Ràdio Estel






Pàgines que m'han corprès

Dia d'emissió: Dimecres
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Pàgines que m'han corprès no és un programa sobre llibres, sinó un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres són capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui és l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un baró? És català? Castellà? Anglès? De l’actualitat? Un autor clàssic? …

A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissió acompanyats de la selecció de frases que ha comentat la Teresa. El programa té un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pàgines que a vosaltres us hagin corprès i la Teresa en triarà una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a màxim de 2 pàgines del llibre (màxim 3.000 caràcters).

Direcció: Teresa Forcades
Redacció:
Presentació: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20190508-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 63

Amb tot això, ja s’havia oblidat de la Duquessa, i es va sobresaltar una mica quan li va sentir la veu tan a prop: ‘Deus estar pensant en alguna cosa, preciosa, i això fa que t’oblidis de parlar. Ara mateix no et podria pas dir la moral d’això, però d’aquí a una mica me’n recordaré.’

‘Potser no n’hi ha’ es va aventurar a dir l’Alícia.

‘Fuig, fuig, criatura!’ va dir la Duquessa. ‘Totes les coses tenen una moral, si la hi saps trobar’ i es va estrènyer més amb l’Alícia mentre parlava.

A l’Alícia no li agradava gaire que estigués tan a prop d’ella; en primer lloc, perquè la Duquessa era molt lletja; i, en segon lloc, perquè tenia exactament l’alçada que calia per reposar la barbeta sobre el muscle de l’Alícia, i era una barbeta incòmode i punxeguda. De totes maneres, com que no li agradava de ser mal educada, ho va suportar tan bé com va poder.

‘Sembla que el joc va molt millor, ara’ va dir per no fer decaure la conversa.

‘Així és’ va dir la Duquessa; ‘i la moral d’això és ... Ah! ‘És l’amor que fa rodar el món’’.

‘Algú ha dit’ va xiuxiuejar l’Alícia ‘que el que fa rodar el món és que tothom es cuidi dels seus assumptes!’.

‘Ah bé! Si fa o no fa és el mateix’ va dir la Duquessa enfonsant la punxeguda barbeta al muscle de l’Alícia mentre afegia: ‘Tu procura pel sentit, que els sons ja procuraran per ells’.

‘Quina mania, aquesta de voler extreure la moral de les coses!’ va pensar l’Alícia.

‘Gosaria dir que t’estranya que no et posi el braç al voltant de la cintura’ va dir la Duquessa després d’una pausa. ‘La raó és que dubto del caràcter del teu flamenc. ¿L’intento, aquest experiment?’.

‘Potser pica’ va replicar l’Alícia cautelosament, ja que no tenia gens de ganes que l’experiment es portés a terme.

‘És una gran veritat’ va dir la Duquessa: ‘els flamencs i la mostassa piquen. I la moral d’això és: ‘Ocells d’un mateix plomatge sempre van junts de viatge’’.

‘Sí, però la mostassa no és cap ocell’ va observar l’Alícia.

‘Tens raó, com sempre’ va dir la Duquessa. ‘Sempre t’expresses amb claredat’.

‘És un mineral, em penso’ va dir l’Alícia.

‘I tant que ho és’ va dir la Duquessa, que semblava estar sempre d’acord amb tot el que deia l’Alícia. ‘No gaire lluny d’aquí hi ha una mina de mostassa. I la moral d’això és ‘Com més tinc jo, menys tens tu’’.

‘Ah, ja ho sé!’ va exclamar l’Alícia, que no havia prestat atenció a les darreres paraules de la Duquessa: ‘És un vegetal. No ho sembla, però ho és’.

‘Estic completament d’acord amb tu’ va dir la Duquessa; ‘i la moral d’això és ‘Sigues el que sembles ser’, o per dir-ho més senzillament: ‘No t’imaginis mai de no ser diferent del que pot semblar als altres que el que tu ets o podies haver estat no és diferent del fet que allò que tu havies estat els hauria pogut semblar a ells que era diferent’.

‘Em penso que ho entendria millor’ va dir l’Alícia educadament, ‘si ho tingués per escrit; però tal com ho diu vostè no ho puc entendre’.

‘Això no es pot comparar amb el que et podria dir, si en tingués ganes’ va replicar la Duquessa en un to complaent.

‘Sisplau, no es molesti a dir-ho d’una manera tan llarga com aquesta’ va dir l’Alícia.

‘Ah, no parlis de molèstia!’ va dir la Duqessa. ‘De fet, et regalo tot el que he dit fins ara’.

‘Un regal ben barat!’ va pensar l’Alícia. ‘Me n’alegro que no donin regals d’aniversari com aquest!’ Però no es va aventurar a dir-ho amb veu alta.

‘Un altre cop pensant?’ va preguntar la Duquessa, enfonsant-li una altra vegada la punxeguda barbeta al muscle.

‘Hi tinc tot el dret, a pensar’ va dir l’Alícia en sec, perquè ja començava a sentir-se una mica molesta.

‘Just, més o menys, el mateix dret’ va dir la Duquessa, ‘que tenen els porcs a volar; i la mo ...’

Però en aquest moment, amb gran sorpresa d’Alícia, la veu de la Duquessa es va fondre, just al mig de la seva paraula preferida moral, i el braç que estava agafat al seu va començar a tremolar. L’Alícia va alçar la mirada, i allí al davant hi havia la Reina amb els braços plegats, amb la cella corrugada com una tempesta.

‘Quin bon dia que fa, Majestat!’ va començar a dir la Duquessa amb veu baixa i feble.

‘Mireu, qui avisa no és traïdor’ va vociferar la Reina picant amb el peu a terra mentre parlava; ‘o us n’aneu ara mateix, o serà el vostre cap que se n’anirà, i això en un tres i no res! Trieu!’.

La Duquessa va triar i, al cap d’un segon, ja era fora.


FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. ‘TOTES LES COSES TENEN UNA MORAL, SI LA HI SAPS TROBAR’ I ES VA ESTRÈNYER MÉS AMB L’ALÍCIA MENTRE PARLAVA.

2. ‘SEMBLA QUE EL JOC VA MOLT MILLOR, ARA’ VA DIR PER NO FER DECAURE LA CONVERSA.

3. ‘NO T’IMAGINIS MAI DE NO SER DIFERENT DEL QUE POT SEMBLAR ALS ALTRES QUE EL QUE TU ETS O PODIES HAVER ESTAT NO ÉS DIFERENT DEL FET QUE ALLÒ QUE TU HAVIES ESTAT ELS HAURIA POGUT SEMBLAR A ELLS QUE ERA DIFERENT’.

4. L’ALÍCIA VA ALÇAR LA MIRADA, I ALLÍ AL DAVANT HI HAVIA LA REINA AMB ELS BRAÇOS PLEGATS, AMB LA CELLA CORRUGADA COM UNA TEMPESTA.



MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari