada.

En quin sentit Maria és figura de l’Advent? El papa Francesc a l’exhortació postsinodal del Sínode de Joves, Christus vivit, afirma: «Sempre crida l'atenció la força del “sí” de Maria jove. La força d'aquest “faci’s” que li va dir a l'àngel. Va ser una cosa diferent d’una acceptació passiva o resignada. Va ser una cosa diferent d’un “sí” com dient: bé, anem a provar a veure què passa. Maria no coneixia aquesta expressió: “Anem a veure què passa.” Era decidida, va saber de què es tractava i va dir “sí”, sense voltes. Va ser alguna cosa més, va ser una cosa diferent. Va ser el “sí” de qui vol comprometre i el que vol arriscar, de qui vol apostar-ho tot, sense més seguretat que la certesa de saber que era portadora d'una promesa.» Són els nostres «sís» quotidians els que poden fer avançar el Regne de Déu ara que l’Advent ha començat.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET