ï»ż RĂ dio Estel
ï»ż





PĂ gines que m'han corprĂšs

Dia d'emissiĂł: FINAL DE TEMPORADA
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

DescripciĂł: PĂ gines que m'han corprĂšs no Ă©s un programa sobre llibres, sinĂł un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres sĂłn capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui Ă©s l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un barĂł? És catalĂ ? CastellĂ ? AnglĂšs? De l’actualitat? Un autor clĂ ssic? 


A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissiĂł acompanyats de la selecciĂł de frases que ha comentat la Teresa. El programa tĂ© un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pĂ gines que a vosaltres us hagin corprĂšs i la Teresa en triarĂ  una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a mĂ xim de 2 pĂ gines del llibre (mĂ xim 3.000 carĂ cters).

DirecciĂł: Teresa Forcades
RedacciĂł:
PresentaciĂł: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20190102-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 55

Mentre ella viatja nosaltres podem aprofitar l’avinentesa, atĂšs que el paisatge era tĂ­picament anglĂšs i no necessita descripciĂł, per cridar l’atenciĂł del lector, amb mĂ©s intensitat del que ha estat possible en el moment oportĂș, sobre un o dos detalls que se’ns han escapat aquĂ­ i allĂ­ en el decurs del relat. Per exemple, potser hom hagi observat que Orlando amagava els seus manuscrits quan l’interrompien. DesprĂ©s, que es mirava llargament i amb intensitat al mirall; i ara, mentre va cap a Londres, ens podem adonar que se sobresalta i ofega un crit quan els cavalls galopen mĂ©s de pressa del que voldria. La seva modĂšstia pel que fa a l’escriptura, la seva vanitat pel que fa al seu fĂ­sic, i els temors per la seva seguretat, tot plegat sembla indicar que allĂČ que s’ha dit fa una estona sobre la manca de canvi entre Orlando home i Orlando dona comença a no ser absolutament cert. S’estava tornant una mica mĂ©s modesta, com sĂłn les dones, pel que feia a la seva intel·ligĂšncia, i una mica mĂ©s orgullosa, com sĂłn les dones, pel que feia al seu fĂ­sic. Algunes de les seves sensibilitats es reafirmaven, i d’altres disminuĂŻen. Alguns filĂČsofs diran que el canvi de vestits hi tenia molt a veure. Foteses vanes com semblen, els filĂČsofs diuen que els vestits fan una tasca molt mĂ©s important que la de proporcionar-nos escalfor. Canvien la nostra manera de veure el mĂłn i la manera com el mĂłn ens veu a nosaltres. Per exemple, quan el capitĂ  Bartolus va veure la faldilla d’Orlando li va fer instal·lar immediatament un tendal, la va obligar a menjar un altre tall de carn i la va convidar a anar a terra amb ell dins el bot. No hauria gaudit, certament, d’aquelles atencions si les seves faldilles, en comptes de ser fonades, haguessin anat arrapades a les cames en forma de pantalons. I quan ens dediquen atencions, ens pertoca correspondre d’alguna manera. Orlando va ser amable i atenta, va afalagar l’ànim d’aquell bon home com no ho hauria fet si, en comptes de la jaca amb galons haguĂ©s portat un gipĂł de seda. AixĂČ, doncs, confirma força l’opiniĂł que sĂłn els vestits que ens porten a nosaltres, i no nosaltres, als vestits; nosaltres podem fer que els vestits s’emmotllin a la forma del braç o del cos, perĂČ ells emmotllen els nostres cors, el nostre cervell, les nostres llengĂŒes al seu gust. AixĂ­ Ă©s que, com que ja havia usat faldilles durant un temps considerable, ja era visible en Orlando un cert canvi, que el podem notar Ă dhuc en la seva cara si el lector torna enrera a la pĂ gina 141. Si comparem el retrat d’Orlando home amb el d’Orlando dona, veurem que malgrat que tots dos sĂłn indubtablement la mateixa persona, hi ha algunes diferĂšncies. L’home tĂ© la mĂ  lliure per agafar l’espasa, la dona ha d’usar les seves per evitar que la seda li rellisqui de l’espatlla. L’home mira el mĂłn cara a cara, com si fos fet per al seu Ășs particular i conformat al seu gust. La dona se’l mira de gairell, amb tot de subtileses, Ă dhuc amb desconfiança. Si home i dona portessin la mateixa roba, Ă©s possible que la seva mirada fos tambĂ© la mateixa.

Aquesta Ă©s l’opiniĂł d’alguns filĂČsofs ben savis, perĂČ, en conjunt, nosaltres ens inclinem per una altra. Afortunadament, la diferĂšncia entre els sexes Ă©s molt mĂ©s profunda. Els vestits no sĂłn sinĂł els sĂ­mbols d’allĂČ que hi ha molt mĂ©s endins. Fou el canvi que es va produir en Orlando allĂČ que va determinar la seva tria de vestits de dona, del sexe femenĂ­. I potser amb aixĂČ no feia altra cosa que expressar, força mĂ©s obertament que de costum – efectivament, la sinceritat era el tret principal del seu carĂ cter –, quelcom que passa a molta gent sense que s’expressi tan clarament. PerĂČ aquĂ­ ens trobem amb un nou dilema. Per molt diferents que siguin els sexes, s’entremesclen. En tots els Ă©ssers humans es produeix una vacil·laciĂł entre un sexe i l’altre, i sovint els vestits conserven l’aparença femenina o masculina, mentre que davall, el sexe Ă©s exactament l’oposat al que hi ha damunt. Tothom ha tingut alguna experiĂšncia de les complicacions i confusions que en resulten. PerĂČ aquĂ­ deixem la qĂŒestiĂł en general i remarquem nomĂ©s l’estrany efecte que va tenir en el cas particular d’Orlando.

Les parts que hi havia en ella d’home i dona, una de les quals sobresortia damunt l’altra i al revĂ©s, era el que sovint donava al seu comportament un caire inesperat. Les dones curioses es preguntaran, per exemple, per quĂš, si Orlando era una dona, no trigava mai mĂ©s de deu minuts a vestir-se? I no es vestia mĂ©s aviat a l’atzar, i sovint amb roba força usada? I desprĂ©s diran, en canvi, que no gastava la cerimoniositat d’un home, ni tenia l’afany de poder d’un home. Era de cor massa tendre. No podia suportar que peguessin a un ase o que ofeguessin un gatet. En canvi, faran notar, no li agradaven les feines casolanes, a l’estiu es llevava a trenc d’alba i corria pels prats abans que el sol sortĂ­s. Sabia molt mĂ©s de coses del camp que qualsevol pagĂšs. Podia beure amb el mĂ©s bevedor i li agradaven els jocs d’atzar. Cavalcava molt bĂ© i conduĂŻa un cotxe de sis cavalls al galop pel Pont de Londres. En canvi, novament, malgrat ser agosarada i activa com un home, cal remarcar que veure algĂș que es trobava en perill li provocava palpitacions d’allĂČ mĂ©s femenines. Rompia a plorar a la mĂ©s mĂ­nima provocaciĂł. No era entesa en geografia, trobava intolerables les matemĂ tiques, i tenia algunes idees capricioses que sĂłn mĂ©s comuns entre dones que entre homes, com per exemple que viatjar cap al sud Ă©s viatjar cap avall. AixĂ­, doncs, Ă©s difĂ­cil de dir si Orlando era mĂ©s home que dona, i no ho podem decidir ara perquĂš el seu cotxe ja sondrolla per l’empedrat. Havia arribat a casa seva al centre de la ciutat. Es baixaren els estreps, s’obriren els reixats de ferro. Va entrar a casa del seu pare, a Blackfriars, que, tot i que la moda estava abandonant aquell extrem de la ciutat, encara era una mansiĂł agradable i espaiosa, amb jardins que baixaven fins al riu, i un agradable bosquerĂł de noguers per passejar-hi.



FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. MENTRE ELLA VIATJA NOSALTRES PODEM APROFITAR L’AVINENTESA, ATÈS QUE EL PAISATGE ERA TÍPICAMENT ANGLÈS I NO NECESSITA DESCRIPCIÓ, PER CRIDAR L’ATENCIÓ DEL LECTOR, AMB MÉS INTENSITAT DEL QUE HA ESTAT POSSIBLE EN EL MOMENT OPORTÚ, SOBRE UN O DOS DETALLS QUE SE’NS HAN ESCAPAT AQUÍ I ALLÍ EN EL DECURS DEL RELAT.

2. NOSALTRES PODEM FER QUE ELS VESTITS S’EMMOTLLIN A LA FORMA DEL BRAÇ O DEL COS, PERÒ ELLS EMMOTLLEN ELS NOSTRES CORS, EL NOSTRE CERVELL, LES NOSTRES LLENGÜES AL SEU GUST.

3. EN TOTS ELS ÉSSERS HUMANS ES PRODUEIX UNA VACIL·LACIÓ ENTRE UN SEXE I L’ALTRE, I SOVINT ELS VESTITS CONSERVEN L’APARENÇA FEMENINA O MASCULINA, MENTRE QUE DAVALL, EL SEXE ÉS EXACTAMENT L’OPOSAT AL QUE HI HA DAMUNT.

4. TENIA ALGUNES IDEES CAPRICIOSES QUE SÓN MÉS COMUNS ENTRE DONES QUE ENTRE HOMES, COM PER EXEMPLE QUE VIATJAR CAP AL SUD ÉS VIATJAR CAP AVALL.



MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjĂ  d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pĂ gines que t’han corprĂšs. El text que envĂŻis ha de ser en catalĂ  i ha de tenir un mĂ xim de 3.000 carĂ cters. Cal que indiquis l’autor, el tĂ­tol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui catalĂ , l’editorial, l’any d’ediciĂł i tambĂ© el nĂșmero de les pĂ gines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triarĂ© un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
PoblaciĂł
Comentari




TORNAR ACTUAL