ï»ż RĂ dio Estel
ï»ż





PĂ gines que m'han corprĂšs

Dia d'emissiĂł: Dimecres
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

DescripciĂł: PĂ gines que m'han corprĂšs no Ă©s un programa sobre llibres, sinĂł un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres sĂłn capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui Ă©s l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un barĂł? És catalĂ ? CastellĂ ? AnglĂšs? De l’actualitat? Un autor clĂ ssic? 


A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissiĂł acompanyats de la selecciĂł de frases que ha comentat la Teresa. El programa tĂ© un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pĂ gines que a vosaltres us hagin corprĂšs i la Teresa en triarĂ  una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a mĂ xim de 2 pĂ gines del llibre (mĂ xim 3.000 carĂ cters).

DirecciĂł: Teresa Forcades
RedacciĂł:
PresentaciĂł: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20171011-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 6

Fins aleshores el cĂČrrec havia anat caient, i a l’arribar sota mateix de les Pintetes, el pastor i la Mila es trobaren en el lloc mĂ©s enclotat. El tallat dels rampants s’obria en forma de V, i les parets, de grossos crostons que ressortien uns dels altres com una granança empedreĂŻda en la pell escatosa d’un gran monstre, regalaven d’aigua mateix que acabessin de copsar una gran ploguda, i eren tots cendrosos de les naixents blavors del cel que emmirallaven apagadament. Al cim de tot, el dia rebentava, i sa clarĂ­cia semblava enfosquir mĂ©s l’ombriu de la collada.

- Quina por que fa aixĂČ! – murmurĂ  la Mila resseguint-ho tot amb la mirada i acotant-se els braços contra el cos.

- Sem al Clot del Pas de Llamps. Si mai tinguĂ©ssiu qualque animeta dolenta agraviada, hi pĂ ssiu pas, acĂ­ tota soleta. Un roc que vos gitessin de les Pintetes vos deixaria planera com una hĂČstia. Jo m’hai desvesat fa temps de venir-hi amb la costura ... Hi ha pas que fiar braument.

I una rufagada seriosa arrugĂ  el front del pastor. Ara la Mila, veient-hi bĂ© en aquella fosquedat, examinĂ  de caire les faccions de l’home i els trobĂ  quelcom d’estrany i de sobreposat; una expressiĂł que li era desconeguda. Tot seguit un esfereĂŻment li travessĂ  el cor. – ÂżI si fos ell mateix l’animeta dolenta de quĂš parlava, i de repent, es girĂ©s contra ella? A tal pensament la dona sentĂ­ que s’esblaimava i quedĂ  aturada en sec. El pastor, creient que ho feia per l’estretor del camĂ­, passĂ  endavant tranquil·lament. La capa roja, plegada i entravessada a les espatlles, li tapava coll i esquena fins a plec de braç, i la inflor del sarrĂł, amagat sota el burell, li feia com un gran gep. La dona hi fixĂ  llargament les ninetes, encara dilatades de l’esglai, en aquella esquena. No: el pastor no ho era, una animeta dolenta; ella n’estava certa i segura com de la seva mateixa vida; mes ... – i la idea sospitosa prenguĂ© un viarany mĂ©s dissimulat per a desvetllar novament la inquietud – mes ... els homes, fins sense Ă©sser dolents, tenen dĂšries, tenen follies que de vegades els fan donar empassegades, caigudes que traspassen totes ses intencions i els capgiren la consciĂšncia. Diu l’adagi que l’ocasiĂł fa el lladre, i ells en aquell punt estaven dins d’un abim, lluny de la vista i de l’oir de tota persona nada; sols DĂ©u els sabia en aquell lloc i podia Ă©sser l’Ășnic testimoni de llurs actes; mes qui tĂ© un mal punt no se’n recorda pas, d’amagar-se de DĂ©u; pensa sols en els homes ...

(...)

Doncs, quĂš tindria d’estrany que ...? I la dona, sangglaçada, admetĂ© la possibilitat de l’ocurrĂšncia paorosa.

Fou un minut d’esfereĂŻment instintiu; mes, de repent, com si obrissin la porta d’un sarau en plena nit, son espaume s’omplĂ­ de resplendors que l’encegaren, i una turbulĂšncia brunzidora l’eixordĂ . De cop i volta veiĂ© clar en el fons de la seva Ă nima, i sentĂ­ sense ombra de dubte o de misteri que si haguĂ©s esdevingut o esdevinguĂ©s la cosa aquella, ella, vençuda, rendida abans de lluitar, no trobaria pas en son si un impuls de revolta o de defensa.

FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. LES PARETS, DE GROSSOS CROSTONS QUE RESSORTIEN UNS DELS ALTRES COM UNA GRANANÇA EMPEDREÏDA EN LA PELL ESCATOSA D’UN GRAN MONSTRE, REGALAVEN D’AIGUA MATEIX QUE ACABESSIN DE COPSAR UNA GRAN PLOGUDA, I EREN TOTS CENDROSOS DE LES NAIXENTS BLAVORS DEL CEL QUE EMMIRALLAVEN APAGADAMENT.

2. ... ELS HOMES, FINS SENSE ÉSSER DOLENTS, TENEN DÈRIES, TENEN FOLLIES QUE DE VEGADES ELS FAN DONAR EMPASSEGADES, CAIGUDES QUE TRASPASSEN TOTES SES INTENCIONS I ELS CAPGIREN LA CONSCIÈNCIA.

3. FOU UN MINUT D’ESFEREÏMENT INSTINTIU; MES, DE REPENT, COM SI OBRISSIN LA PORTA D’UN SARAU EN PLENA NIT, SON ESPAUME S’OMPLÍ DE RESPLENDORS QUE L’ENCEGAREN, I UNA TURBULÈNCIA BRUNZIDORA L’EIXORDÀ.

4. DE COP I VOLTA VEIÉ CLAR EN EL FONS DE LA SEVA ÀNIMA, I SENTÍ SENSE OMBRA DE DUBTE O DE MISTERI QUE SI HAGUÉS ESDEVINGUT O ESDEVINGUÉS LA COSA AQUELLA, ELLA, VENÇUDA, RENDIDA ABANS DE LLUITAR, NO TROBARIA PAS EN SON SI UN IMPULS DE REVOLTA O DE DEFENSA.


MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjĂ  d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pĂ gines que t’han corprĂšs. El text que envĂŻis ha de ser en catalĂ  i ha de tenir un mĂ xim de 3.000 carĂ cters. Cal que indiquis l’autor, el tĂ­tol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui catalĂ , l’editorial, l’any d’ediciĂł i tambĂ© el nĂșmero de les pĂ gines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triarĂ© un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
PoblaciĂł
Comentari




TORNAR ACTUAL