ï»ż RĂ dio Estel
ï»ż





PĂ gines que m'han corprĂšs

Dia d'emissiĂł: FINAL DE TEMPORADA
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

DescripciĂł: PĂ gines que m'han corprĂšs no Ă©s un programa sobre llibres, sinĂł un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres sĂłn capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui Ă©s l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un barĂł? És catalĂ ? CastellĂ ? AnglĂšs? De l’actualitat? Un autor clĂ ssic? 


A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissiĂł acompanyats de la selecciĂł de frases que ha comentat la Teresa. El programa tĂ© un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pĂ gines que a vosaltres us hagin corprĂšs i la Teresa en triarĂ  una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a mĂ xim de 2 pĂ gines del llibre (mĂ xim 3.000 carĂ cters).

DirecciĂł: Teresa Forcades
RedacciĂł:
PresentaciĂł: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20190213-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 59

47
La ruta Ă©s la meva esposa. Tot el dia em parla, sota els meus peus, i em canta els meus somnis tota la nit.

No sĂ© quan va començar la nostra coneixença; cada matĂ­ ens trobem quan clareja el dia, renovant el seu estiu amb noves flors i cançons, i cada nova besada d’ella Ă©s per a mi el seu primer bes.

La ruta i jo som enamorats. Una nit darrera l’altra em canvio de vestit per ella i cada matinada deixo la nosa espellifada del vestit vell en els hostals dels marges del camí.

48
Un dia darrera l’altre he seguit el vell camí, portant la meva fruita al mercat i el meu ramat als pasturatges. He travessat el riu amb la meva barca i tots els camins em són ben coneguts.

Un matĂ­ el meu cistell estava pesadament carregat. Els homes feinejaven en els camps, els ramats eren nombrosos en els pasturatges i damunt del pit de la terra pesava la joia de l’arrĂČs que madurava.

Sobtadament l’aire tremolà i el cel semblà besar-me el front. El meu pensament es desvetllà sobtadament com sorgeix el matí de la boira.

Oblidant-me de seguir la ruta traçada, vaig apartar-me unes passes del camí, i el meu món familiar em semblà estrany com una flor que només hagués conegut essent poncella.

El meu saber de cada dia s’avergonyĂ­ i vaig endinsar-me en el paĂ­s de somni de les coses. Fou la sort mĂ©s gran de la meva vida que aquell matĂ­ perdĂ©s el meu camĂ­ per a retrobar la meva eterna infantesa.

49
On és el cel?, em preguntes, fill meu. Els savis ens diuen que és més enllà dels límits de la naixença i de la mort i que no el bressa el ritme del dia i de la nit perquÚ no pertany a aquesta terra.

PerĂČ el teu poeta sap que el cel es deleix eternament pel temps i per l’espai i que cada vegada s’esforça mĂ©s a nĂ©ixer de la fructĂ­fera terra. El cel Ă©s una realitat en el teu cos suau, fill meu, i en el teu cor bategant.

El mar repica joiosament els seus timbals, i les flors es posen de puntetes per besar-te; perquÚ el cel ha nascut en tu, en els braços de la mare terra.

50
LA NENA
(traduït del bengalí de Dwyendralal Roy) ‘Vine, lluna, vine, besa la meva estimada’, crida la mare que bressa la seva nena damunt dels genolls mentre la lluna somriu i somnia. La suau fragància de l’estiu i les cançons de l’ocell de nit ens arriben, esmunyint-se entre la foscor, des de l’ombra carregada de soledat del bosquet de mango.

Una font de planyívoles notes sorgeix, en un poble llunyà, del flabiol d’un llaurador, i la jove mare que seu a la terrassa amb el seu infant damunt dels genolls mormola dolçament: ‘Vine, lluna, vine, besa la meva estimada’.

I quan aixeca l’esguard cap a la llum del cel i el torna a abaixar devers la llum de la terra en els seus braços, em meravella el plàcid silenci de la lluna.

La nena riu i repeteix la crida de la seva mare: ‘Vine, lluna, vine’. La mare somriu, i somriu tambĂ© la nit banyada de lluna, mentre que jo, el poeta, el marit de la mare de la nena, contemplo aquest quadre sense Ă©sser vist.



FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. UNA NIT DARRERA L’ALTRA EM CANVIO DE VESTIT PER ELLA I CADA MATINADA DEIXO LA NOSA ESPELLIFADA DEL VESTIT VELL EN ELS HOSTALS DELS MARGES DEL CAMÍ.

2. I EL MEU MÓN FAMILIAR EM SEMBLÀ ESTRANY COM UNA FLOR QUE NOMÉS HAGUÉS CONEGUT ESSENT PONCELLA.

3. PERÒ EL TEU POETA SAP QUE EL CEL ES DELEIX ETERNAMENT PEL TEMPS I PER L’ESPAI I QUE CADA VEGADA S’ESFORÇA MÉS A NÉIXER DE LA FRUCTÍFERA TERRA.

4. LA MARE SOMRIU, I SOMRIU TAMBÉ LA NIT BANYADA DE LLUNA, MENTRE QUE JO, EL POETA, EL MARIT DE LA MARE DE LA NENA, CONTEMPLO AQUEST QUADRE SENSE ÉSSER VIST.



MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjĂ  d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pĂ gines que t’han corprĂšs. El text que envĂŻis ha de ser en catalĂ  i ha de tenir un mĂ xim de 3.000 carĂ cters. Cal que indiquis l’autor, el tĂ­tol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui catalĂ , l’editorial, l’any d’ediciĂł i tambĂ© el nĂșmero de les pĂ gines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triarĂ© un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
PoblaciĂł
Comentari




TORNAR ACTUAL