Ràdio Estel






Pàgines que m'han corprès

Dia d'emissió: Dimecres
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Pàgines que m'han corprès no és un programa sobre llibres, sinó un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres són capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui és l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un baró? És català? Castellà? Anglès? De l’actualitat? Un autor clàssic? …

A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissió acompanyats de la selecció de frases que ha comentat la Teresa. El programa té un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pàgines que a vosaltres us hagin corprès i la Teresa en triarà una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a màxim de 2 pàgines del llibre (màxim 3.000 caràcters).

Direcció: Teresa Forcades
Redacció:
Presentació: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20190904-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 68

Tot li era igual: viure voltat de barrots o viure sense barrots al voltant. I va dir que ell mateix era la seva presó. I tots van amb la seva presó... que tot era igual i que només canviava el costum... de tant sentir passar el riu, va dir, i de tant veure córrer l’aigua, el qui passava i el qui corria era ell... Deia, passo, i tot queda... L’home que viu entre la terra i l’aire i és fet d’aigua i viu presoner com el riu que té terra a sota i aire a sobre. El riu és com un home. Sempre pel mateix camí assenyalat, i si de vegades el riu vessa com el cor d’un home quan no pot més, una llei el torna a conduir. I parlava sense mirar-me, només sabia mirar endavant amb aquells ulls enribetats de vermell que un foc se li menjava, com si no pogués girar el coll, com si el que lliga el cap amb l’esquena se li hagués encarcarat. Per mirar-me, les poques vegades que m’havia mirat, es girava tot ell i gemegava com si els ossos el fessin patir. I quan en la quietud se sentia enmig del baixar del riu aquella vida d’una onada de vent en les fulles de l’heura, alçava una mà i escoltava amb els ulls clucs. I quan tornava a parlar les paraules semblava que corressin per damunt de l’aigua mig desfetes i partides i ell les sentia fugir i deia, tot el que jo dic i tot el que he dit l’aigua s’ho emporta i ho deixa sol... ni els homes ni les dones no poden sentir el que jo dic... i em deia que tot era mentida. I abans no volien sentir el que deia i ara no els ho vull dir. Tot el que ells diuen és mentida... els qui diuen que una serp es va tornar d’aigua... i volen creure i necessiten creure que si encimenten la boca l’ànima de les persones es queda amb el cos. I necessiten creure que embenant els ulls de les dones que van amb criatura a dintre no s’enamoren dels altres homes i que tots els fills s’assemblen als pares... i no saben que si embenen els ulls ja és perquè la criatura estigui malament abans de néixer... no ho veuen, però el que jo dic és la veritat... I creuen que s’ha de passar el riu i que s’ha de morir per passar el ri . Que el poble només pot estar plantat damunt del riu en comptes d’estar plantat a les Pedres Altes o al bosc dels arbrats i fer el cementiri a la punta de la Maraldina... I les ombres dels caramens no les ha vistes mai ningú. Mai ningú no ha vist una ombra i ningú no sap si el poble d’aquests homes és un poble o és un núvol... Però els guaites vigilen i el que vigilen no és enlloc... I van esguerrant els homes perquè diuen que una ombra es va ajuntar amb una altra... tenen por. Volen tenir por. Volen creure i volen patir... patir i només patir i ofeguen els qui moren perquè encara pateixin més... perquè pateixin fins al darrer moment, perquè res no sigui bo, i si t’arrenquen la cara les pedres i l’aigua és pel bé de tots... i si vius pensant que el riu s’endurà el poble no pensaràs en res més... que se t’endugui el patir però no el desig... perquè el desig fa viure i per això els fa por. La por del desig se’ls menja. I és per no pensar en el desig que volen patir i de petit ja t’esguerren i et claven la por darrera el cap... perquè el desig fa viure ja te’l maten mentre vas creixent... el desig de totes les coses... i si quan ets gran...

Mentre parlava acabava de caure la nit i jo tornava a casa i m’entretenia pels carrers i tot dormia. I pensava en el noi del ferrer; un dia em va dir que ell sentia quan hi havia desig al poble i el desig se li posava com un pes damunt del pit, el mateix pes i el mateix desfici en la sang que quan venia la tempesta. I m’aturava davant de les portes i destriava en la fosca la taca més negra que hi havien anat deixant tants ocells penjats... I mentre estava ajagut al llit i escoltava passar el riu una nit em va semblar que sí, que jo era com un riu amb terra a sota i aire al damunt i que el riu de debò s’havia aturat i el qui passava avall i avall tot sol al mig i amb arbres a les vores, era jo. Fins que el pres em va parlar del desig.


FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. I VA DIR QUE ELL MATEIX ERA LA SEVA PRESÓ. I TOTS VAN AMB LA SEVA PRESÓ...

2. I QUAN EN LA QUIETUD SE SENTIA ENMIG DEL BAIXAR DEL RIU AQUELLA VIDA D’UNA ONADA DE VENT EN LES FULLES DE L’HEURA, ALÇAVA UNA MÀ I ESCOLTAVA AMB ELS ULLS CLUCS.

3. PERÒ ELS GUAITES VIGILEN I EL QUE VIGILEN NO ÉS ENLLOC...

4. FINS QUE EL PRES EM VA PARLAR DEL DESIG.



MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari