Ràdio Estel






Pàgines que m'han corprès

Dia d'emissió: Dimecres
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Pàgines que m'han corprès no és un programa sobre llibres, sinó un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres són capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui és l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un baró? És català? Castellà? Anglès? De l’actualitat? Un autor clàssic? …

A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissió acompanyats de la selecció de frases que ha comentat la Teresa. El programa té un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pàgines que a vosaltres us hagin corprès i la Teresa en triarà una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a màxim de 2 pàgines del llibre (màxim 3.000 caràcters).

Direcció: Teresa Forcades
Redacció:
Presentació: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20190410-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 62

No puc mirar la gent sense indagar en els rostres. D’ençà que he tornat és així. Indago en els llavis, en els ulls, en les mans. Als llavis, als ulls, a les mans, els faig preguntes. Davant de qualsevol que se’m posi al davant em pregunto: M’hauria ajudat a caminar, aquest? M’hauria donat una mica de la seva aigua, aquell altre? Indago en tothom que veig – vianants, desconeguts, el carter, els amics d’abans, la venedora –, indago en tots, pertot arreu, a qualsevol lloc, en la gent amb qui em creuo i em relaciono, o que freqüento al llarg de la vida. No puc evitar observar-los i indagar. Així és com divideixo la gent d’ençà que vaig tornar. D’alguns sé a primer cop d’ull que no m’haurien ajudat a caminar, que no m’haurien donat un glop d’aigua, i no necessito que parlin per saber que les seves veus són falses, com falses són les seves paraules. A aquests els escruto més estona, encara que de seguida n’hagi llegit la resposta. Indago en ells amb desesperació de tant com m’hauria agradat que fossin dels que m’haurien ajudat, de tant com m’hauria agradat poder estimar-los – el meu pare, quan vaig tornar ... Intento descobrir en un plec dels llavis, en un esclat involuntari dels ulls, el senyal d’un potser. Ho intento amb desesperació. Els seus llavis, els seus ulls no deixen de ser avars. Ells tampoc ... Aleshores qui? Qui en queda? I continuo indagant. Els que veig a primer cop d’ull que m’haurien ajudat a caminar són tan pocs ... Em dic que sóc una estúpida. Ja no necessito que m’ajudin a caminar, no necessito que m’ajudin a beure, no necessito que ningú comparteixi el pa amb mi. Ara tot s’ha acabat. Però no puc estar-me d’indagar en els rostres i les mans, en les mans i els ulls. És una recerca miserable. Ja no són aquestes les preguntes que s’han de fer a la gent amb qui et creues a la vida, però als que he vist com se’ls aprimaven els llavis, se’ls entelava la mirada, a aquests ja no tinc res a dir-los. Em dic: és una ximpleria, cal girar full. Em dic que això realment no té cap importància, avui. Què importa, avui? Només sé que conec els éssers més del que cal coneixe’ls per viure al seu costat i que sempre hi haurà, entre ells i jo, aquest coneixement inútil.

Cadascú s’havia endut els seus records, tot el feix dels seus records, tot el pes del seu passat. A l’arribada vam haver de desfer-nos-en. Entràvem nus. Em direu que a un ésser humà se li pot arrabassar tot, menys la memòria. No sabeu res de res. Primer se li treu la condició d’ésser humà i aleshores l’abandona la memòria. La memòria se’n va a tires, com tires de pell cremada. Que pugui sobreviure així de despullat és el que no enteneu. És el que no us sé explicar. Vaja, pels pocs que han sobreviscut. Anomenem miracle l’inexplicable. I qui ha sobreviscut ha d’iniciar la reconquesta de la seva memòria, ha de reconquerir el que tenia abans: el seu saber, la seva experiència, els seus records d’infància, la seva habilitat manual i les seves facultats intel·lectuals, la seva sensibilitat, la seva aptitud per somniar, per imaginar, per riure. Si no mesureu l’esforç que això costa, no val la pena qe intenti fer-vos-ho entendre.


FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. D’ALGUNS SÉ A PRIMER COP D’ULL QUE NO M’HAURIEN AJUDAT A CAMINAR, QUE NO M’HAURIEN DONAT UN GLOP D’AIGUA, I NO NECESSITO QUE PARLIN PER SABER QUE LES SEVES VEUS SÓN FALSES, COM FALSES SÓN LES SEVES PARAULES.

2. INTENTO DESCOBRIR EN UN PLEC DELS LLAVIS, EN UN ESCLAT INVOLUNTARI DELS ULLS, EL SENYAL D’UN POTSER. HO INTENTO AMB DESESPERACIÓ.

3. NOMÉS SÉ QUE CONEC ELS ÉSSERS MÉS DEL QUE CAL CONEIXE’LS PER VIURE AL SEU COSTAT I QUE SEMPRE HI HAURÀ, ENTRE ELLS I JO, AQUEST CONEIXEMENT INÚTIL.

4. PRIMER SE LI TREU LA CONDICIÓ D’ÉSSER HUMÀ I ALESHORES L’ABANDONA LA MEMÒRIA. LA MEMÒRIA SE’N VA A TIRES, COM TIRES DE PELL CREMADA.



MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari