Ràdio Estel






Pàgines que m'han corprès

Dia d'emissió: Dimecres
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Pàgines que m'han corprès no és un programa sobre llibres, sinó un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres són capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui és l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un baró? És català? Castellà? Anglès? De l’actualitat? Un autor clàssic? …

A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissió acompanyats de la selecció de frases que ha comentat la Teresa. El programa té un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pàgines que a vosaltres us hagin corprès i la Teresa en triarà una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a màxim de 2 pàgines del llibre (màxim 3.000 caràcters).

Direcció: Teresa Forcades
Redacció:
Presentació: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20181114-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 49

Segons la formulació poètica de Walter Benjamin, l’avorriment és ‘l’ocell de somni que cova l’ou de l’experiència’. Dit d’una altra manera: el tedi també pot ser el circuit d’espera de les nostres millors forces. ‘L’avorriment, no pas el patològic i depressiu, sinó l’estat d’ànim intermitent dels nostres temps de creixement, només tanca el món per tornar-lo a obrir de nou’, escriu Dieter Wellershoff al text autobiogràfic L’avorriment i l’espera indeterminada. L’avorriment d’aquest tipus ‘aboleix el pacte entre el jo i el món que han fundat el costum, la certesa, els significats fixos, i renova rere el seu banc de boira el caràcter secret de la vida’. Imperceptiblement, com diu Wellershoff recordant la seva joventut, ‘la paràlisi anímica de l’avorriment es podia convertir en el contrari, en una espera indeterminada. Però potser no n’era pas la cara oposada, sinó més aviat l’acompliment d’un requisit creat en l’avorriment, l’afluència de la vida a les posicions abandonades’.

Això deu ser, dit en un llenguatge propi del segle passat, una cosa semblant a la ‘bonança de l’ànima’ de ressons marítims que segons Nietzsche ‘precedeix el viatge més afortunat i els vents més alegres’. Tota persona creativa ha de suportar aquesta bonança, ‘expectar que n’arribin els efectes’, i això és justament ‘el que aconsegueixen ben pocs’. O, per traduir-ho a termes contemporanis: el que ja no podem preveure en la nostra obligació de ser feliços tothora. Aquesta expectació, però, és el temps en què ens aturem per pescar amb l’ham de l’oblit. Perquè les bones idees aguaiten en la latència de la bonança de l’ànima. La distracció, doncs, sempre pertany a l’instant brillant. Les maniobres de distracció amb què, per exemple, calmem la por davant del full en blanc fent petits exercicis serveixen per relaxar-nos i tensar-nos per igual: es prepara alguna cosa, els pensaments encara necessiten una estona per aplegar-se i marxar en l’ordre adequat. Franz Kafka en deia ‘els dubtes abans de nèixer’.

Cap altre autor no deu haver tractat del parentiu entre l’escriptura i l’espera d’una manera més despietada que Kafka, que un no pot evitar d’imaginar-se prestant un ‘servei diabòlic’ a les muses a la cambra més amagada d’una masmorra pregona. En tot cas així és com va descriure el seu lloc de treball ideal. Només un cop durant la nit hi havia d’anar algú per deixar-li una petita menja davant la porta, trucar fluixet i desaparèixer tot seguit.

L’espera és doncs un tòpic irritant que recorre les obres de Kafka, els herois endormiscats del qual no treuen l’aigua clara de si han d’esquivar els esculls del cansament navegant en somnis o bé desperts. De fet, per a Kafka, que obté la seva obra d’invertir el son i la vigília, sempre era de nit, però, contra tota versemblança, costa molt imaginar-se que mai no arribés a dormir a cor què vols. En tot cas, a ell no li’n feia pas l’efecte. Les seves ‘abraçades qüestionables’ amb els poders obscurs de la imaginació sempre es produïen, sigui com sigui, de nit, mentre que de dia, durant la feina ímproba al despatx, el malaurat treballador d’una companyia d’assegurances vivia moments en què ‘dormia millor enraonant o dictant que no pas adormit’.

L’abstracció somnàmbula a què Kafka aspira per escriure s’assembla al deliri dels somnis, durant els quals apareixen els gravats de l’inconscient a la matriu de la nostra ànima. Mentre els somnis empaperen pel seu compte l’estoig del son amb imatges de pors i anhels, però, hi ha institutrius que custodien la trobada amb les muses. És cert que la poesia sempre es mou als límits d’un estat de trànsit que, quan se somia despert, dicta les seves imatges a l’escriptura. Però fins a la cessantia entre son i vigília, en què encara no regeix l’enteniment però ja no ho fa tampoc l’anestèsia de la consciència, el somni revela el seu valor metafòric. L’escriptor és un expert en llindars, un intèrpret entre el món interior i l’exterior que basteix frases sintetitzant pensament i memòria, mètode i meditació, gramàtica i al·legories. La poesia té, segons una observació enginyosa, un deu per cent d’inspiració i un noranta per cent de transpiració. Tot amb tot, sense l’estrip del temps per on la musa apareix al llindar, tot esforç és debades. La musa, però, no es pot subjugar. I tanmateix cal preparar-li el terreny, que no és altra cosa que l’espera.



FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. L’AVORRIMENT D’AQUEST TIPUS ‘ABOLEIX EL PACTE ENTRE EL JO I EL MÓN QUE HAN FUNDAT EL COSTUM, LA CERTESA, ELS SIGNIFICATS FIXOS, I RENOVA RERE EL SEU BANC DE BOIRA EL CARÀCTER SECRET DE LA VIDA’.

2. TOTA PERSONA CREATIVA HA DE SUPORTAR AQUESTA BONANÇA, ‘EXPECTAR QUE N’ARRIBIN ELS EFECTES’, I AIXÒ ÉS JUSTAMENT ‘EL QUE ACONSEGUEIXEN BEN POCS’.

3. FRANZ KAFKA EN DEIA ‘ELS DUBTES ABANS DE NÈIXER’.

4. LA MUSA, PERÒ, NO ES POT SUBJUGAR. I TANMATEIX CAL PREPARAR-LI EL TERRENY, QUE NO ÉS ALTRA COSA QUE L’ESPERA.



MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari