Ràdio Estel






Pàgines que m'han corprès

Dia d'emissió: Dimecres
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Pàgines que m'han corprès no és un programa sobre llibres, sinó un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres són capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui és l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un baró? És català? Castellà? Anglès? De l’actualitat? Un autor clàssic? …

A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissió acompanyats de la selecció de frases que ha comentat la Teresa. El programa té un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pàgines que a vosaltres us hagin corprès i la Teresa en triarà una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a màxim de 2 pàgines del llibre (màxim 3.000 caràcters).

Direcció: Teresa Forcades
Redacció:
Presentació: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20190213-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 59

47
La ruta és la meva esposa. Tot el dia em parla, sota els meus peus, i em canta els meus somnis tota la nit.

No sé quan va començar la nostra coneixença; cada matí ens trobem quan clareja el dia, renovant el seu estiu amb noves flors i cançons, i cada nova besada d’ella és per a mi el seu primer bes.

La ruta i jo som enamorats. Una nit darrera l’altra em canvio de vestit per ella i cada matinada deixo la nosa espellifada del vestit vell en els hostals dels marges del camí.

48
Un dia darrera l’altre he seguit el vell camí, portant la meva fruita al mercat i el meu ramat als pasturatges. He travessat el riu amb la meva barca i tots els camins em són ben coneguts.

Un matí el meu cistell estava pesadament carregat. Els homes feinejaven en els camps, els ramats eren nombrosos en els pasturatges i damunt del pit de la terra pesava la joia de l’arròs que madurava.

Sobtadament l’aire tremolà i el cel semblà besar-me el front. El meu pensament es desvetllà sobtadament com sorgeix el matí de la boira.

Oblidant-me de seguir la ruta traçada, vaig apartar-me unes passes del camí, i el meu món familiar em semblà estrany com una flor que només hagués conegut essent poncella.

El meu saber de cada dia s’avergonyí i vaig endinsar-me en el país de somni de les coses. Fou la sort més gran de la meva vida que aquell matí perdés el meu camí per a retrobar la meva eterna infantesa.

49
On és el cel?, em preguntes, fill meu. Els savis ens diuen que és més enllà dels límits de la naixença i de la mort i que no el bressa el ritme del dia i de la nit perquè no pertany a aquesta terra.

Però el teu poeta sap que el cel es deleix eternament pel temps i per l’espai i que cada vegada s’esforça més a néixer de la fructífera terra. El cel és una realitat en el teu cos suau, fill meu, i en el teu cor bategant.

El mar repica joiosament els seus timbals, i les flors es posen de puntetes per besar-te; perquè el cel ha nascut en tu, en els braços de la mare terra.

50
LA NENA
(traduït del bengalí de Dwyendralal Roy) ‘Vine, lluna, vine, besa la meva estimada’, crida la mare que bressa la seva nena damunt dels genolls mentre la lluna somriu i somnia. La suau fragància de l’estiu i les cançons de l’ocell de nit ens arriben, esmunyint-se entre la foscor, des de l’ombra carregada de soledat del bosquet de mango.

Una font de planyívoles notes sorgeix, en un poble llunyà, del flabiol d’un llaurador, i la jove mare que seu a la terrassa amb el seu infant damunt dels genolls mormola dolçament: ‘Vine, lluna, vine, besa la meva estimada’.

I quan aixeca l’esguard cap a la llum del cel i el torna a abaixar devers la llum de la terra en els seus braços, em meravella el plàcid silenci de la lluna.

La nena riu i repeteix la crida de la seva mare: ‘Vine, lluna, vine’. La mare somriu, i somriu també la nit banyada de lluna, mentre que jo, el poeta, el marit de la mare de la nena, contemplo aquest quadre sense ésser vist.



FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. UNA NIT DARRERA L’ALTRA EM CANVIO DE VESTIT PER ELLA I CADA MATINADA DEIXO LA NOSA ESPELLIFADA DEL VESTIT VELL EN ELS HOSTALS DELS MARGES DEL CAMÍ.

2. I EL MEU MÓN FAMILIAR EM SEMBLÀ ESTRANY COM UNA FLOR QUE NOMÉS HAGUÉS CONEGUT ESSENT PONCELLA.

3. PERÒ EL TEU POETA SAP QUE EL CEL ES DELEIX ETERNAMENT PEL TEMPS I PER L’ESPAI I QUE CADA VEGADA S’ESFORÇA MÉS A NÉIXER DE LA FRUCTÍFERA TERRA.

4. LA MARE SOMRIU, I SOMRIU TAMBÉ LA NIT BANYADA DE LLUNA, MENTRE QUE JO, EL POETA, EL MARIT DE LA MARE DE LA NENA, CONTEMPLO AQUEST QUADRE SENSE ÉSSER VIST.



MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari