ï»ż RĂ dio Estel
ï»ż





PĂ gines que m'han corprĂšs

Dia d'emissiĂł: Dimecres
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

DescripciĂł: PĂ gines que m'han corprĂšs no Ă©s un programa sobre llibres, sinĂł un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres sĂłn capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui Ă©s l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un barĂł? És catalĂ ? CastellĂ ? AnglĂšs? De l’actualitat? Un autor clĂ ssic? 


A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissiĂł acompanyats de la selecciĂł de frases que ha comentat la Teresa. El programa tĂ© un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pĂ gines que a vosaltres us hagin corprĂšs i la Teresa en triarĂ  una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a mĂ xim de 2 pĂ gines del llibre (mĂ xim 3.000 carĂ cters).

DirecciĂł: Teresa Forcades
RedacciĂł:
PresentaciĂł: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20180502-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 32

De tant en tant clavava puntades a les petites pinyes que cobrien el terra del bosc –. Jo persegueixo alguna cosa absoluta, Ă©s a dir, indefinida, i com mĂ©s m’hi acosto, mĂ©s de pressa fuig de mi. Com que ho vull tenir tot, no tindrĂ© mai res.

La sospita que tenia als ulls havia donat lloc a una expressiĂł reflexiva. Jo sentia un gran desig que em diguĂ©s alguna cosa sobre la vida. Havia de dir-m’ho, tenia quinze i vint anys mĂ©s que jo! PerĂČ ell parlava de pintura. Per a ell, la vida era pintar.

- No hi ha regles en la pintura – deia –, i l’opressiĂł, o l’obligaciĂł servil de fer estudiar o fer anar a tots pel mateix camĂ­ Ă©s un gran impediment per als joves i tots els que professen aquest art tan difĂ­cil, que toca mĂ©s en allĂČ divĂ­ que cap altre, per significar el que DĂ©u ha criat *.

La lluna ja havia fet camĂ­ fins a trobar-se just damunt dels nostres caps. Sentia que brillava nomĂ©s per a nosaltres. Ara caminĂ vem a poc a poc sobre la sorra del Guadalquivir; em vaig treure les sabates. El pintor callava i jo escoltava la mĂșsica que sanglotava en algun lloc distant. Era una flauta. La vaig fer notar al pintor. No la sentia. Vaig deixar anar un sospir. Estava tan endinsat en les seves reflexions que ni tan sols s’adonava que les seves sabates noves s’enfonsaven en la sorra. En silenci vaig assenyalar la lluna. L’home es va inclinar cap enrere per observar el cel.

- Quin misteri profund i impenetrable s’amaga en la imitaciĂł de la divina natura, que sense ella res no Ă©s bo, i no sols en la pintura! *

Escoltava el to entusiasmat de la seva veu i la flauta que l’acompanyava. Una Ă ria curiosa per a barĂ­ton ronc i flauta. Vaig tornar a pensar en Madame du ChĂątelet i les seves reflexions sobre la felicitat. Veritablement, la gent rica i noble, acostumada de sempre al confort, no sap assaborir la felicitat, i encara menys trobar-la. En canvi aquests ... aquests homes i dones de poble, els majos i les majas, coneixen la felicitat. Per quĂš, de fet, miro Francisco com un ruc inculte? Paco, un home tosc i brutal? No. SĂłc jo qui el vol veure aixĂ­. Si el veiĂ©s com un intel·lectual refinat, la mĂ gia desapareixeria, començaria a avorrir-lo.

- Jo no veig mĂ©s que cossos i formes il·luminats i cossos i formes que no ho estan – continuava tot passant els ulls pels xiprers i els pins, lluents com si algĂș els haguĂ©s vessat un cossi ple de mercuri al damunt –. Plans que avancen i plans que reculen; relleus i profunditats. La meva vista mai no descobreix ni lĂ­nies ni detalls. No compto els pĂšls de la barba de l’individu que passa ni els botons del seu vestit, i el meu pinzell no hi ha de veure mĂ©s bĂ© que jo. *

- És cert, perĂČ per quĂš m’ho dieu precisament ara, don Francisco?

- Us explico que la natura Ă©s l’Ășnic mestre d’un pintor i de qualsevol artista. A l’inrevĂ©s de la natura, aquests cĂ ndids mestres veuen detalls en el conjunt i els seus detalls sĂłn quasi sempre falsos i convencionals. La Natura Ă©s l’Ășnic mestre de dibuix ... *

No em sabia dir el que jo volia sentir. Per quĂš s’entossudia a no veure’m com una dona? En aquell moment ple d’encĂ­s, el seu monĂČleg sobre l’art em semblava estĂšril; si l’art no era res en comparaciĂł amb el que estĂ vem vivint! Tenia la sensaciĂł que ell era mĂ©s jove que jo: potser l’avorriria ben aviat. Tot i aixĂČ li envejava el fet de viure per a alguna cosa.

* Els passatges d’aquest relat marcats amb un asterisc corresponen a declaracions autùntiques de Goya.

FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. COM QUE HO VULL TENIR TOT, NO TINDRÉ MAI RES.

2. L’OPRESSIÓ, O L’OBLIGACIÓ SERVIL DE FER ESTUDIAR O FER ANAR A TOTS PEL MATEIX CAMÍ ÉS UN GRAN IMPEDIMENT PER ALS JOVES.

3. QUIN MISTERI PROFUND I IMPENETRABLE S’AMAGA EN LA IMITACIÓ DE LA DIVINA NATURA, QUE SENSE ELLA RES NO ÉS BO, I NO SOLS EN LA PINTURA!

4. NO COMPTO ELS PÈLS DE LA BARBA DE L’INDIVIDU QUE PASSA NI ELS BOTONS DEL SEU VESTIT, I EL MEU PINZELL NO HI HA DE VEURE MÉS BÉ QUE JO.


MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjĂ  d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pĂ gines que t’han corprĂšs. El text que envĂŻis ha de ser en catalĂ  i ha de tenir un mĂ xim de 3.000 carĂ cters. Cal que indiquis l’autor, el tĂ­tol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui catalĂ , l’editorial, l’any d’ediciĂł i tambĂ© el nĂșmero de les pĂ gines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triarĂ© un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
PoblaciĂł
Comentari




TORNAR ACTUAL