Ràdio Estel






Pàgines que m'han corprès

Dia d'emissió: Dimecres
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Pàgines que m'han corprès no és un programa sobre llibres, sinó un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres són capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui és l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un baró? És català? Castellà? Anglès? De l’actualitat? Un autor clàssic? …

A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissió acompanyats de la selecció de frases que ha comentat la Teresa. El programa té un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pàgines que a vosaltres us hagin corprès i la Teresa en triarà una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a màxim de 2 pàgines del llibre (màxim 3.000 caràcters).

Direcció: Teresa Forcades
Redacció:
Presentació: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20190116-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 56

XXXIV. Tal com al principi d’aquest mite vam dividir tota ànima en tres parts, dues tenien una figura de cavall, i la tercera figura d’auriga, això ara encara ens roman vigent. Doncs dels dos cavalls un, diem, és bo i l’altre dolent. Però no havíem aclarit en què consisteix la bonesa del bo i la malesa del dolent, i ens caldrà dir-ho ara. Mira, d’aquests dos el qui està en situació millor és d’estampa erecta i ben proporcionada, té el coll alçat, el nas aguileny, és blanc a la vista però d’ulls negres, estima l’honra amb seny i respecte, és amic de la glòria vertadera, no necessita fuet, i per menar-lo calen només la paraula i l’ordre. I el cavall en situació pitjor és carregat d’espatlles, gros, malgirbat, de coll curt i gruixut, camús de cara, de pell ennegrida, sanguini d’ulls i amic de la supèrbia i de la fatxenderia, té les orelles peludes, és sord i cedeix amb prou feines al fuet i als esperons. Doncs sempre que l’auriga veu el rostre amorós, aquesta percepció li escalfa tota l’ànima, se sent ple de pessigolles i de punxades de desig; dels dos cavalls, el que és obedient a l’auriga, dominat sempre i també aleshores pel respecte, es reté a si mateix per no abraonar-se sobre l’estimat; l’altre ja no tem ni el fuet ni les fiblades de l’auriga, salta i és dut per la força, ocasiona al pareller i a l’auriga tota mena de dificultats, i acaba forçant-los a avançar cap a l’estimat i a recordar els plaers de l’amor. L’auriga i el bon cavall de moment s’hi oposen indignats, creguts que se’ls força a fer una cosa terrible i il·legítima, però acaben per cedir i avançar quan ja no hi ha frontera per aquell mal. Cedeixen, doncs, i es mostren d’acord a fer el que els demanen. S’adrecen al jove i contemplen el seu rostre resplendent.

XXXV. Quan l’auriga l’ha vist, el seu record és dut a la naturalesa de la bellesa, i la torna a contemplar amb seny posada sobre el fonament sagrat. Veure-la li fa respecte, i cau de sobines en veneració, i ensems es veu com obligat a estirar les regnes enrera amb tanta força que els dos cavalls s’alzinen, l’un de bon grat, perquè no tiba en contra, però l’altre, el soberg, molt de mal grat. Es fan encara més enrera, i el cavall noble, ple de respecte i d’esbalaïment, humiteja de suor tota l’ànima; l’altre, quan se li acaba el patiment produït pel fre i per la caiguda, així que s’ha refet els insulta amb ràbia i diu molt mal de l’auriga i del company pareller, els retreu que per covardia i per poca homenia han desertat de llur fila i de llur promesa. I torna a forçar a avançar els qui no ho volien, i se’n desdiu difícilment quan els altres li preguen per ajornar-ho. Però arriba el temps determinat, i en fa memòria als altres dos, que fingien haver-se’n oblidat, fa força, renilla, estira i obliga de nou a atansar-se al jove, a dir les mateixes paraules. I quan el tenen a prop s’agotna i aixeca la cua, mossega el fre i estira desvergonyidament. A l’auriga li passa el mateix que abans, però més fortament, de manera que com si es trobés a la línia de sortida, s’abalança i arrenca el fre amb violència de les dents del cavall soberg, li fa sagnar la llengua maldient i les maixelles, li fa doblegar fins a terra les potes i les anques, i les lliura als sofriments.
Quan després d’haver sofert això moltes vegades el cavall rebel deixa el seu urc, segueix humiliat la intenció de l’auriga, i quan veu el jove tan bell, el temor l’anul·la. I és aleshores que ocorre que l’ànima de l’enamorat segueix el jove plena de respecte i de timidesa.

XXXVI. L’estimat, doncs, gomboldat amb tota cura com si fos un déu, i això per un que no fingeix l’amor sinó que el sent de debò, és ell mateix per naturalesa amic d’aquest que cura d’ell. Si temps enrera els seus condeixebles o bé altra gent l’acusaven tot dient-li que era una vergonya que s’atansés a l’enamorat, i per això el jove el foragitava, el pas del temps, l’edat i el destí el duen a fer-li acceptar tal companyia, perquè no sempre és ineludible que el dolent sigui amic del dolent o que el bo no ho sigui del bo. Li admet, doncs, la paraula i l’acull en el seu tracte. La simpatia de l’enamorat es fa més íntima, i aleshores l’estimat s’adona, esbalaït, que cap de tots els altres amics o familiars no li poden oferir una part de l’amistat comparable a la de l’amic entusiasmat. Si l’enamorat continua obrant així i s’acosta a l’estimat amb carícies corporals en el gimnasi i en altres places, aleshores es posa a rajar la font d’aquella deu que Zeus quan s’enamorà de Ganimedes anomenà deliri, i es fa cabalosa adreçant-se a l’enamorat, en part dintre d’ell i en part vessa perquè l’ha omplert del tot. I tal com el vent o un eco salten des d’un indret llis i pla de nou cap al lloc d’on s’han afuat, així mateix el flux de bellesa retorna al jove gallard a través dels ulls, que és per on va naturalment dintre l’ànima; un cop que hi és li fa sortir les ales perquè xopa els orificis de les plomes, les empeny a néixer i omple també d’amor l’ànima de l’estimat. Aquest, doncs, estima, però no sap què. No sap bé què li passa ni sap com dir-ho, i com aquell que s’ha encomanat un mal d’ulls, no pot assenyalar-ne la causa; li passa per alt que es veu a si mateix en l’enamorat com si es mirés en un mirall. Quan té l’enamorat se li acaben els neguits, tal com a aquest, i quan no el té, també, tal com a aquest, li ve el desig d’estimar i de ser estimat: té com una figura que és rèplica de l’amor. Ella la crida, però no es creu que sigui amor, sinó amistat. Desitja, bé que no amb tanta vehemència, veure’l, tocar-lo, estimar-lo i jeure amb ell, i molt aviat fa, com és natural, tot el que segueix a això. I en la jaguda el cavall rebel de l’enamorat té moltes coses per dir a l’auriga, i exigeix com a esmena de les seves moltes penalitats treure’n ara quelcom de profit. El cavall del jove no hi té res a dir, però el desig l’acuita, desconcertat, abraça i besa l’enamorat, el saluda com a molt propici, i quan els amants jeuen seria capaç de no negar la seva pròpia part a l’enamorat si aquest li demanava que la hi cedís. Tanmateix el pareller junt amb l’auriga s’oposen a tot això amb respecte i amb raonaments.

XXXVII. Per tant, si triomfa la part millor del pensament, aquella que duu a una vida ordenada i a la filosofia, menaran aquí una vida feliç i en concòrdia, amos de si mateixos i mesurats, dominaran allò que produïa la malesa de l’ànima i deslliuraran el factor de la virtut. En morir, seran alats i lleugers, i hauran triomfat en una de les tres competicions veritablement olímpiques: no hi ha bé superior a això que puguin proporcionar a l’home o la prudència humana o la follia divina. Si tiren per una via una mica més rústega i no tan filosòfica, però tanmateix que aspira a l’honor, qui sap si en una embriaguesa o en qualsevol altre descuit els dos cavalls rebels del parell d’amants sorprenen les ànimes no custodiades i les duen a aquell lloc que la gent té per l’opció més benaurada, i la consumen. Un cop consumada, en endavant la repeteixen, però amb parsimònia, perquè actuen no pas d’acord amb tot el seu pensament. Sí que són amics, però menys que aquells altres, tant mentre viuen en amor com quan ja l’han depassat, convençuts que s’han donat i han rebut l’un de l’altre les més grans penyores de fidelitat, que mai no fóra lícit trencar i arribar a ser enemics. En morir surten del cos sense ales, certament, però amb la fal·lera que els surtin, de manera que de la follia amorosa se n’enduen un trofeu no pas petit. Perquè és llei que no davallin a les tenebres ni als camins de sota terra els qui ja havien iniciat la ruta sota el cel; els és llei de menar una vida clara, de ser feliços caminant amb els altres gràcies a l’amor, i de rebre ales quan els correspongui.



FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. DONCS SEMPRE QUE L’AURIGA VEU EL ROSTRE AMORÓS, AQUESTA PERCEPCIÓ LI ESCALFA TOTA L’ÀNIMA, SE SENT PLE DE PESSIGOLLES I DE PUNXADES DE DESIG;

2. QUAN L’AURIGA L’HA VIST, EL SEU RECORD ÉS DUT A LA NATURALESA DE LA BELLESA, I LA TORNA A CONTEMPLAR AMB SENY POSADA SOBRE EL FONAMENT SAGRAT.

3. I TAL COM EL VENT O UN ECO SALTEN DES D’UN INDRET LLIS I PLA DE NOU CAP AL LLOC D’ON S’HAN AFUAT, AIXÍ MATEIX EL FLUX DE BELLESA RETORNA AL JOVE GALLARD A TRAVÉS DELS ULLS, QUE ÉS PER ON VA NATURALMENT DINTRE L’ÀNIMA; UN COP QUE HI ÉS LI FA SORTIR LES ALES PERQUÈ XOPA ELS ORIFICIS DE LES PLOMES, LES EMPENY A NÉIXER I OMPLE TAMBÉ D’AMOR L’ÀNIMA DE L’ESTIMAT.

4. PER TANT, SI TRIOMFA LA PART MILLOR DEL PENSAMENT, AQUELLA QUE DUU A UNA VIDA ORDENADA I A LA FILOSOFIA, MENARAN AQUÍ UNA VIDA FELIÇ I EN CONCÒRDIA, AMOS DE SI MATEIXOS I MESURATS, DOMINARAN ALLÒ QUE PRODUÏA LA MALESA DE L’ÀNIMA I DESLLIURARAN EL FACTOR DE LA VIRTUT.



MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari