Ràdio Estel






Pàgines que m'han corprès

Dia d'emissió: FINAL DE TEMPORADA
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Pàgines que m'han corprès no és un programa sobre llibres, sinó un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres són capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui és l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un baró? És català? Castellà? Anglès? De l’actualitat? Un autor clàssic? …

A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissió acompanyats de la selecció de frases que ha comentat la Teresa. El programa té un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pàgines que a vosaltres us hagin corprès i la Teresa en triarà una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a màxim de 2 pàgines del llibre (màxim 3.000 caràcters).

Direcció: Teresa Forcades
Redacció:
Presentació: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20190206-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 58

Aquelles històries meravelloses m’inspiraven sentiments estranys. ¿Era l’home, doncs, tan poderós, tan virtuós, tan magnífic i alhora tan depravat i vil? De vegades semblava un mer esqueix del principi del mal, i de vegades el més noble i diví que pot ser concebut. Ser un gran home virtuós em semblava l’honor més interessant que pot tenir un ésser sensible; ser vil i depravat, com molts han estat, em semblava la degradació més baixa, una condició més abjecta que la del talp cec o la del cuc inofensiu. Durant molt de temps, no podia entendre com un home podia arribar a matar a un semblant, ni com era que hi havia lleis i governs, però en assabentar-me detalladament dels vicis i les matances, la meva sorpresa cessà i vaig rebutjar tot allò amb fàstic i repugnància. Ara, cada conversa dels meus amics m’oferia noves meravelles. Mentre escoltava les instruccions que Felix donava a la jove àrab, anava entenent l’estrany sistema de la societat humana. Vaig sentir a parlar de la divisió de la propietat, de fortunes immenses i de pobresa misèrrima, de rangs, de llinatges i de sangs nobles. Les paraules em feren tornar cap a mi mateix. Vaig aprendre que els béns que més estima el vostre proïsme són els llinatges elevats i immaculats i la riquesa. Un home pot ser respectat tan sols si té una d’aquestes condicions, però si no en té cap el consideren (tret de molt estranyes excepcions), com un vagabund i un esclau, condemnat a despendre les forces en profit d’uns pocs escollits. I què era jo? Ignorava tot el que es relacionava amb la meva creació i amb el meu creador, però sabia que jo no tenia ni diners, ni amics, ni cap mena de propietat. A més, tenia una figura espantosament deforme i repugnant; i ni tan sols era de la mateixa natura que els homes: era més àgil que no pas ells, i podia sobreviure amb una dieta més rudimentària; suportava més la calor i el fred radicals; la meva alçada era molt superior. Quan mirava al voltant, no veia ni sentia a parlar de ningú com jo. ¿Era, doncs, un monstre, una taca en la terra, de la qual tothom fugia, i que tothom repudiava? No puc descriure-us el dolor que aquelles reflexions m’infligien; tractava de rebutjar-les, però el coneixement no feia sinó incrementar l’aflicció. Ah! Tant de bo hagués romàs per sempre al meu bosc natal, i no hagués conegut altres sensacions que la fam, la set i la calor! De quina estranya mena és el saber! Un cop se’t fica a la ment, s’hi aferra com el liquen a la roca. De vegades, volia deslliurar-me de tot pensament i sentiment, però vaig aprendre que només hi ha un mitjà de superar el dolor, i aquest mitjà era la mort, un estat que (encara que no el comprenia) temia. Admirava la virtut i els bons sentiments, i estimava el comportament gentil i les qualitats amables dels habitants de la casa, però no podia ser amb ells, tret de per aquell mitjà dissimulat de viure-hi amagat, fet que més aviat incrementava que no pas satisfeia el desig que tenia de convertir-me en company d’ells. Les gentils paraules d’Agatha, i els somrisos animats de l’encisadora àrab no eren pas per a mi. Les bondadoses exhortacions de l’home gran, i la viva conversa de l’estimat Felix, no eren pas per a mi. Infaust miserable i infeliç! Va haver-hi altres lliçons que se’m gravaren encara més profundament. Vaig sentir parlar de la diferència de sexes, del naixement i el creixement dels fills, com el pare es bocabadava amb els somrisos de l’infant i les pensades del noi gran, com tota la vida i preocupacions de la mare són consagrats a la preciosa càrrega, com la ment dels joves s’expandeix i guanya en saber, i què era ser germà, germana, o totes les diverses relacions que lliguen un ésser humà a un altre, amb vincles mutus. On eren, però, els meus amics, i la meva família? Cap pare no m’havia observat de petit, cap mare no m’havia beneït amb somriures i carícies. I si els havia tingut, tota la meva vida passada era ara una boira, un buit cec on no hi distingia pas res. Des del principi dels meus records, jo havia tingut la mateixa alçada i les mateixes proporcions. No havia vist encara cap ésser que se m’assemblés, o que volgués tenir cap contacte amb mi. Què era jo? La pregunta sorgia novament, i no podia respondre-li sinó amb gemecs. Aviat explicaré a què em dugueren aquests sentiments; permeteu-me ara tornar als habitants de la casa, la història dels quals em provocà diversos sentiments d’indignació, delit i sorpresa, però tots es resolgueren en un més gran amor i reverència cap als meus protectors (car els estimava tant que, en un innocent i mig dolorós desig d’enganyar-me, els anomenava així).



FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. DE VEGADES SEMBLAVA UN MER ESQUEIX DEL PRINCIPI DEL MAL, I DE VEGADES EL MÉS NOBLE I DIVÍ QUE POT SER CONCEBUT.

2. ¿ERA, DONCS, UN MONSTRE, UNA TACA EN LA TERRA, DE LA QUAL TOTHOM FUGIA, I QUE TOTHOM REPUDIAVA?

3. DE QUINA ESTRANYA MENA ÉS EL SABER! UN COP SE’T FICA A LA MENT, S’HI AFERRA COM EL LIQUEN A LA ROCA.

4. ADMIRAVA LA VIRTUT I ELS BONS SENTIMENTS, I ESTIMAVA EL COMPORTAMENT GENTIL I LES QUALITATS AMABLES DELS HABITANTS DE LA CASA, PERÒ NO PODIA SER AMB ELLS, TRET DE PER AQUELL MITJÀ DISSIMULAT DE VIURE-HI AMAGAT, FET QUE MÉS AVIAT INCREMENTAVA QUE NO PAS SATISFEIA EL DESIG QUE TENIA DE CONVERTIR-ME EN COMPANY D’ELLS.



MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari




TORNAR ACTUAL