Ràdio Estel






Pàgines que m'han corprès

Dia d'emissió: Dimecres
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Pàgines que m'han corprès no és un programa sobre llibres, sinó un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres són capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui és l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un baró? És català? Castellà? Anglès? De l’actualitat? Un autor clàssic? …

A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissió acompanyats de la selecció de frases que ha comentat la Teresa. El programa té un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pàgines que a vosaltres us hagin corprès i la Teresa en triarà una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a màxim de 2 pàgines del llibre (màxim 3.000 caràcters).

Direcció: Teresa Forcades
Redacció:
Presentació: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20190102-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 55

Mentre ella viatja nosaltres podem aprofitar l’avinentesa, atès que el paisatge era típicament anglès i no necessita descripció, per cridar l’atenció del lector, amb més intensitat del que ha estat possible en el moment oportú, sobre un o dos detalls que se’ns han escapat aquí i allí en el decurs del relat. Per exemple, potser hom hagi observat que Orlando amagava els seus manuscrits quan l’interrompien. Després, que es mirava llargament i amb intensitat al mirall; i ara, mentre va cap a Londres, ens podem adonar que se sobresalta i ofega un crit quan els cavalls galopen més de pressa del que voldria. La seva modèstia pel que fa a l’escriptura, la seva vanitat pel que fa al seu físic, i els temors per la seva seguretat, tot plegat sembla indicar que allò que s’ha dit fa una estona sobre la manca de canvi entre Orlando home i Orlando dona comença a no ser absolutament cert. S’estava tornant una mica més modesta, com són les dones, pel que feia a la seva intel·ligència, i una mica més orgullosa, com són les dones, pel que feia al seu físic. Algunes de les seves sensibilitats es reafirmaven, i d’altres disminuïen. Alguns filòsofs diran que el canvi de vestits hi tenia molt a veure. Foteses vanes com semblen, els filòsofs diuen que els vestits fan una tasca molt més important que la de proporcionar-nos escalfor. Canvien la nostra manera de veure el món i la manera com el món ens veu a nosaltres. Per exemple, quan el capità Bartolus va veure la faldilla d’Orlando li va fer instal·lar immediatament un tendal, la va obligar a menjar un altre tall de carn i la va convidar a anar a terra amb ell dins el bot. No hauria gaudit, certament, d’aquelles atencions si les seves faldilles, en comptes de ser fonades, haguessin anat arrapades a les cames en forma de pantalons. I quan ens dediquen atencions, ens pertoca correspondre d’alguna manera. Orlando va ser amable i atenta, va afalagar l’ànim d’aquell bon home com no ho hauria fet si, en comptes de la jaca amb galons hagués portat un gipó de seda. Això, doncs, confirma força l’opinió que són els vestits que ens porten a nosaltres, i no nosaltres, als vestits; nosaltres podem fer que els vestits s’emmotllin a la forma del braç o del cos, però ells emmotllen els nostres cors, el nostre cervell, les nostres llengües al seu gust. Així és que, com que ja havia usat faldilles durant un temps considerable, ja era visible en Orlando un cert canvi, que el podem notar àdhuc en la seva cara si el lector torna enrera a la pàgina 141. Si comparem el retrat d’Orlando home amb el d’Orlando dona, veurem que malgrat que tots dos són indubtablement la mateixa persona, hi ha algunes diferències. L’home té la mà lliure per agafar l’espasa, la dona ha d’usar les seves per evitar que la seda li rellisqui de l’espatlla. L’home mira el món cara a cara, com si fos fet per al seu ús particular i conformat al seu gust. La dona se’l mira de gairell, amb tot de subtileses, àdhuc amb desconfiança. Si home i dona portessin la mateixa roba, és possible que la seva mirada fos també la mateixa.

Aquesta és l’opinió d’alguns filòsofs ben savis, però, en conjunt, nosaltres ens inclinem per una altra. Afortunadament, la diferència entre els sexes és molt més profunda. Els vestits no són sinó els símbols d’allò que hi ha molt més endins. Fou el canvi que es va produir en Orlando allò que va determinar la seva tria de vestits de dona, del sexe femení. I potser amb això no feia altra cosa que expressar, força més obertament que de costum – efectivament, la sinceritat era el tret principal del seu caràcter –, quelcom que passa a molta gent sense que s’expressi tan clarament. Però aquí ens trobem amb un nou dilema. Per molt diferents que siguin els sexes, s’entremesclen. En tots els éssers humans es produeix una vacil·lació entre un sexe i l’altre, i sovint els vestits conserven l’aparença femenina o masculina, mentre que davall, el sexe és exactament l’oposat al que hi ha damunt. Tothom ha tingut alguna experiència de les complicacions i confusions que en resulten. Però aquí deixem la qüestió en general i remarquem només l’estrany efecte que va tenir en el cas particular d’Orlando.

Les parts que hi havia en ella d’home i dona, una de les quals sobresortia damunt l’altra i al revés, era el que sovint donava al seu comportament un caire inesperat. Les dones curioses es preguntaran, per exemple, per què, si Orlando era una dona, no trigava mai més de deu minuts a vestir-se? I no es vestia més aviat a l’atzar, i sovint amb roba força usada? I després diran, en canvi, que no gastava la cerimoniositat d’un home, ni tenia l’afany de poder d’un home. Era de cor massa tendre. No podia suportar que peguessin a un ase o que ofeguessin un gatet. En canvi, faran notar, no li agradaven les feines casolanes, a l’estiu es llevava a trenc d’alba i corria pels prats abans que el sol sortís. Sabia molt més de coses del camp que qualsevol pagès. Podia beure amb el més bevedor i li agradaven els jocs d’atzar. Cavalcava molt bé i conduïa un cotxe de sis cavalls al galop pel Pont de Londres. En canvi, novament, malgrat ser agosarada i activa com un home, cal remarcar que veure algú que es trobava en perill li provocava palpitacions d’allò més femenines. Rompia a plorar a la més mínima provocació. No era entesa en geografia, trobava intolerables les matemàtiques, i tenia algunes idees capricioses que són més comuns entre dones que entre homes, com per exemple que viatjar cap al sud és viatjar cap avall. Així, doncs, és difícil de dir si Orlando era més home que dona, i no ho podem decidir ara perquè el seu cotxe ja sondrolla per l’empedrat. Havia arribat a casa seva al centre de la ciutat. Es baixaren els estreps, s’obriren els reixats de ferro. Va entrar a casa del seu pare, a Blackfriars, que, tot i que la moda estava abandonant aquell extrem de la ciutat, encara era una mansió agradable i espaiosa, amb jardins que baixaven fins al riu, i un agradable bosqueró de noguers per passejar-hi.



FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. MENTRE ELLA VIATJA NOSALTRES PODEM APROFITAR L’AVINENTESA, ATÈS QUE EL PAISATGE ERA TÍPICAMENT ANGLÈS I NO NECESSITA DESCRIPCIÓ, PER CRIDAR L’ATENCIÓ DEL LECTOR, AMB MÉS INTENSITAT DEL QUE HA ESTAT POSSIBLE EN EL MOMENT OPORTÚ, SOBRE UN O DOS DETALLS QUE SE’NS HAN ESCAPAT AQUÍ I ALLÍ EN EL DECURS DEL RELAT.

2. NOSALTRES PODEM FER QUE ELS VESTITS S’EMMOTLLIN A LA FORMA DEL BRAÇ O DEL COS, PERÒ ELLS EMMOTLLEN ELS NOSTRES CORS, EL NOSTRE CERVELL, LES NOSTRES LLENGÜES AL SEU GUST.

3. EN TOTS ELS ÉSSERS HUMANS ES PRODUEIX UNA VACIL·LACIÓ ENTRE UN SEXE I L’ALTRE, I SOVINT ELS VESTITS CONSERVEN L’APARENÇA FEMENINA O MASCULINA, MENTRE QUE DAVALL, EL SEXE ÉS EXACTAMENT L’OPOSAT AL QUE HI HA DAMUNT.

4. TENIA ALGUNES IDEES CAPRICIOSES QUE SÓN MÉS COMUNS ENTRE DONES QUE ENTRE HOMES, COM PER EXEMPLE QUE VIATJAR CAP AL SUD ÉS VIATJAR CAP AVALL.



MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari